L'ex-cònsol de França a València sobre les factures de la seua empresa en Les Arts que sextuplicaven el preu: “Féiem el control de qualitat”

L'empresari Pablo Broseta i ex-cònsol de França -va haver d'abandonar el lloc per la seua imputació- ha assegurat davant el jutge del cas Palau de les Arts que la seua empresa no va actuar com a “intermediària” en els serveis d'impremta perquè va fer treballs de coordinació i “feien el control de qualitat”. Broseta s'enfronta a set anys de presó per prevaricació, malversació i falsedat perquè presumptament va utilitzar la seua empresa per a unflar el cost -fins a sis vegades, en alguns casos- de la producció de tot el material de promoció i programa de l'òpera de València.

La seua societat Radcliffe va contractar la impremta que ja treballava amb el Palau abans, per a oferir aqueixos serveis d'impressió de documents. En aqueix sentit ha explicat que va guanyar dos lots dels sis que van eixir a concurs i en aqueixos treballs estaven els de proporció de fullets. A preguntes del fiscal, Broseta ha explicat que va ser Les Arts “qui li va imposar la impremta amb la qual treballar i les condicions de treball”. D'aquesta manera ha justificat que s'interposara la seua societat entre l'empresa i l'òpera, la qual cosa que va encarir els serveis.

“Nosaltres passàvem el control de qualitat. El material venia de la impremta i donàvem el vistiplau. Després, controlàvem que tot estiguera bé, coordinàvem i teníem la responsabilitat dels pagaments de l'IVA”, ha defensat. Radcliffe, que va ingressar 800.000 euros pels seus treballs en Les Arts entre 20017 i 2011, “no era un intermediari, el nostre paper era evident”, ha defensat en el judici. “Mai el senyor Xavier Colinas -autor de l'informe Diògenes que va destapar la trama i denunciant- va dir si érem cars o no. De fet, hi ha centenars de correus felicitant-nos pel treball. A més, vaig tardar any i mig o dos anys a cobrar. Algunes factures per vergonya torera es van anar abonant, però no el gruix”, ha especificat.

Sobre la contractació amb la impremta que ja treballava abans amb Les Arts, Broseta ha explicat que se li van plantejar uns condicionants que li van cridar “molt l'atenció”. “El senyor Justo Romero -responsable de Dramatúrgia en el Palau- ens va dir que volia que treballàrem amb una impremta que coneixia de molt de temps. Vaig manifestar que subcontractàvem els treballs d'impremta i que a priori no posava impediments si els preus no ens impedien fer una oferta competitiva”, ha dit. I ha afegit: “Ens vam oposar al fet que ells feren la maquetació, perquè nosaltres estàvem capacitats per a fer aqueixa tasca. Romero va dir que això ho havia fet Belén Payá i jo em vaig mostrar disconforme”.

Broseta ha relatat per què va fer uns fullets del Palau per a la Fórmula 1 i ha justificat el seu elevat cost perquè li'ls van demanar amb “48 hores d'antelació” i en ple mes d'agost. “Moreno em va cridar i em va dir que el trofeu de la F1 era el Palau i que calia fer en terminis inassumibles targetes per a repartir en la F1. Era una comanda molt específica, no era un treball senzill i era agost, quan totes les impremtes estan tancades. Va ser impossible localitzar ningú de l'equip i vaig contractar un dissenyador freelance i em vaig anar a buscar una impremta. El següent pas va ser agafar les pàgines grogues de València i en la 'i' d'impremta començar a cridar. Vaig trobar una impremta en un poblet i l'home em va dir que s'anava a Dénia. Estava apagant la llum del negoci. Li vaig dir que fera aqueix treball, que era urgent, que si ho feia li premiaria per aqueix esforç i el compensaria”, ha manifestat.

Després d'aquesta història ha afirmat que va fer “una factura de màxims per a no enxampar-se els dits”. “Mai vaig tindre la informació que al senyor Pujols les postals li semblaren cares. Si m'ho haguera dit, haguera anat a explicar-li-ho. El pressupost d'agost era un pressupost de màxims. Un pressupost evidentment erroni i equivocat. El segon pressupost tenia un marge del 15%. Una cosa habitual”, ha expressat. En altres factures al Palau, li ha inquirit el fiscal, “el marge era molt més elevat”. “Entenc que quan es prepara un pressupost es tenen en compte molts factors”, ha contestat Broseta.

Després de l'interrogatori que dona per finalitzada la vista oral, el fiscal ha dit que modificarà el seu escrit d'acusació. Aquest divendres el presentarà, encara que tot apunta al fet que podria rebaixar les penes després de les declaracions dels acusats. El fiscal Ricardo Olivares no és el que va presentar la denúncia inicial ni va realitzar el procés d'instrucció. Va ser Vicente Torres, que va deixar la causa per a anar-se'n al Tribunal Superior de Justícia, el que va iniciar el procés i va demanar als acusats entre set i huit anys de presó.