Mónica Oltra apel·la al fet que el TSJ-CV ja va rebutjar imputar-la i persisteix la falta de proves

La vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, es pronuncia per primera vegada, a través dels seus advocats, en el pla jurídic davant la possibilitat que la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) la cite a declarar com a investigada per la pretesa desprotecció d’una menor abusada per part d’un treballador social, exmarit de la líder de Compromís. Les al·legacions arriben després del posicionament favorable de la Fiscalia al fet que Oltra declare davant els tres magistrats que conformen la Sala.

En síntesi, la defensa de Mónica Oltra nega que durant la instrucció del jutge Vicente Ríos hagen aflorat ni tan sols indicis que la vicepresidenta ordenara una investigació interna en el si del seu departament per desacreditar el testimoniatge de la menor tutelada. A més, la defensa d’Oltra recorda que la mateixa sala va rebutjar, en resposta a una querella de l’activista ultra Cristina Seguí, la imputació de la número dos de l’executiu valencià. La instrucció pretenia determinar si l’obertura d’un expedient informatiu per part de la conselleria en el cas de l’abús va derivar en un intent de desprotecció de la menor tutelada.

La defensa d’Oltra recorda que una interlocutòria de la Sala mateixa, que va desestimar la querella de l’activista ultra Cristina Seguí, va argumentar que la causa es limitava a jutjar la comissió d’un delicte d’abús sexual. “Aquest judici de valor no perd la seua naturalesa perquè s’introduïsca en una sentència, però sí que pot tindre una repercussió més enllà del procés quan són utilitzades de manera espúria en el joc polític o en la creació d’un procés penal amb conseqüències mediàtiques importants, tal com passa en aquest cas”, afig l’escrit.

“Crida poderosament l’atenció” que l’exposició raonada del jutge instructor davant el TSJ-CV “no planteja ni raona” indicis. “No es concreten quins fets han sigut comesos per la vicepresidenta i consellera, ni quina n’és la il·licitud, ni tampoc a quins supòsits de fet tipificats penalment es corresponen”, afig.

Les al·legacions d’Oltra llancen un dard a l’instructor: “Desconeixem si estem davant un retret personal, polític o d’una altra mena”, assenyala la defensa, que també considera “com a mínim sorprenent que l’instructor efectua (...) una sèrie de preguntes retòriques (com ell mateix reconeix) reflectint en l’exposició una contestació”.

L’escrit sosté que cap dels funcionaris imputats en la causa “va cometre cap delicte”, però al·lega que “cap fet o nexe” pot “unir” les seues decisions amb les d’Oltra. La defensa de la vicepresidenta, que exerceixen els lletrats Daniel Sala i Miguel Ferrer Fernández, també retrau a l’instructor, el titular del Jutjat d’Instrucció número 15 de València, que incloguera en la seua exposició raonada “valoracions que manquen de cap transcendència penal i s’endinsen en conjectures sobre les seues conseqüències polítiques, que haurien d’estar allunyades d’aquest fòrum”.

El magistrat Vicente Ríos afirmava que “a la vista estan, en el pla de les eventuals responsabilitats polítiques, els atacs repetits de què ha sigut objecte arran que els fets van ser coneguts per l’opinió pública”. No obstant això, les al·legacions de Mónica Oltra argumenten que “aquestes elucubracions” de l’instructor “no poden sostindre cap indici, atès que la cosa rellevant és que hi haguera algun fet concret i acreditat” sobre la participació d’Oltra i que, a més, tinguera naturalesa delictiva, “i s’hauria de tindre especial prudència per a evitar la desnaturalització del procés penal, provocant que un judici d’oportunitat estrictament polític acabe resolent-se en els tribunals de la jurisdicció penal”.

L’escrit incideix en les declaracions en seu parlamentària i davant els mitjans de comunicació de la vicepresidenta sobre l’expedient informatiu obert en el si del seu departament després de l’obertura de diligències per part de la Fiscalia de menors arran de la denúncia de la menor Maite T. L’instructor sosté que Oltra pretenia obrir una investigació paral·lela per a desacreditar la víctima. “Cap les dues premisses són certes, ni estan acreditades, per la qual cosa considerem que són meres elucubracions”, diu l’escrit d’al·legacions.

El jutge assegura que Oltra va ordenar a una subordinada que obrira un expedient informatiu. Per contra, els lletrats de la líder de Compromís assenyalen que la conclusió “és errònia i especulativa” i “contradiu el resultat de la instrucció”. L’escrit recorda que tant Rosa Josefa Molero, directora general d’Infància i Adolescència, com la sotsdirectora Gema Plaza van descartar “de manera rotunda la intervenció de terceres persones” i, singularment, de Mónica Oltra.

Encara que també assenyalen que l’obertura de l’expedient informatiu “entra dins de les atribucions de l’Administració”. “Pautes de sentit comú elementals justifiquen que davant el coneixement de la Direcció General d’Infància i Adolescència de l’existència d’uns fets que afecten una persona menor tutelada s’òbriga un expedient per saber què ha fallat, com s’ha actuat amb anterioritat i aclarir en l’àmbit intern què ha pogut passar i com poden millorar-se els protocols d’actuació”, afig l’escrit.

A més, recorda la defensa d’Oltra, cap dels funcionaris del seu departament o dels treballadors de la Fundació Espill, encarregada de l’informe que no va donar credibilitat al testimoniatge de la menor, “ha assenyalat la participació directa o indirecta” d’Oltra. “Cadascuna de les persones interrogades ha assumit el que va fer, amb plena transparència, professionalitat, sinceritat i completa col·laboració amb l’òrgan instructor, donant compte de les motivacions d’actuació en cada cas, defensant amb rigor la legalitat de la seua actuació i donant totes explicacions que han calgut a requeriment de l’instructor, més encara tenint en compte com d’exhaustius i extensos que han sigut els interrogatoris efectuats pel mateix magistrat”, postil·la.

L’escrit invoca una interlocutòria de la Sala Civil i Penal del TSJ-CV, la mateixa que ha de decidir si pren declaració Oltra com a imputada, en un “cas anàleg” després de la denúncia d’un educador contra Oltra. La resolució, assegura la defensa de la vicepresidenta, justificava la “raonabilitat” de l’obertura d’un expedient informatiu en el marc d’una denúncia per uns pretesos abusos a menors que finalment es va ser arxivar.

En definitiva, la defensa d’Oltra sosté que no hi ha motiu per a prendre declaració com a investigada a la vicepresidenta. “Els fets han sigut investigats, les extenses declaracions dirigides exhaustivament pel magistrat instructor de tots els intervinents han sigut practicades, una extensa prova documental ha sigut aportada, i després de tot això només continua havent-hi aquestes mateixes manifestacions públiques anticipades pels querellants que aquest il·lustre Tribunal entenia que eren insuficients per a sostindre l’acusació contra l’aforada i que ho continuen sent en l’actualitat”, conclou l’escrit.