Les obres del túnel ferroviari de València inicien el trasllat de les andanes per a ampliar l’estació Joaquín Sorolla
El mes de febrer passat van arrancar les obres del canal d’accés ferroviari de València que permetran el soterrament de les vies que actualment parteixen els barris del sud des de la V-30 fins a les estacions del Nord i de Joaquín Sorolla.
El projecte ferroviari inclou l’ampliació d’aquesta última l’estació, del seu aparcament així com l’enderrocament del pont de Giorgeta, en unes faenes que tenen un termini de duració de 60 mesos i un pressupost de 443,3 milions d’euros.
Segons el projecte, les obres estan dividides en nou fases. En concret, l’actuació s’inicia en els túnels ja executats del Nuc Sud, a l’altura de l’avinguda de Fernando Abril Martorell, i es prolonguen fins a Giorgeta per a connectar amb l’estació actual de Joaquín Sorolla i València Nord.
La Comissió de Seguiment del Conveni del Canal d’Accés Fase va celebrar el 3 d’octubre passat la primera reunió en compliment del text signat el 28 de juliol de 2022 entre la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de València i l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif Alta Velocitat) per a l’execució i el pagament de les obres d’integració del ferrocarril a la ciutat de València. D’acord amb el conveni, la Comissió es reuneix per avaluar el desenvolupament de les obres amb vista al tancament del pressupost del 2023 i l’elaboració del pressupost del 2024. El finançament de l’actuació correspon en un 50% a Adif Alta Velocitat; un 25% a la Generalitat i un 25% a l’Ajuntament.
Durant la trobada, Adif Alta Velocitat ha informat del desenvolupament de les faenes que van començar el 6 de febrer passat. Després de les primeres actuacions de topografia, gestió i modificació dels serveis afectats, execució de sondejos complementaris i moviment de terres, va començar la construcció dels murs de pantalla que conformaran el canal d’accés i s’ha iniciat el desviament de la línia d’alta velocitat.
Igualment, són ja visibles les actuacions de remodelació de la urbanització de l’entorn de l’estació València Joaquín Sorolla per a acollir el trasllat cap al costat est de les andanes de 400 metres per a poder donar més serveis als viatgers.
Amb un pressupost de 33 milions d’euros, s’ha projectat l’ampliació del recinte amb l’objectiu de donar cabuda a l’augment previsible dels trànsits ferroviaris a conseqüència de l’avanç del Corredor Mediterrani i de la liberalització del transport ferroviari que ha donat entrada a operadors privats, fins que l’anhelada estació subterrània que substituirà la de Joaquín Sorolla i a la del Nord siga una realitat.
Així doncs, s’adequaran les andanes de les vies 1 a 8 actuals per adaptar-les a la nova configuració de vies i muntar noves andanes per a les vies de nova implantació. L’edifici de viatgers s’ampliarà amb un nou vestíbul i se’l dotarà d’accés a les noves andanes.
Quant a l’aparcament, s’ampliarà l’actual capacitat amb unes 300 places més i es faran noves faenes d’urbanització i d’accessos al voltant de l’estació.
Fases del projecte
Les actuacions del nou Canal d’Accés a València es desenvolupen per fases en cinc anys, inclouen la demolició del viaducte de Giorgeta i s’han de compatibilitzar amb el trànsit ferroviari.
Les obres en curs d’execució tenen quatre grans components. En primer lloc, el soterrament del canal d’accés pròpiament dit, que és el corredor pel qual els trens accediran en mode subterrani a les estacions de València Nord i de Joaquín Sorolla. És la part més costosa en temps i pressupost.
En segon lloc, el trasllat de les línies ferroviàries de l’Alta Velocitat, del Corredor Mediterrani i Gandia-Xàtiva, amb la finalitat de deixar lliure l’espai que ara ocupen per a construir el recinte subterrani pel qual discorreran en el futur. És la part més sensible amb els serveis als viatgers.
El tercer component és el desviament del col·lector sud que passa sota les vies en els voltants del viaducte de Giorgeta, atés que el canal soterrat intercepta aquest col·lector, un dels més importants de la xarxa d’aigües residuals i pluvials de la ciutat.
La quarta pota del projecte és la remodelació de l’estació de Joaquín Sorolla perquè puga funcionar amb les vies que accedisquen pel corredor soterrat i per a millorar els serveis als viatgers i als operadors ferroviaris que hi presten serveis d’alta velocitat.
Aquests components han d’evolucionar de manera harmònica en cadascuna de les fases d’aquesta obra, perquè cadascuna condiciona les altres. Aquesta és la complexitat tècnica i de gestió que sovint se li atribueix.
Quant a l’execució de murs pantalla, el mes de maig es van iniciar les faenes construint els murets guia per a pantalles de 0,8 metres d’amplària, 1 metre de profunditat i 30 centímetres de grossària. Fins a l’11 de juliol s’han materialitzat 89 metres de murs pantalla amb una profunditat entre 21,9 i 23,5 metres, cosa que suposa una superfície de 2.038 metres quadrats i per a les quals s’han utilitzat 228.008 quilos d’acer. En total, es construiran més de 8.000 metres de pantalles.
Durant la reunió, per part de la Generalitat s’ha destacat l’esperit de col·laboració manifestat per les administracions al voltant del projecte de remodelació de la xarxa arterial ferroviària de la ciutat de València i ha apostat per continuar amb la màxima comunicació, col·laboració i ambició en els objectius concertant una data objectiu per a la finalització del conjunt de l’actuació.
0