La memòria de Sanitat contradiu la denúncia del conseller Marciano Gómez sobre les proves de càncer de mama

El conseller de Sanitat del Govern Valencià, Marciano Gómez, va dir fa un mes que els informes del seu departament “evidencien l’abandó dels programes de cribratge de càncer de mama en els últims anys” i va apuntar a possibles irregularitats en la gestió de l’equip anterior. El titular de Sanitat va afirmar que “el programa manca de l’estructura necessària per a atendre la demanda” i va apuntar que no s’enviaven les comunicacions a les dones susceptibles de fer-se la prova. En concret, va dir: “Lluny de convidar a participar-hi les 410.000 dones que per rang d’edat haurien de fer-ho, es convida realment a una mica menys de 250.000”. Com a conseqüència, el responsable de Sanitat va assenyalar que el seu departament investigaria la gestió anterior.

El comunicat de premsa remés, que pot consultar-se en el portal de Comunicació en el Consell, va ser igual de contundent: “La Conselleria de Sanitat ha ordenat la intervenció dels serveis d’Inspecció de la Generalitat per a fer una avaluació exhaustiva de la gestió de la Direcció General de Salut Pública en els últims anys, davant els indicis d’irregularitats detectades en els informes d’anàlisi de l’estat de situació elaborats per tècnics de la conselleria, units a l’absoluta opacitat i falta de transparència dels sistemes d’informació disponibles”. La investigació abasta el cribratge de càncer de mama i còlon, segons el text.

Gómez no va especificar a quins exercicis es referia ni on s’havien detectat les irregularitats. Va parlar d’un dèficit d’inversió i de mamògrafs obsolets, també de la falta de comunicació entre l’equip del PSPV i de Compromís en la Conselleria de Sanitat, una “discordança orgànica i funcional”. Així mateix, va assegurar que el programa de càncer de mama “acumula retards de fins a tres i quatre anys per a convidar a participar-hi dones a qui correspon per rang d’edat (a partir dels 45 anys) i excedeix el termini de dos anys per a fer les mamografies de seguiment a les que ja estan integrades en el programa”.

No obstant això, les dades de la Conselleria de Sanitat contradiuen l’acusació feta pel conseller. Segons la memòria de l’any 2022, l’última disponible, en els últims cinc anys s’han superat les 320.000 invitacions vàlides cada any. Les invitacions vàlides són aquelles en què es pot confirmar la recepció per part de la usuària. El programa abasta dones de 45 a 69 anys, i el 2022 es va ampliar la xifra de l’anomenada “població diana” a les dones de fins a 74 anys.

Les dades oficials indiquen que només hi ha un any en què la xifra és més baixa: el 2020. És l’any en què es declara l’estat d’alarma per la pandèmia de la Covid-19, que interromp els serveis habituals un semestre.

En la memòria de l’exercici de la pandèmia s’apunta: “L’any 2020, es va procedir a suspendre la citació a les dones a causa de la transmissió comunitària del SAR-Cov2 durant l’estat d’alarma. En aquest període es va atendre les dones que requerien confirmació diagnòstica per mamografies positives. Tots els recursos es van destinar a reforçar l’atenció sanitària. La memòria té un apartat concret per a analitzar l’impacte de la pandèmia en el programa de cribratge”.

Al juny es va reprendre l’activitat del programa, amb cita “controlada” i “amb un 50% de cites, amb telefonada prèvia, per a controlar l’aforament de dones, entre altres mesures”. L’activitat habitual, diu la memòria, es reprén el mes d’octubre. “La interrupció durant el període d’alarma ha sigut aproximadament un 40% inferior als anys anteriors. Aquesta situació, ha influït de manera significativa en els indicadors del programa, que s’han d’analitzar dins d’aquest context. Està elaborant-se un pla de recuperació de la citació del 2020 i de les repercussions en la precocitat diagnòstica i en el descens de la mortalitat d’aquest tumor en el futur”, assenyala el document.

El programa, que ja està 30 anys en funcionament, es considera pràcticament consolidat. “Més de 800.000 dones entre 45 i 69 anys són citades al programa cada dos anys per a la realització d’un estudi mamogràfic bilateral de les mames”, diu el document. La participació anual en el cribratge està al voltant del 70% de les dones, com marquen els seus objectius, però registra un descens d’unes quantes dècimes després de la pandèmia.

A la Comunitat de Madrid, que té una població elegible –la que reuneix els criteris d’edat– de 940.00 dones, la població diana vàlida –l’elegible menys la que no ha acudit en dues citacions– suposa el 72%, unes 660.000 dones, i la participació és del 50% l’any 2022, segons la seua memòria. La Conselleria de Salut madrilenya diu en el seu últim informe anual que s’ha convidat a participar-hi 658.00 dones, entre les quals s’inclouen les cites de record a les que no hi han acudit en els últims set anys. Segons la seua memòria, les dones amb invitació vàlida són 349.732. Aquell any, la Comunitat Valenciana comptabilitza 329.858 invitacions vàlides.

L’associació privada Defensor del Pacient va enviar el cas denunciat per Sanitat a la Fiscalia, que el va arxivar immediatament. Com que no hi havia indici de delicte, la conselleria ha congelat la possibilitat de denunciar.