Mobiliari ecològic per a la Capital Verda Europea: València estrenarà rajoles que generen energia amb les xafades i arbres solars
La ciutat de València ha aconseguit ser Capital Verda Europea el 2024, un guardó creat el 2010 i que fins ara a Espanya només havia aconseguit obtindre a Vitòria. La capital valenciana va superar amb bona nota els dotze indicadors de sostenibilitat urbana establits per la Comissió Europea per a aconseguir aquest competitiu guardó.
Aquest premi no sols valora l’assoliment d’unes fites fonamentals en matèria ambiental, sinó que implica que els ajuntaments han de disposar d’un projecte de futur per a continuar avançant en els diversos àmbits del desenvolupament sostenible i convertir-se en model europeu en evolució constant.
L’alcalde de València en funcions, Joan Ribó, i la que serà la seua successora a partir del pròxim dissabte 17 de juny, dia en què es constitueix el nou Ajuntament, la popular María José Catalá, van dedicar bona part de la reunió que van mantindre dilluns per a canalitzar el traspàs de poders als diferents projectes relacionats amb aquesta efemèride.
Dins d’aquesta mena d’actuacions encaminades a fer de la ciutat un lloc més sostenible i resilient davant del canvi climàtic, la mesa de contractació de l’Ajuntament de València va proposar dimarts l’adjudicació de la instal·lació de paviment intel·ligent a l’empresa Sociedad Ibérica de Construcciones Eléctricas SA per import de 94.400 euros i d’arbres solars a Eiffage Energía SLU per import de 276.993 euros. L’adjudicació definitiva d’aquest projecte emanat dels pressupostos participatius Decidim València queda pendent de diversos informes i de l’aprovació definitiva en la junta de Govern local, ja amb el nou equip de Catalá al capdavant.
Els arbres solars s’instal·laran en el passeig de la Marina, al parc de Malilla, al carrer del Riu Segre del barri de Torrefiel i el tram IX del jardí del Túria al costat del pont de les Flors. El sistema es compon d’una estructura solar de gran visibilitat i estètica arbòria que acollirà mòduls solars de captació de l’energia del sol. Al costat d’aqueixa estructura es col·locarà un armari que contindrà l’electrònica de potència i el sistema d’emmagatzematge que permetrà alimentar carregadors elèctrics per a bicicletes, monopatins i escúters, a més de dispositius mòbils com ara telèfons, tauletes o ordinadors portàtils.
Els punts de recàrrega disposaran d’uns endolls situats en pals metàl·lics adossats als aparcaments de bicicletes, instal·lats recentment per l’Ajuntament. Cada arbre fotovoltaic tindrà aproximadament una potència de 3,84 kWp i una producció màxima anual de 5.300 kWh. Tindran una alçària una mica superior a sis metres i mig i una amplària de quasi nou metres quadrats, que també proporcionaran ombra.
Quant als paviments generadors d’electricitat, estaran situats en les places de Patraix, Benimaclet i Benimàmet. Es tracta de rajoles que generen electricitat amb les xafades i que s’instal·laren en les zones de jocs infantils. Els elements generadors d’energia estan cada vegada més integrats arquitectònicament i els paviments fotovoltaics, que ja s’utilitzen en carrers i carreteres de diferents ciutats, són una solució tecnològica que permet generar energia neta.
Més enllà de l’energia que generen les rajoles, l’objectiu és que els xiquets i xiquetes participen en jocs interactius i generen energia mentre xafen diferents rajoles i prenguen consciència dels beneficis i els avantatges de l’autoconsum i la generació d’energia.
0