L’exdirector econòmic de l’IVAM endossa als conservadors la compra de les obres ‘post mortem’ de Gerardo Rueda

“Jo treballava sobre el paper, no veig les obres”. Així ha resumit Juan Carlos Lledó, exdirector economicofinancer de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), el seu paper en l’adquisició de les obres post mortem de l’escultor Gerardo Rueda. En la segona sessió del judici, la defensa de l’hereu de l’artista ha tornat a desplegar les maquetes de les obres, que decoren la sala en què la secció cinquena de l’Audiència Provincial de València jutja els fets. 

Si en la seua declaració Consuelo Císcar va endossar la responsabilitat als crítics d’art Tomás Llorens i Francisco Calvo Serraller, l’exdirector economicofinancer ha assegurat que el seu paper en la compra de les obres es va limitar a establir si hi havia crèdit disponible. “Assessorar sobre la naturalesa de l’obra i el preu ho feien els conservadors”, ha dit Lledó a preguntes del seu lletrat. Així doncs, la proposta de despesa “sempre” parteix d’un conservador, incloent-hi l’objecte del contracte i el preu, ha declarat l’exdirectiu de l’IVAM. “Jo no veia l’obra, era el conservador especialista en art el que validava la garantia de l’autenticitat”, ha afegit. 

L’exgendre de Consuelo Císcar ha tret pit per l’adquisició de les obres de Rueda i ha assegurat que va ser un “negoci jurídic molt favorable” per al museu, que li hauria reportat 5,1 milions d’euros, segons els informes de valoració de les obres donades. Unes xifres que se situen en un context, tal com es va dir en la primera sessió del judici, de “fluctuació del mercat de l’art”.

L’acusat, que s’enfronta a una petició de pena per part de la Fiscalia de cinc anys de presó com a cooperador necessari pels presumptes delictes de prevaricació, falsedat i malversació, ha mostrat sorpresa pel fet que els perits rebaixaren substancialment el pretés benefici per a l’IVAM. “La meua sorpresa és que el 2015 aquestes mateixes persones valoren de manera diferent; com que vindran com a perits, podran aclarir aquesta qüestió”, ha deixat caure Lledó. 

Encara que ha assegurat que Consuelo Císcar “pràcticament” no intervenia en la gestió econòmica i administrativa, sí que ha reconegut que la proposta “oral” d’adquisició d’obres la va fer la directora de l’IVAM llavors en una comissió interna del museu composta, entre altres, pels conservadors. “Desconec les possibles negociacions de la directora respecte del preu”, ha postil·lat. “Els preus de les obres d’art”, abunda Lledó, “els fixa el venedor”. El contracte de subministraments d’obres d’art, mitjançant un contracte negociat sense publicitat, incloïa la presumpció de legalitat, segons l’exdirectiu de l’IVAM, tenint en compte que el venedor era l’hereu universal de l’escultor. 

En la tercera sessió del judici declararà José Luis Rueda, fill adoptiu de l’artista, l’equip del qual desplega en cada vista les maquetes de les obres a la sala del tribunal. Lledó ha assegurat que va conéixer Gerardo Rueda posteriorment a les compres “amb motiu d’alguna exposició i d’alguna telefonada” però ha negat cap relació d’amistat.