Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Peinado multiplica los frentes del ‘caso Begoña’ sin lograr avances significativos
El miedo “sobrenatural” a que el cáncer vuelva: “Sientes que no consigues atraparlo”
OPINIÓN | 'En el límite', por Antón Losada

Un “macroinforme” policial permet a la Fiscalia obrir 31 investigacions sobre urbanisme al Parc Natural de l’Albufera

L'Albufera de València.

Lucas Marco

0

L’Albufera de València, un dels aiguamolls més importants d’Europa amb 21.000 hectàrees, pot desaparéixer en tot just huit dècades si no es regeneren les platges, segons la Generalitat Valenciana. Situat deu quilòmetres al sud de la ciutat, l’esplèndid parc natural ha patit durant anys abocaments il·legals i està amenaçat pel projecte d’ampliació del port de València. No obstant això, les envestides de l’urbanisme han sigut una admonició constant per a l’aiguamoll. 

La Fiscalia de Medi Ambient ha revelat en la seua memòria anual un augment cridaner d’investigacions sobre urbanisme a la província de València: de 37 diligències incoades el 2019 a 65 el 2020. L’augment s’explica per un únic atestat de la unitat de la Policia Nacional adscrita a la Generalitat Valenciana que va propiciar un “marcoinforme” sobre la situació urbanística en l’Albufera. El grup de Medi Ambient de la Policia Autonòmica deté les competències sobre vigilància en parcs naturals i control preventiu en aiguamolls. 

Una part “substancial” de les diligències incoades sobre irregularitats urbanístiques té l’origen en el macroinforme elaborat per la unitat de la Policia Nacional adscrita a la Generalitat Valenciana. Així doncs, fins a 31 diligències de les 65 incoades el 2020 corresponen a l’atestat policial. La Fiscalia de València “emfatitza la gran faena” de la Policia Autonòmica amb l’informe de la situació urbanística de l’Albufera, segons la memòria anual de la secció de Medi Ambient del ministeri públic. 

Pel parc natural, que forma part de la Xarxa Natura 2000, passen cada any milers d’ocells en els seus processos migratoris. També acull espècies de gran valor ecològic i en perill d’extinció. Més de 14.000 hectàrees del parc estan dedicades al cultiu de l’arròs, una pràctica que es desenvolupa en l’Albufera des del segle XVI i que conviu amb la pesca i la caça, presents en el llac des del segle XII.

La Fiscalia ja va investigar l’alarmant baixada del nivell de l’aigua de l’aiguamoll, una situació que ha arribat fins i tot a les pàgines del diari francés Le Monde.

Malgrat els projectes de regeneració reeixits d’algunes zones de l’Albufera, especialment del Tancat de la Pipa, el llac s’enfronta a una amenaça majúscula: l’ampliació del port de València. El polèmic projecte pilotat per l’Autoritat Portuària de València amenaça de salinitzar el llac a conseqüència de l’erosió de les platges, tal com va explicar Eulàlia Sanjaume, catedràtica de geografia física de la Universitat de València, en una entrevista amb aquest diari. 

A més, les columnes de fum i els abocaments dels vaixells han suposat un cost ecològic important per a les platges del parc natural, segons han denunciat col·lectius veïnals i ecologistes integrats en la Comissió Ciutat-Port. 

La batalla en el si del Govern valencià del Pacte del Botànic, que enfronta els socis del PSPV-PSOE (partidaris de l’ampliació sense una altra declaració d’impacte ambiental) i de Compromís i Unides Podem, continua. La Conselleria d’Emergència Climàtica, que dirigeix Mireia Mollà, de Compromís, ha advertit els consellers del Port de València de la seua “responsabilitat personal” si l’ampliació de la infraestructura portuària fa mal a l’Albufera.

Etiquetas
stats