El Mestalla, Sociòpolis o el circuit urbà de Fórmula 1: València busca solució a les malifetes urbanístiques heretades del PP

La cerca de solucions per a les malifetes urbanístiques heretades del PP a la ciutat de València està suposant autèntics maldecaps tant per a Joan Ribó al capdavant de l’Ajuntament (amb el suport del PSPV) com per a Ximo Puig al capdavant de la Generalitat Valenciana (amb el suport de Compromís i Podem).

Sis anys després del canvi de color polític en totes dues institucions, el cap i casal continua mostrant ferides importants heretades d’anys de governs populars, des del 1991 en el cas del consistori i des del 1995 en el cas del Govern autonòmic.

Infraestructures i grans edificis abandonats o amb les obres paralitzades, per als quals en alguns casos ja s’ha arribat a una solució, però altres tenen poca aparença de tirar avant a curt termini. 

Entre aquelles a què s’ha pogut donar viabilitat destaquen la línia 10 de tramvia que unirà els barris de Russafa i de Natzaret a la primavera de l’any que ve, les obres del qual es van reprendre al juny del 2019 després de romandre huit anys paralitzades; la posada en funcionament de l’aparcament subterrani de la plaça de Bruges al desembre del 2018 després d’11 anys paralitzat, o l’Àgora de la Ciutat de les Arts de Santiago Calatrava, que mancava d’un ús definit més enllà d’acollir algun esdeveniment puntual, malgrat haver costat quasi 100 milions d’euros, fins que al final de l’any passat, després d’invertir milers d’euros en diferents reparacions, es va cedir a CaixaBank, entitat que habilitarà un Caixaforum al llarg de l’any que ve, amb una inversió de 19 milions d’euros.

Altres instal·lacions romanen abandonades i embullades en conflictes jurídics i administratius que dificulten una solució:

Nou estadi del València CF, 12 anys amb un futur incert 

25 de febrer de 2009. Han passat 12 anys des d’aquell dia en què el València CF es va veure obligat a paralitzar les obres del nou estadi situat a l’avinguda de les Corts Valencianes, tenallat pels deutes i per la falta de liquiditat davant la impossibilitat de vendre la parcel·la de Mestalla, una vegada havia esclatat la crisi immobiliària el 2007. Des de llavors han passat pel club sis presidents i el projecte inicial d’estadi cinc estreles, dissenyat amb tot luxe de detalls i amb pista d’atletisme retràctil, s’ha sotmés a dues revisions per a abaratir costos. La presentació de la maqueta original va tindre lloc al novembre del 2006 a la Ciutat de les Ciències en un acte protagonitzat pel màxim dirigent de l’entitat llavors, Juan Soler, que va estar acompanyat per Francisco Camps, president del Consell en aquell moment, i per l’alcaldessa llavors, Rita Barberá. Ara, set anys després que Peter Lim, a través de Meriton Holdings, es fera amb la majoria accionarial en què no ha mogut un dit per reprendre les obres, l’actuació territorial estratègica (ATE) que es va aprovar per afegir 40.000 metres de sòl comercial a la requalificació de 75.000 metres quadrats d’ús residencial aprovada prèviament per l’Ajuntament en els terrenys de l’avinguda d’Aragó, està a dos mesos de véncer, ja que el 15 de maig hauria d’estar acabat el coliseu de les Corts Valencianes. Com va avançar elDiario.es, la vicealcaldessa Sandra Gómez ja ha anunciat que, si abans d’aquesta data el club no reprén la tramitació de la llicència d’obres, iniciarà el procés per a sol·licitar la nul·litat de l’ATE, cosa que implicaria per al club la pèrdua del sòl comercial. Mentre el València CF s’ha limitat a sol·licitar a les autoritats polítiques pròrrogues per retardar els terminis sense aportar ni un sol document que evidencie un interés real d’acabar l’estadi, la finalització del qual quedarà en l’aire si finalment s’anul·la l’ATE. Aquesta actitud va esgotar la paciència del president del Govern valencià, Ximo Puig, que va afirmar després de la seua última reunió amb el president del club, Anil Murthy , que “la credibilitat de Meriton en la societat valenciana està sota mínims”. Murthy va respondre amb un comunicat absurd en què criticava el Consell per la gestió de la pandèmia.

L’estació fantasma de la línia 10 de tramvia sota l’aparcament del Mercat Central. 

La segona fase de la línia 10 de tramvia (abans anomenada T2), el projecte faraònic ideat pel Consell de Francisco Camps en l’època de vaques grosses, havia d’unir l’estació situada al carrer d’Alacant (Russafa), amb l’actual estació del Pont de Fusta, travessant tot el centre històric en subterrani. No obstant això, com va avançar elDiario.es, Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) ha descartat aquest tram pel cost inassumible que tindria. El traçat té fins i tot l’estructura d’una estació fantasma, construïda en el sisé soterrani de l’aparcament del Mercat Central ja fa més d’11 anys. La gerent d’FGV, Anaïs Menguzzato, va explicar: “En algun moment és veritat que haurem de plantejar què es pot fer amb aquest forat, però sincerament en aquest moment els esforços van més enfocats a desenvolupar la línia 10 i les seues prolongacions que el forat que el PP va deixar”.

