Mazón denega a un ex-alt càrrec de Transparència les dades dels vots del referèndum sobre la llengua en els col·legis

L’exportaveu d’Esquerra Unida en les Corts Valencianes, Ignacio Blanco, coneix amb detall els mecanismes de transparència de l’Administració autonòmica. Sense anar més lluny, va ser secretari autonòmic de Transparència amb l’anterior Govern del Pacte del Botànic. Blanco també és pare d’un alumne de Primària de l’educació pública, per la qual cosa va votar en el referèndum organitzat pel Govern de Carlos Mazón sobre la llengua base (castellà o valencià) en l’ensenyament, del qual el conseller José Antonio Rovira només va informar dels resultats en percentatges globals. Pocs dies després que es coneguera el resultat en percentatges de la polèmica consulta, l’exdiputat autonòmic va sol·licitar, mitjançant una petició de transparència, les “dades exactes” del nombre de vots de cadascuna de les dues opcions, desagregats per nivell territorial i per etapa educativa i diferenciats segons el tipus de centres (públic, privat o concertat). No obstant això, el peticionari s’ha topat amb una negativa rotunda per part del director general d’Ordenació Educativa i Política Lingüística, Ignacio Martínez Arrúe. Després d’haver demanat una pròrroga, l’alt càrrec del departament que dirigeix el conseller Rovira va desestimar la sol·licitud en una resolució del 24 d’abril passat que considera que les dades per les quals s’interessa Ignacio Blanco són de “categoria especial” i de les quals “podrien extraure’s connotacions de tipus ideològic que han de tindre una protecció especial per a evitar situacions discriminatòries que pogueren afectar els drets fonamentals de les persones participants (alumnes, famílies i/o representants legals) en la consulta”. 

D’altra banda, el director general també considera que la informació sol·licitada, “pel seu alt nivell de desagregació per curs, etapa educativa i centre educatiu, comporta un risc alt de possible identificació de les persones participants, especialment sensibles en contextos amb baixa participació”. 

La resolució s’escuda en el “manifest risc d’identificació”, que podria suposar la “generació de situacions que vulneren l’ordenament jurídic”, en referència a la Llei orgànica de protecció jurídica del menor.

El director general Ignacio Martínez Arrúe sosté que la conselleria “ha ajustat aquest procediment [del referèndum] al règim jurídic europeu i estatal en matèria de protecció de dades de caràcter personal adoptant totes les mesures d’índole tècnica i organitzativa per a assegurar la confidencialitat, la seguretat i la integritat i la minimització de l’exposició pública de les dades recaptades en la consulta respecte de l’elecció que cada interessat ha fet sobre la llengua base, sense que en cap cas s’haja produït una publicació indiscriminada de dades, llistats i actes administratius”. 

Així doncs, el departament autonòmic d’Educació “pondera com a prioritat” la “màxima garantia dels drets dels afectats en cas que les dades demanades puguen afectar la intimitat i la seguretat dels participants, i més encara referint-se a menors d’edat”. 

La resolució remet a les dades percentuals publicades per la Conselleria d’Educació després del referèndum de la llengua base, que “permeten conéixer en profunditat els resultats del procediment, però sempre respectant els principis de confidencialitat i minimització exposats anteriorment”, postil·la. 

Arguments sense “massa sentit”, segons Blanco

Després de la negativa, Ignacio Blanco va reclamar davant el Consell de Transparència de la Generalitat al·legant que la seua sol·licitud no incorre en “cap” de les limitacions establides per la llei. “Les referències (en una mena de totum revolutum) a les connotacions de tipus ideològic, l’interés superior del menor [o] la intimitat o la seguretat dels participants (...) no tenen massa sentit en aquest cas concret, en què no es pretén de cap manera l’accés a dades personals”, segons afirma Blanco en la seua reclamació del 6 de maig passat. 

L’exdiputat autonòmic argumenta que la Generalitat va fer públics els percentatges de vot amb més nivell de desagregació del que ell sol·licita. Encara que les dades que va proporcionar l’executiu de Mazón, segons lamenta Ignacio Blanco, no inclouen el nombre de vots ni els percentatges de participació, “cosa que impedeix fer una anàlisi comparativa dels resultats” per tipus de centre.

“Adduir el risc d’identificació dels participants en contextos de baixa participació tampoc té sentit, perquè jo no he demanat les dades per centres concrets, sinó per tipus de centres”, afig la reclamació. 

D’altra banda, Blanco també al·ludeix a l’incompliment per part de l’Administració autonòmica de la seua petició que la comunicació es fera en valencià (la resolució del director general de Política Lingüística està escrita en castellà). 

La petició incorre en un “límit d’accés”, segons Educació

La Conselleria d’Educació ha confirmat a aquest diari que ha rebut fa poc la sol·licitud d’al·legacions, que “estan en termini i es contestaran dins d’aquest”. Fonts del departament que dirigeix José Antonio Rovira indiquen que la informació sol·licitada “vulnera la protecció de dades personals, cosa que suposa un límit d’accés” que marca la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern. 

A més, afigen les mateixes fonts, el sol·licitant “també demana un desglossament d’informació per centres (públics, privats i concertats) que implica una reelaboració d’informació prevista com a causa d’inadmissió” en la llei mateixa.