L’esquerra repudia la iniciativa ultra que vol prohibir el terme “País Valencià”: “Va contra els principis bàsics de la democràcia”

L’esquerra valenciana repudia la iniciativa per a una llei de senyals d’identitat presentada per un dirigent de la ultradreta valenciana extraparlamentària en les Corts Valencianes. La proposta, una iniciativa legislativa popular, va ser tramitada per la Mesa de les Corts Valencianes que presideix Vox el novembre passat, i advoca per prohibir l’ús del terme “País Valencià”, denominació recollida en l’Estatut d’Autonomia, i perseguir els que defensen que valencià i català són la mateixa llengua, com sosté l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, organisme normatiu oficial.

El text per a impulsar una llei es va registrar per Juan García Sentandreu, un ultra que va ser candidat falangista en els huitanta i va dirigir el col·lectiu anticatalanista GAV en els noranta, proposa una revisió de la Llei de senyals d’identitat que va impulsar el PP valencià, i demana considerar una falta administrativa i “il·legal” l’ús de la denominació País Valencià, amb les sancions administratives corresponents. La iniciativa legislativa va ser remesa a la Junta Electoral per a la seua consideració sense votació en la Mesa de les Corts Valencianes, on l’esquerra va manifestar el seu rebuig, atés que els lletrats no es van oposar a acceptar el tràmit.

Els grups parlamentaris de l’esquerra, Compromís i el PSPV, consideren que la seua tramitació obri una porta “perillosa” per al funcionament democràtic bàsic. “Es tramiten qüestions contràries a l’Estatut d’Autonomia, que consideren delicte el mateix compliment de la llei”, assenyala la diputada socialista Mercedes Caballero, que recalca el passat falangista del seu precursor. La diputada acusa la ultradreta de donar cabuda a aquests discursos, i el PP de secundar-los: “Intenten reobrir les batalles de la llengua i els símbols que van donar rèdit electoral a la dreta, però que van crispar la Comunitat Valenciana”, critica la parlamentària, que exigeix al partit de Carlos Mazón que “deixe de plegar-se a l’estratègia de l’extrema dreta d’expandir l’odi” i esborre l’assumpte de l’agenda política. El PP no ha respost quin serà el seu posicionament respecte de la iniciativa, si aconsegueix les signatures necessàries per a tramitar-se.

Per part de Compromís, la diputada i secretària de la Mesa de les Corts, Maria Josep Amigó, censura la iniciativa. “Considerem molt perillós i absolutament intolerable que es propose una ILP que atempta contra els principis bàsics de la democràcia i potencia la persecució d’entitats que no combreguen amb les ideologies ultres”. La diputada, que va deixar constància del seu rebuig en la reunió de la Mesa en què es va conéixer la mesura, insisteix que li sembla “lamentable” que s’accepte una iniciativa que “vulnera les llibertats garantides per la Constitució i l’Estatut d’Autonomia”. “Proposar la il·legalització de partits polítics, associacions o sindicats per raó ideològica o perquè usen el valencià normatiu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua –qüestionada pel PP i Vox– és un atac propi d’un moviment dictatorial que pretén blanquejar la possibilitat d’atemptar contra els drets humans fonamentals”, conclou la diputada.