Hotel Sidi Saler, l’“Algarrobico” valencià situat en un parc i tancat des del 2011 

El complex de luxe situat al Parc Natural de l’Albufera fa nou anys que està tancat i dos i mig paralitzat des que va obtindre la renovació de la concessió per a ús hoteler per un termini de 30 anys, prorrogable a 30 més, atorgada pel Ministeri de Transició Ecològica. Com va informar elDiario.es, en els pròxims dies l’Ajuntament notificarà a la propietat l’obertura d’un expedient de caducitat de la llicència d’activitat recolzant-se-se en un informe del servei de la Devesa-l’Albufera en què es posa en relleu que l’hotel roman tancat des de l’any 2011 i que, a més de situar-se en un entorn natural de màxima protecció, està fora d’ordenació. Si es culmina el procés, no seria possible que l’hotel tornara a operar com a tal. D’aquesta manera, estaria per veure si s’aconsegueix un acord amb la propietat per adaptar l’immoble i l’activitat a l’entorn, tenint en compte que l’edifici està fora d’ordenació i que, segons el planejament, en la seua ubicació només és possible una edificació de planta baixa més una altura. Amb tot, el posicionament polític de l’actual equip de Govern és favorable a l’enderrocament de tot l’immoble per a recuperar tota la zona com a espai natural.

Circuit urbà de Fórmula 1, que va costar 89,7 milions i paralitza el PAI del Grau 

Quasi 9 anys després que es disputara l’últim Gran Premi d’Europa de Fórmula 1 en el circuit urbà construït a València, les arques públiques de la Generalitat Valenciana continuen abonant quantitats econòmiques elevades, malgrat que l’expresident del Govern valencià que va apostar per portar la prova a la ciutat, Francisco Camps (imputat en la causa que investiga la condició d’avaladora de la Generalitat en l’organització de l’esdeveniment esportiu), insisteix sempre que se li pregunta en el “cost zero” del traçat. Sense anar més lluny, el mes de juny passat es van pagar 7,5 milions d’euros corresponents a un crèdit de 60 milions d’euros que es va sol·licitar en el seu moment per abonar els costos de construcció del circuit urbà i encara queden 22,5 milions d’euros per pagar corresponents als exercicis 2021, 2022 i 2023. El circuit i les instal·lacions vinculades, no obstant això, van tindre un cost total de 89,7 milions d’euros. Actualment el traçat està sense ús i abandonat en la zona que dona al Grau. A això se suma la rèmora que ha suposat per al futur desenvolupament urbà del barri, cosa que ha sumit la zona en una profunda degradació. En el moment de l’execució del traçat, la Generalitat i l’Ajuntament van subscriure un conveni per al desenvolupament del circuit en l’àmbit del pla d’actuació integrada (PAI) del Grau. En virtut d’aquest acord, la Generalitat abonava les obres d’asfaltatge del traçat i l’Ajuntament es comprometia a tornar-li els diners una vegada desenvolupara el PAI a través de les càrregues urbanístiques, ja que en la pràctica el circuit es convertiria en vials residencials. No obstant això, el Consistori estima que tan sols podrà repercutir al voltant de 40 milions d’euros als promotors per les càrregues urbanístiques ,és a dir, la meitat del cost total del circuit. El PAI es va presentar fa dos anys i des de llavors continua en tramitació. L’Ajuntament manté converses amb els propietaris sobre les càrregues urbanístiques, obstacle principal del pla.

Sociòpolis, el projecte faraònic de Blasco paralitzat el 2012 

De totes les malifetes urbanístiques, és la que més a prop està de tirar avant. La macrourbanització Sociòpolis va ser impulsada entre els anys 2003 i 2006 pel conseller d’Habitatge llavors Rafael Blasco (PP), condemnat a presó pel desviament de fons destinats a actuacions en països del Tercer Món (cas Cooperació). Situat en el barri valencià de la Torre, el projecte preveia la construcció de 2.800 habitatges, 2.300 dels quals de protecció oficial, dels quals finalment només se’n van construir uns 200. El mes de febrer passat, el vicepresident i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, va anunciar que al final d’any es reactivaran les obres de l’edifici, l’esquelet del qual ja fa huit anys que presideix la urbanització com un dels símbols de la crisi econòmica durant el Govern del PP. D’aquest immoble eixiran al voltant de 189 habitatges protegits destinats a lloguer social. En total, una vegada acabada tota la urbanització, es preveu la creació d’uns 2.000 habitatges nous de protecció pública i 600 més de lloguer social.