“Lladre, segrestadora de xiquets, puta”: el passat maltractador del candidat de Vox que ha donat al PP la presidència de la Generalitat Valenciana

“Lladre, segrestadora de xiquets, ama de calabós, puta, estaré fotent-te tota la vida fins que et muires i acabe amb tu, lladre”. Aquestes són només algunes de les frases que recull la sentència emesa el setembre del 2002 per la Secció Cinquena de l’Audiència Provincial de València que va condemnar a un any de presó Carlos Flores Juberías per un “delicte de violència psíquica habitual i 21 faltes de coaccions, injúries i vexacions” contra la seua exparella, de la qual es va separar el 1999, mare dels seus fills a qui, segons la sentència, va provocar un “crebant psicològic”. A més de l’any de presó, se’l va inhabilitar pel mateix període per a ser elegit per sufragi passiu, se li va imposar una penalització per responsabilitat civil de 6.000 euros i se li va prohibir acostar-se a la seua exdona durant tres anys.

Tot això forma part del fosc passat de Flores (València, 1964), catedràtic de dret constitucional de la Universitat de València (UV), que el desembre va ser elegit candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana per Vox, un nomenament no exempt de polèmica tant en l’àmbit intern com sobretot extern, principalment per part dels partits d’esquerres. Fins i tot, membres de la formació d’extrema dreta com el ja exregidor de València Vicente Montañez van criticar obertament aquesta decisió del Comité Executiu Nacional.

No era la primera vegada que concorria a uns comicis. De fet, Flores Juberías va formar part de les llistes de Força Nova en les eleccions del 1982, partit ultra en què va militar durant la seua joventut. Més recentment, ha exercit des de l’any 2016 com a vocal del Consell Valencià de Transparència a proposta del Partit Popular, així com vocal de la Junta Electoral Valenciana, càrrecs que va deixar el mes d’abril passat amb motiu de l’inici de la campanya electoral.

Als seus 58 anys, ha passat de la seua tasca com a docent a les aules a la primera línia política, amb el primer ministre hongarés Viktor Orbán, bandera de la nova extrema dreta internacional, com un dels seus referents, tal com va confessar en una entrevista en El País, en què també va afirmar que, malgrat que és “una evidència” que el clima “està canviant”, és més “difícil de justificar” que per por “d’aquest canvi climàtic hagen de desenvolupar-se determinades polítiques que impedisquen o alentisquen el desenvolupament econòmic”.

En la línia del que defensa el partit de Santiago Abascal, va equiparar la “xacra social” de la “violència contra les dones, tan condemnable com la violència contra qualsevol altre sector social” i va afirmar que “la ideologia de gènere no és una mesura de protecció de la dona”.

En els comicis del 28 de maig passat la dreta es va imposar després de huit anys del Govern del Pacte del Botànic. El PP va obtindre 40 diputats, 21 més que el 2019, i Vox en va aconseguir 13, tan sols tres més que en les eleccions passades, però un resultat suficient per a tindre la clau de Govern mitjançant un pacte amb els populars.

Malgrat que el líder valencià del PP i pròxim president de la Generalitat, Carlos Mazón, va afirmar diverses vegades durant la precampanya i la campanya que no inclouria Vox en un possible executiu autonòmic, n’hi ha hagut prou amb un parell de setmanes no sols per a saltar-se aquesta línia roja, sinó a més una altra d’imposada des de la direcció nacional de Génova: negociar amb un “maltractador”, una persona “que no hauria de dedicar-se a la política” segons, va dir el portaveu nacional del PP, Borja Sémper, en referència a Carlos Flores.

Totes aquestes línies roges van saltar per l’aire divendres quan dimarts es van asseure Mazón i Flores, amb els seus equips respectius, i en poc més de dues hores van segellar un pacte de Govern que dona al partit ultra cabuda en el futur executiu, així com la presidència de les Corts Valencianes.

Això sí, finalment Flores Juberías no estarà en el Govern valencià per haver sigut designat número u de Vox per València per a les pròximes eleccions generals del 23 de juliol.

I és que, malgrat que el líder ultra va reconéixer que es va equivocar, que va cometre “un error” que va pagar “àmpliament” i que en aquests moments manca “d’antecedents penals”, cedir una vicepresidència o un càrrec de portaveu a una persona que va perseguir la seua exparella fins a 21 vegades després d’haver-se divorciat proferint-li insults, vexacions i amenaces tant en el seu habitatge com en el col·legi dels fills i pel carrer, fins al punt de generar un “crebant psicològic” que va patir la dona, la “por del seu exmarit”, la “baixa autoestima” i els “problemes d’ansietat i insomni”, hauria sigut un llast en tots els nivells difícil de portar per a Mazón.