L'Agència Antifrau recrimina a les Corts l'opacitat dels comptes dels grups parlamentaris: “Haurien de ser objecte de fiscalització independent”

“Els protagonistes visibles de la vida pública tenen un deure d’exemplaritat, coherent amb els valors que donen sentit a les societats democràtiques”. A través d’una cita de Victòria Camps, filòsofa i consellera permanent del Consell d’Estat, el director de l’Agència Antifrau de la Comunitat Valenciana recrimina als grups parlamentaris l’opacitat dels seus comptes en les Corts Valencianes. Joan Llinares, en la memòria anual de l’organisme que dirigeix, expressa: “A través de l’exemple, s’ensenya com viure bé des d’un punt de vista ètic: no es tracta només dels continguts de les propostes polítiques, sinó que també compta la manera de fer-ho, i ací és on es dona l’exemplaritat”.

El director de l’organisme adscrit a les Corts Valencianes ja va incloure en la memòria del seu primer exercici d’activitat completa algunes recomanacions per als grups parlamentaris. Un any després, lamenta en un apartat de l’escrit que s’hagen ignorat. Llinares recorda als partits els seus deures, concordes a la Llei de transparència, el Codi de Bon Govern o el Reglament de les Corts Valencianes, les disposicions de la qual considera insuficients en matèria de transparència de les subvencions públiques.

El director de l’Agència recorda que les subvencions parlamentàries queden excloses de la Llei general de subvencions i, “per tant, sense regulació sobre en què es poden gastar o com justificar, ni subjectes a fiscalització”. El Reglament de les Corts Valencianes indica que els grups han de tindre la informació disponible per quan el parlament els ho sol·licite, però la llei no els obliga a presentar totes les factures. La fiscalització dels comptes dels partits és obligatòria i la du a terme el Tribunal de Comptes, la qual cosa deixa pràcticament a voluntat el nivell de transparència a què cada grup vulga arribar amb les seues factures en aquests organismes.

Per a Llinares, el detall de les despeses que s’efectuen amb diners públics “hauria de ser objecte d’una fiscalització independent” i adverteix que una part dels ingressos que reben els grups en “parlaments, diputacions o ajuntaments es trasllada als comptes de l’organització central, derivant fons que haurien d’emprar-se a donar suport a l’activitat legislativa o reglamentària del propi territori i àmbit d’actuació”.

En concret, i per acord de la cambra parlamentària valenciana, cada grup rep una quantitat fixa mensual de 10.500 euros i dues partides variables: 1.400 euros mensuals per diputat per a despeses i 1.000 euros mensuals per diputat per a contractació de personal. En total, en un any, els sis grups han rebut 3,6 milions d’euros de la cambra.

L’advertiment no és exclusiu per al parlament autonòmic. “Tampoc en l’àmbit local s’ha pogut constatar que l’obligació dels grups polítics municipals de donar publicitat activa a les dotacions econòmiques concedides per al seu funcionament haja tingut un seguiment generalitzat, i és poc comú que s’oferisca en els portals de transparència de les entitats de l’Administració Local aquesta informació”, assenyala el responsable d’Antifrau.

El director de l’Agència Antifrau reivindica l’accés a aquestes despeses com a part essencial de la salut democràtica d’una societat: “La informació relacionada amb aquestes assignacions a favor dels grups polítics perceptors posaria a l’abast de la ciutadania les dades necessàries per a efectuar els controls pertinents de legalitat i oportunitat de la destinació donada a aquests recursos finalistes i de les despeses dutes a terme amb càrrec a aquests recursos públics, i permetria formar una opinió crítica i constructiva de l’actuació dels seus representants polítics que podria influir fins i tot en la determinació del seu vot”.