El moviment veïnal de Llíria i Casinos posa a la taula científics per tombar la macroplanta de biometà

El rebuig social a la macroplanta de biometà projectada a Llíria ha fet un salt qualitatiu després de buscar blindar-se amb arguments tècnics de primer nivell. Divendres passat 27 de març, el moviment veïnal del Camp de Túria i la Serrania va demostrar la seva capacitat de convocatòria omplint pràcticament les 500 butaques de l'auditori de Casinos. En un acte que va combinar la indignació ciutadana amb el rigor acadèmic, l'Associació Ciutadana Camp de Túria i Serrania va asseure experts de la talla de Jose Ramón Olarieta i Antonio Turiel per analitzar les ombres d'una infraestructura que els veïns consideren una amenaça directa a la seva salut i al seu entorn rural.

Durant la seua intervenció, el professor d'Edafologia Jose Ramón Olarieta va detallar amb estudis documentats els riscos de la fermentació anaeròbica massiva. L'expert va explicar que el digestat resultant de processar més de 35 tipus de residus diferents, com pretén la planta de Llíria, resulta altament perjudicial per a l'ús agrícola, degradant el sòl en lloc d'enriquir-lo. Olarieta va ser taxatiu en qualificar la instal·lació com una refineria encoberta, alertant a més que el balanç energètic és negatiu, ja que l'energia necessària per a la seva construcció, manteniment i posterior desmantellament és superior a la que la planta serà capaç de generar en tota la seva vida útil.

Per la seva part, el físic i investigador del CSIC Antonio Turiel va aportar una perspectiva global sobre la crisi de recursos i la gestió energètica. Turiel va sostenir que, perquè una planta d'aquestes dimensions funcioni eliminant tots els seus riscos ambientals, requeriria una inversió econòmica tan desorbitada que la faria completament inviable per a qualsevol empresa. En aquest sentit, el científic va defensar la necessitat d'un canvi de paradigma basat en comunitats energètiques locals, descartant els macroprojectes que, al seu judici, són inestables i científicament insostenibles en un planeta de recursos finits.

El component humà i de salut pública va arribar amb el testimoni de l'alcalde de Casas Buenas, municipi toledà que pateix les conseqüències d'una planta similar situada a escassos quilòmetres. Els veïns de Casinos van escoltar amb preocupació com una població de tot just 200 habitants ja registra quatre casos d'afeccions derivades del tractament del digestat. Aquest mirall del que podria ocórrer a la comarca valenciana va reforçar la determinació dels assistents, els quals també van ser informats pel batlle de Casinos, Miguel Navarré, sobre la batalla administrativa que manté el consistori mitjançant un recurs d'alçada per paralitzar la instal·lació.

L'acte va concloure amb una participació dels assistents, els quals van traslladar els seus dubtes i pors davant l'impacte que la planta tindria en el seu dia a dia. La jornada es va tancar amb una crida a la mobilització permanent i a la integració a l'Associació Ciutadana, subratllant que la unió entre l'evidència científica i la pressió veïnal és l'eina més potent per forçar la retirada definitiva del projecte de biometà a Llíria.