Mamen Peris, candidata de Ciutadans a la Generalitat: “El PP juga amb transfuguisme, això és corrupció institucional”

Mamen Peris (Alboraia, 1971) és llicenciada en dret i advocada en exercici des del 1991. És també la sisena portaveu de Ciutadans a la Comunitat Valenciana en dues legislatures i la seua candidata a la Presidència de la Generalitat. Va assumir el càrrec de portaveu del grup parlamentari el gener passat, després de la marxa de Ruth Merino, que, com Toni Cantó, va passar a engrossir les files del PP. Abans de ser diputada autonòmica, va passar per la Diputació de València i va ser regidora a Alboraia per un partit local. Ara té el repte d’aconseguir que Ciutadans arribe al 5% del llistó electoral, una xifra que cap enquesta vaticina.

Com afronta aquesta campanya electoral?

Amb moltíssima il·lusió. Estic encantada. M’encanta anar municipi per municipi. Veig afecte, gent que se suma, afronte una campanya en què hem sumat perfils de la societat civil; això és tornar a l’essència de Ciutadans.

La legislatura va arrancar ja de manera convulsa. Com ha vist aquest període?

La DANA, la pandèmia, la guerra... Hem tingut salts que ens han trastocat. Fins i tot en el terreny polític, els titulars canviaven completament d’una setmana a l’altra, amb líders que semblaven mites que queien. He viscut una legislatura en què lamentablement també he tingut companys de viatge que no han aguantat fins al final, però ara estan on han d’estar: lluny d’aquest projecte. Ara em sent a gust perquè s’ha quedat la gent que vol treballar per aquest projecte liberal, de centre, progressista i necessari per a la Comunitat Valenciana.

És vosté la sisena portaveu en huit anys. Quan va entrar en Ciutadans s’imaginava això?

En absolut.

I quines expectatives tenia?

Quan vaig entrar en Ciutadans venia d’un partit local que havíem creat justament per treballar pel nostre municipi. Soc molt municipalista i sempre he apostat perquè això fora la base del partit. Un partit que no tinga la mirada en el dia a dia, en la faena dels regidors o en la política de proximitat es perd molt. Sempre dic que un polític que no ha passat per ser regidor no sap el que es perd, es nota diferent a l’hora de pactar o consensuar lleis. No esperava acabar com a candidata a la presidència de la Generalitat, però la vida fa moltes voltes i ara estic ací, amb il·lusió, valentia i un pressentiment clar sobre que açò ho capgirarem. Són aquestes intuïcions que sovint tenim les dones.

És vosté l’única candidata entre els sis partits amb representació.

Aquest és l’únic partit que ha trencat el sostre de vidre de veritat. Crec que una dona hui en la Generalitat Valenciana seria fonamental. Les dones tenim una capacitat d’organització brutal i tenim un sisé sentit, som intuïtives, ens agrada consensuar, som molt cartesianes, perquè hem d’anar organitzant-ho tot i crec que és molt positiu. També per la meua professió [advocada], en què moltes vegades hem de consensuar en matèria de famílies, d’herències , qüestions en què entren els sentiments... amb les dones arribem abans a acords que amb els homes.

Va entrar en les Corts Valencianes arran de les eleccions del 2019, encara que venia de la Diputació de València, quan el resultat de Ciutadans va ser significatiu en el parlament autonòmic –va obtindre 18 diputats– i a escala nacional. Imaginava que el partit poguera acabar com ha acabat ara, amb tantes marxes de diputats, canvis en el càrrec de portaveu...?

Quan hi vaig entrar el 2019, crec que arrossegàvem un boom de la mateixa marca i d’Albert Rivera, això era una mica fictici. Crec que la raó d’un partit de centre liberal que es pree no és tindre 18 diputats, és tindre menys diputats, però ser decisius en els governs. La nostra política ha de ser no dels extrems al centre; ans al contrari, nosaltres estem cridats per eixamplar aquest centre. Vaig començar a veure les coses diferents quan se’n va anar Toni Cantó. En aquell moment em va eixir, i ho mantinc: Goya a la millor interpretació. Ens havia pres el pèl a tots els valencians i estava buscant una eixida al PP. És legítim, sí, cadascú se’n va, però hi ha moltes maneres de fer-ho sense enganyar.

Després hi havia gent que estava ací, però no era d’ací. Fins que no se n’han anat tots els que se n’havien d’anar... Si haguera anat a un notari o haguera fet una acta no m’hauria equivocat sobre els que eren les persones que abandonarien el vaixell, és una cosa que tinc claríssima. Hi ha gent que el que ha buscat són poltrones, tindre càrrecs i han plantejat excuses ideològiques. El PP estava al mateix temps que Ciutadans, no sé per què en aquell moment no van optar pel PP. És cert que ser de centre és molt difícil: des de l’òptica de la dreta etes d’esquerres i des de l’esquerra ets fatxa. Comprendre aquesta política moderada i assenyada és una cosa que molta gent, com que està en els blocs ideològics, no pot fer.

