Notaris, opacitat i “obstacles de tota mena”: la batalla de l’oposició a Rita Barberá per a fiscalitzar la caixa B del PP

Ana Botella Gómez, exregidora socialista a l’Ajuntament de València, va tractar de rastrejar els diners públics que el consistori de Rita Barberá destinava a les fundacions municipals implicades en la pretesa caixa B del PP per a la campanya electoral del 2007. Botella va comparéixer com a testimoni dijous en la tercera sessió del judici de la peça separada A del cas Taula i va relatar, a preguntes de la Fiscalia Anticorrupció, el treball de fiscalització del PSPV-PSOE de les fundacions que van nodrir de fons l’entramat de Laterne, encarregat de la campanya de Rita Barberá. “Em va cridar l’atenció les quantitats de diners importants que es destinaven a determinades entitats”, va afirmar l’exregidora.

Ana Botella, funcionària, coneixia perfectament els procediments legals de les subvencions i li va grinyolar que “fora tan fàcil traure set milions d’euros per a una fundació i no tindre cap retorn”. No obstant això, l’edil socialista es va topar amb “obstacles de tota mena” i la negativa del vicealcalde llavors, Alfonso Grau, acusat en el judici del cas Taula, a lliurar documentació.

Tot i tractar-se de fundacions municipals, “va haver-hi una pantalla” que impedia “veure res” a l’oposició, va afirmar en referència a l’opacitat del consistori governat per Rita Barberá. “Era obstrucció i falsejament de la informació amb burla i impunitat”, va abundar durant la seua declaració davant la secció segona de l’Audiència Provincial de València.

L’expolítica socialista va acudir al judici amb diverses actes notarials que van deixar constància que acudia a les fundacions municipals i no li lliuraven la informació sol·licitada, referida a la comptabilitat. “Ens vam trobar sempre davant una paret”, va dir la testimoni.

El grup socialista va haver de contractar els serveis d’un notari per a donar fe de l’opacitat de Rita Barberá. “Em personava avisant que aniria i m’ho negaven; per a cobrir aquesta contingència, anava amb un notari, perquè, si no, em deien que no hi havia anat”, va explicar Ana Botella davant l’atenta mirada de l’acusat Alfonso Grau i dels dos responsables de fundacions municipals acusats, José Salinas i Juan Eduardo Santón.

Encara que els socialistes anaven a poc a poc “afinant” el tir, no van poder obtindre els comptes d’una de les fundacions fins al 2010, tres anys després d’haver iniciat la batalla amb mocions, preguntes i peticions de documentació. “El grau de sospita començava a ser preocupant”, va rememorar a la sala del judici.

A poc a poc l’equip de Govern de Rita Barberá va començar a afluixar el cadenat i va lliurar algun document. Així van obtindre un informe abonat per una de les fundacions que va resultar ser un “retalla i apega”.

Un altre dels fronts que va batallar Ana Botella va ser el Centre d’Estratègia i Desenvolupament (CEiD), una fundació pública municipal sense ànim de lucre que pretesament va injectar fons a la campanya de Rita Barberá a través de l’entramat de Laterne. “Vam descobrir que, durant quatre o cinc anys, els comptes s’havien formulat falsament”, va afirmar Botella, que també va postil·lar que “es van vulnerar drets fonamentals” de l’oposició en la seua tasca política de fiscalització. Quan els socialistes van denunciar els fets el 2010, es va haver de convocar una assemblea extraordinària de l’entitat per a arreglar el disbarat comptable.

Grau va ser un dels que més va criticar el PSPV-PSOE en aquella època per intentar ensumar en els tripijocs municipals, segons va recordar Botella, que també va destacar que ni l’interventor ni el secretari municipal “es van donar per al·ludits”. “El treball de fiscalització no era molt ben rebut”, va afirmar la també ex-delegada del Govern a València i exdiputada en el Congrés.

En un moment de la seua declaració, l’acusat José Salinas, exresponsable de la Fundació Turisme València, li va etzibar: “Això no és veritat”. Després de la reprimenda del magistrat que presideix el tribunal per haver interromput la testimoni, Salinas va expressar les seues “més sinceres disculpes” per la breu eixida de to.

El dopatge electoral: de Taula a Azud

Els socialistes van rascar la superfície de la presumpta caixa B del PP de València, unes perquisicions que va reprendre Compromís en els últims exercicis del mandat de Rita Barberá. De fet, Compromís exerceix l’acusació popular en el judici de la peça a del cas Taula.

Tant la Fiscalia Anticorrupció com l’acusació popular sol·liciten per a Grau nou anys de presó per un presumpte delicte de malversació i un altre de suborn; cinc anys per a Salinas i Santón per malversació; i un any per a María del Carmen García Fuster, exsecretària del grup municipal popular, per suborn. L’UCO, segons van explicar diversos dels seus agents durant la primera sessió del judici, sosté que el PP de Rita Barberà podia haver gastat fins a dos milions d’euros en la campanya del 2007, a pesar que la normativa electoral fixava un límit de 150.000 euros.

Paradoxalment, de les perquisicions de la peça A del cas Taula va nàixer una altra macrocausa de presumpta corrupció –Azud–, que investiga el presumpte finançament en B del PSPV-PSOE a València durant la campanya electoral del 2007, amb Carmen Alborch de candidata. En el cas Azud figuren com a investigats Rafael Rubio, edil socialista llavors a l’Ajuntament de València, i José María Corbín, cunyat de Rita Barberá i advocat de la defensa de García Fuster en el judici del cas Taula.

Ingressos en efectiu en Laterne: “No és el més normal”

En la tercera sessió del judici, després de la retractació d’un dels testimonis clau de la causa, va comparéixer una extreballadora de Laterne que va explicar que va ser obligada a canviar conceptes en unes factures determinades. “Eren factures de client, no tenien res a veure amb proveïdors. Ens van dir: agafeu factures i poseu-hi un altre concepte”, va dir la testimoni.

El fiscal anticorrupció, Fernando Maldonado, va preguntar a una altra extreballadora de Laterne per un ingrés en efectiu de 400.000 euros el 2008. La dona va contestar que “aquesta quantitat de diners no és normal. Ni en Laterne ni en cap lloc és normal. No es cobren aquestes quantitats en efectiu”. “No és el més normal en cap empresa ni tan sols rebre pagaments en efectiu”, va postil·lar.