L’impacte del canvi climàtic en la costa valenciana farà desaparéixer l’Albufera el 2100 si no es regeneren les platges

La Conselleria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica ha presentat dimecres una eina visual que defineix el comportament de la franja litoral de la Comunitat Valenciana, a través d’escenaris predictius el 2050 i 2100 en funció de les emissions d’efecte d’hivernacle.

La consellera Mireia Mollà ha assenyalat en la seua intervenció que l’objectiu del visor és impulsar les administracions amb competències sobre la costa a “adoptar mesures i estratègies valentes que minimitzen els efectes del canvi climàtic sobre el medi natural i la seguretat de les persones”.

Mollà, en un acte que ha comptat amb la participació de la secretària autonòmica, Paula Tuzón, i la directora general de Canvi Climàtic, Celsa Monrós, ha dit que aquesta eina permet dissenyar “plans d’adaptació, de mitigació i, en algun cas, de retirada de punts que en aquests escenaris futurs anuncien una gran vulnerabilitat”.

El nou instrument de consulta oberta, que s’ha presentat als alcaldes valencians en l’edifici de les Drassanes de València, s’agrupa al voltant de tres blocs de perillositat, riscos i impacte que mostren els futurs escenaris d’inundabilitat i regressió de la costa.

El visor, que s’ha fet sobre la base dels paràmetres utilitzats pel panell d’experts de l’ONU del canvi climàtic aplicats a la costa valenciana, dona ja resultats preliminars d’inestabilitat agreujada pels fenòmens meteorològics extrems cada vegada més recurrents i virulents.

“El millor indicador que la modelització funciona és que ja estan complint-se els efectes que pronostica”, ha afirmat la consellera. És el cas, per exemple, de la tendència erosiva a les platges del centre de la província de València; el Saler i Pinedo ja presenten una reculada entre 30 i 60 metres en l’última dècada, a conseqüència del dic nord construït al port de València.

A llarg termini el front de platja del litoral de l’Albufera arriba a desaparéixer pràcticament a fi de segle, i deixa completament exposat el sistema dunar a l’acció de l’onatge. D’altra banda, es produeixen erosions importants en la zona central del tram, i la línia de litoral arriba a les construccions que estan en primera línia de platja, una situació que suposaria la destrucció del llac d’aigua dolça i, per tant, dels camps d’arròs.

Segons la projecció feta per la nova eina, hi ha una probabilitat mitjana que la mar engula l’Albufera quan es produïsquen fenòmens meteorològics adversos en l’horitzó de l’any 2100 (escenari 3 en el visor).

En aquest sentit, Mireia Mollà ha incidit que mantindre alguns dissenys i projectes és “insostenible” i que la retirada “obliga a fer un exercici valent per a abandonar projectes de hui, o programats o futuribles”.

Preguntada sobre si un dels projectes que caldria repensar és la finalització de l’ampliació del port de València, i fins i tot pensar en la retirada del dic esmentat, Mollà ha afirmat que “la planificació de l’Autoritat Portuària pel que fa a l’ampliació afecta la Xarxa Natura 2000 tant en la part marina com en la terrestre, per l’amenaça que ja s’evidencia de la intrusió d’aigua marina en el llac, per tant hauran de repensar el seu projecte, perquè ni tan sols el port escaparà a les conseqüències d’aquest canvi climàtic”.

Sobre la possible retirada del dic nord, ha explicat que “les accions de retirada d’elements s’hauran de planificar i es farà amb molta participació i rigor i amb totes les autoritats que formen part, en aquest cas el Govern d’Espanya” i ha afegit que “el Port hauria d’estar pensant més en l’efecte que fa sobre el litoral i no tant a fer nous projectes que sumen efectes sobre el litoral”.

Els resultats del visor assenyalen també la Marina Alta, a Alacant, o el nord de la província de Castelló com altres punts de pressió climàtica, i afirmen que en tots els escenaris de predicció la cota d’inundació afecta, almenys, l’1% de la població de la Comunitat Valenciana; això és, 50.000 persones.

“No hi ha solucions simples ni úniques. Tenim un sistema complex de governança que ha d’ajudar les administracions a activar fórmules de protecció, acomodació o fins i tot retirada de projectes constructius”, ha assegurat Monrós.

Ha apel·lat, a més, a la responsabilitat de l’activitat humana en l’emergència climàtica que ha d’acompanyar-se ara amb “la capacitat conjunta de revertir la situació de canvi climàtic per a una acció col·lectiva major”.

Aquesta eina naix amb la voluntat de sumar-se a altres plans, com la nova Llei de canvi climàtic i transició ecològica, l’Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia o el Pla Valencià d’Energia i Clima.

La responsable de Transició Ecològica en la Generalitat Valenciana ha remarcat que actuar en adaptació i mitigació del canvi climàtic és garantir l’activitat econòmica, la protecció mediambiental, el benestar social i la seguretat. Ha conclòs la seua intervenció amb un missatge per als ajuntaments dels municipis costaners: “És una eina imprescindible i volem amb les nostres estratègies i competències ajudar-vos en aquest camí”.