Per què creu que les persones que han abandonat Ciutadans ho han fet per anar-se’n al PP?

Tal vegada perquè no eren autèntics liberals.

Vosté ha sigut molt dura amb el seu candidat i president, Carlos Mazón. Creu que el PP buscava aquests càrrecs?

Jo seré dura amb qui es burle de la corrupció. Acabem de veure que demanen set anys de presó a l’alcalde d’Oriola (del PP) i el senyor Mazón el manté com a alcaldable. El dia que jo presentava el meu candidat a Calp, un empresari de la societat civil, el senyor Mazón al Campello presentava un alcaldable a qui la Fiscalia demana 13 anys d’inhabilitació. Això és una burla. El senyor Mazón juga amb transfuguisme, això és corrupció institucional. El que aspira a ser president no respecta el pacte antitransfuguisme, se’n burla, fins i tot els posa a liderar les llistes electorals... Per a mi, perd molt en qualitat democràtica.

Plantejaran alguna mesura relativa als trànsfugues en la pròxima legislatura?

La primera cosa que vaig demanar a Ximo Puig com a portaveu parlamentària va ser renovar el pacte antitransfuguisme. Això ens posa a tots en el mateix sac. Mentre no hi haja llistes obertes, en què es trie una persona, l’acta hauria de ser del partit. Qui coneix qui anava de número 5, 6 o 8 del partit? La gent va votar per les sigles. Mentre això no es modifique, l’acta hauria de ser del partit.

Un altre dels punts va ser la reforma de la llei electoral. Per què no la van aprovar en el seu moment?

Perquè va ser molt complicat. Ara, vist amb perspectiva, a Toni Cantó no li interessava, als síndics no els interessava baixar la barrera del 3%, hi havia propostes molt interessants, com que hi haguera un mailing únic, amb la qual cosa hauríem estalviat molts diners a la ciutadania. Podem insistia molt que els dos primers llocs foren per a dones i al final han presentat un home... Hi havia també reformes que podíem fer, com baixar el nombre de diputats i parlar de la sobrerepresentació. Un diputat per Alacant són 22.000 vots, per Castelló 11.000 i per València quasi 35.000, hauríem d’aspirar al principi d’una persona un vot.

Les enquestes plantegen un escenari en què és molt complicat que Ciutadans arribe al 5% –el percentatge de vot necessari per a tindre representació en les Corts Valencianes–. Es penedeixen de no haver donat suport a aquesta reforma?

Jo em trobe assumint el repte amb una de les barreres electorals més altes d’Espanya; és el que hi ha. La superarem, no hi tinc dubtes. Crec que això és per a reflexionar: molts vots es poden quedar fora, més de 140.0000 ciutadans que no tindran representació en el parlament per tindre una barrera tan alta. I sobretot, als que no volien baixar-la, per exemple el senyor Mazón, li dic: el senyor Juanma Moreno tenia una barrera del 3% i va aconseguir majoria absoluta. Quina por tenen? Ells diuen en els mítings que no voten Ciutadans, que Ciutadans no entre, però, quina por tenen? Que entre el sentit comú, les polítiques necessàries?, que diguem corruptes fora?

Creu que hi ha una ofensiva del PP contra Ciutadans?

Per descomptat. Ens tenen por.

Comentava abans que Ciutadans va nàixer amb vocació de ser un partit de centre, han usat la denominació partit frontissa... Però la major part dels pactes han sigut amb el PP. Com encaixa això?

Bé, en discrepe. A Torrent, la població més gran de València, tenim un pacte amb el PSOE. També a Castalla, a Xixona teníem pacte amb el PSOE, a Oriola vam trencar amb el PP i l’alcalde corrupte i tenim pacte amb el PSOE. Sí que és cert que en els pactes es va donar massa protagonisme al PP, per exemple a l’Ajuntament d’Alacant o en la Diputació i no hauríem d’haver-li’n donat.

En les pròximes eleccions, encara que siga a escala municipal, buscaran acords amb el PSOE o el bloc d’esquerres?

Crec que a partir del 28M no hi ha pactes de sigles o de dretes o esquerres, hi haurà propostes, solucions i idees. No serà un pacte de “em dones un seient com a vicepresident de la Diputació o la conselleria de tal”, com s’ha fet fins ara. Recordem que Ximo Puig fa 12 conselleries per acontentar els seus socis. Aquest problema cap partit el tindrà amb nosaltres; no parlarem de butaques, parlarem de propostes. Traurem una sèrie de punts que, qui els aprove, signats davant notari i que nosaltres marcarem, tindrà els nostres vots.

Parlant de pactes, sí que van votar per la reforma fiscal de Puig i la comissió de reconstrucció en les Corts, plantejada pel Botànic.

