Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Les aules valencianes ‘esquiven’ la COVID: en els pitjors moments de la pandèmia a penes es van confinar el 2,1% de 47.000 classes

Una classe del col·legi Balmes de València en el primer dia de col·le.

Miguel Giménez

València —

0

El 7 de setembre passat començava un curs ple d’incerteses, marcat per una pandèmia que havia provocat un confinament generalitzat sis mesos abans, que havia tingut com una de les seues conseqüències que el curs educatiu haguera d’acabar-se de manera telemàtica, amb classes impartides des de casa –d’alumnes i professors– i una comunitat educativa que no estava preparada per a això. Ara, set mesos després, l’experiència ha demostrat que els centres educatius han sigut dels llocs més segurs durant la crisi sanitària provocada per la COVID-19. Els 1.845 centres educatius valencians tenen 47.000 grups d’alumnes.

En aquestes 26 setmanes de classes, la mitjana de les aules confinades a la Comunitat Valenciana ha sigut del 0,85% del total, i això malgrat haver estat immersos en dues onades de coronavirus durant el curs, la segona amb un balanç tràgic (es van registrar una mitjana de prop de 10.000 contagis i un centenar de morts diàries) va tindre lloc al final de gener i el començament de febrer. 

Precisament, en aquest moment més dur de la crisi epidemiològica en el territori valencià, la setmana del 22 de gener, les aules confinades suposaven el 2,1% del total, mentre que a mitjan novembre, durant la segona onada, a penes es van enviar a casa els alumnes de l’1,3% de les classes. Per contra, el 26 de març, última setmana completa comptabilitzada, les aules aïllades només eren 16, el 0,03% del total. En la primera setmana de classes, al setembre del 2020, tan sols dotze centres van patir algun confinament, amb la qual cosa el 99,93% dels col·legis i instituts van acabar aquests primers dies sense incidències.

Des de la Conselleria d’Educació defensen que únicament amb serveis públics de qualitat es pot fer front a emergències com aquesta, “amb profundes conseqüències socials i econòmiques”. Per això, sostenen que la clau per a fer front a la pandèmia des del punt de vista educatiu ha sigut l’“adaptabilitat” als reptes que s’han plantejat a cada moment, així com “la inversió, el treball i la comunicació constants”.

Organització dels centres

Per a aquest curs s’han augmentat els fons econòmics per dotar els centres educatius de més professorat, menys alumnes per aula, material de protecció i d’higiene o mesures addicionals que no es consideren obligatòries, però que s’han establit per acompanyar la tasca dels docents. “Hem sigut els únics a Espanya que hem proveït els centres de purificadors amb filtres HEPA o amb màscares FFP2 al professorat”, ressalten des del departament que dirigeix el conseller Vicent Marzà: “Gràcies a aquest esforç conjunt de tota la comunitat educativa s’ha aconseguit que els centres educatius siguen els espais de socialització més segurs. Espais de detecció de casos i de contenció de contagis i no espais de transmissió”.

Les xifres ho corroboren així, amb un 99,9% dels grups d’alumnes que anaven a classe sense incidències fins la Pasqua passada (en les últimes dates, els brots detectats en l’àmbit educatiu han sigut poc significatius): “I malgrat tot, no hem d’abaixar la guàrdia, ja que els repunts de contagis socials tenen reflex en els centres educatius, on arriben importats”. “Els detectem i paralitzem la transmissió, encara que afecta, com vam poder comprovar després de les vacances de Nadal”, comenten des de la conselleria.

La vacunació com a factor de contenció

Una ajuda per a mantindre, i incrementar, la seguretat a les aules davant del SARS-CoV-2 és, sens dubte, la vacunació massiva de tot el personal que treballa en els centres educatiu, “un col·lectiu essencial perquè l’educació presencial és essencial”. Entre el 26 de març i l’1 d’abril es van citar 148.100 treballadors de centres educatius no universitaris públics, concertats i privats (educació infantil de 0 a 3 anys, col·legis, instituts, conservatoris i escoles d’adults), entre docents, personal de menjador, transport escolar, monitors d’activitats extraescolars, educadors, personal de neteja... tots ells mantenen un contacte directe amb l’alumnat.

Com en altres àmbits, la vacunació és clau en l’entorn educatiu, ja que amb la pandèmia “ha quedat constatat que l’educació presencial és fonamental i necessària i que s’ha d’optar per l’ensenyament a distància només per causa major, com va ocórrer durant l’últim trimestre del curs passat”, afirmen des d’Educació: “Els centres educatius són espais imprescindibles de socialització per als xiquets i puntals per al seu desenvolupament emocional”.

Mesures que han vingut “per quedar-se”

Moltes de les mesures implementades en els últims mesos està previst que es mantinguen, com les relacionades amb la digitalització educativa, “no tant per a estar preparats per a les classes en línia sinó per la necessitat de comptar amb uns serveis necessaris que integren les metodologies TIC (tecnologia de la informació i la comunicació) a l’aula”; s’ha millorat la tramitació; s’han desenvolupat models pedagògics innovadors; o s’ha potenciat la Formació Professional “com a element clau per a la recuperació i la transformació econòmica valenciana”.

Etiquetas
stats