Sí. I en la comissió ens vam comprometre a tindre 2.000 places de residències i zero se n’han construït, fins i tot estan retallant. Aquest pacte, que va ser per escrit, un compromís del Botànic, ha sigut un fiasco, perquè no s’ha complit. I era un pacte que beneficiava els ciutadans. Parlem de dependència, que tardem més de 300 dies en aquests expedients...

Preguntava per la reforma fiscal, perquè vostés la van votar, però en tenen una altra de ben diferent.

La proposta de rebaixa fiscal de Ximo Puig representa 111 euros a cada valencià, però ells es van apujar els sous 3.000 euros. Això va ser una vergonya. La nostra rebaixa fiscal és zero euros d’impost de transmissions patrimonials per a la compra d’habitatge, la bonificació al 99,9% de l’impost de successions, però sobretot en l’IRPF, parlem del dia a dia. Amb la inflació el Govern ha cobrat molt més, això s’ha de revertir a la ciutadania. Quan un ciutadà fa la declaració de la renda, no es pot desgravar la hipoteca, tampoc les ulleres o les lents de contacte o les despeses de dentista, la guarderia, les despeses extraescolars... Quant paguem les famílies? L’IRPF s’ha d’adequar a la realitat.

Aquesta rebaixa fiscal no suposa una minva d’ingressos?

No. Juntament amb les rebaixes fiscals proposarem una mesura que és modificar l’Estatut d’Autonomia perquè tornem al nombre original de diputats o menys; de 99 volem abaixar-lo a 75. Moltes agències, observatoris, s’han de revisar i eliminar. Cal limitar assessors i posar en valor els funcionaris, que poden estar en una conselleria o un grup parlamentari. Cal reduir les despeses dels grups parlamentaris, que percebem massa ingressos, la nostra proposta és reduir-los un 30%.

És una quarta part del parlament.

Sí. Imagina tot el que podem estalviar. Em contava ahir Fermín Artagoitia, que s’ha sumat a l’equip, que, quan van ser decisius en el CDS i en Unió Valenciana eren només cinc diputats, amb cinc diputats van ser capaços de fer moltes modificacions; a vegades no és tant el nombre com la qualitat. Jo proposaria que els polítics se’ns controlara la nostra faena, que haguérem de rendir comptes a la ciutadania cada mes.

Unió Valenciana és l’espill en què es mira Ciutadans?

Ciutadans intenta agafar el millor de cadascun. El nostre candidat per Alacant, José Miguel Saval, va estar en la directiva d’Adolfo Suárez. Quan parla d’ell, imprimeix caràcter. Si hui tenim drets i llibertats és gràcies al consens, la generositat i el tarannà d’aquella època política de la qual hem d’aprendre. El trobe a faltar en el parlament.

Ciutadans ha plantejat nombroses mesures en sanitat i educació, aquesta legislatura...

En sanitat tenim una cosa molt clara. La meua filla, que fa el MIR a Gandia, em demana que reivindiquem la targeta sanitària única, poder accedir a l’historial clínic de les persones que venen de Madrid, per exemple. També cal posar límit les llistes d’espera. Hem generat la síndrome del cremat en metges i professors. Els professors senten que se’ls ha perdut el respecte, que els toca fer de tot, a vegades fins i tot repartir la medicació. El professor està per a ensenyar, no està tampoc per a atendre els problemes psicològics... Quants xavals han intentat suïcidar-se? El professor ha de fer moltíssimes més coses que ensenyar, estem cremant-los.

Comentava abans, a propòsit de les conductes autolítiques en adolescents, la idea d’un xec. En què consisteix?

El psiquiatre i el psicòleg no són un luxe. Tenim llistes d’espera en què els mals poden ser irremeiables. Anar al psiquiatre o al psicòleg ha de ser prioritari, un ha de poder anar a un professional, encara que siga privat, i que el pague l’Administració. La col·laboració publicoprivada és l’única manera, cal apartar mesures sectàries.

Quin model plantegen per a la radiotelevisió pública valenciana?

La primera cosa és unificar els dos ens, és absurd tindre dos caps. Entenc que la televisió pública s’ha de mantindre. Hauries de preguntar a altres, als que demanen el cap d’À Punt per un titular populista. Això em fa por. Posar en escac tantes famílies és just? Darrere de la tele hi ha famílies, hi ha treballadors, hi ha mèrit i capacitat. A mi m’agrada una televisió pública oberta, que reculla les nostres festes, la nostra cultura i el nostre patrimoni; que no caiga en sectarismes, clar, però per a això ja estan els organismes de control. Nosaltres vam revalidar el director perquè vam entendre que una campanya electoral no es podia iniciar sense revalidar la confiança, però, a part, no hi ha un altre candidat millor; no ho ha fet malament.

I sobre el finançament autonòmic?

Fa falta que Ciutadans guanye en el Govern d’Espanya. Com el tren de la costa o el Corredor Mediterrani, que són estructures que el bipartidisme no es creu. Hem tingut polítics que no són valents.