Objectes desapareguts: l’artista María Gomar rescata la memòria dels afusellats pel franquisme

María Amparo Gomar Vidal, una jove artista valenciana establida a Berlín, va descobrir a Alemanya la cultura de la memòria històrica i des d’allí el que va passar durant la repressió franquista de postguerra a Espanya. “A Berlín, com a capital de la memòria, està molt present en l’espai públic, en monuments i escultures i en manifestacions artístiques en general”, explica Gomar. 

L’artista acaba de publicar Objetos (des)aparecidos, el catàleg d’una exposició que recull les pertinences de set famílies d’afusellats pel franquisme en el cementeri de Paterna. La mostra es va estrenar l’any passat en el Centre del Carme de Cultura Contemporània (CCCC) i ha arribat fins a l’Institut Cervantes de Berlín. Encara es pot visitar mitjançant un tourvirtual, disponible en la pàgina web del museu. 

Objetos (des)aparecidos, editat pel CCCC, el Consorci de Museus i la delegació de memòria històrica de la Diputació de València, indaga sobre “el valor que tenen per a les famílies” i “el missatge que llancen a la nostra democràcia i la nostra societat”. “Són objectes a primera vista insignificants, però que contenen història i emocions”, afig Gomar. 

L’artista va iniciar un procés de recerca, contactant amb les famílies d’afusellats en el cementeri de Paterna que conservaven records dels seus éssers estimats, molts dels quals rescatats per Leoncio Badía, guardonat a títol pòstum amb l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana el 2019, que va treballar des del 1939 fins al 1945 com a enterrador en el cementeri municipal de Paterna i va donar sepultura a centenars de republicans víctimes de la repressió franquista.

Cartes, botons, llapis, fotografies i fins i tot una corbata que els familiars conserven com una relíquia. “És una història del meu país natal que desconeixia i que ara em fascina”, diu María Gomar. L’artista ha entrevistat els descendents per nodrir el seu treball amb els objectes com a eix de la memòria i ha mantingut la relació: “Ja formen part de la meua vida”, assegura. 

La mostra recull la corbata que van heretar els descendents de José Alba Expósito, afusellat a Paterna el 14 de gener de 1941 i llançat a la fossa 128. “Cada vegada que tinc la corbata a les mans, doncs, sent que tinc un trosset xicotet d’ell, aquesta és la sensació”, diu la seua neta María José Sánchez. “El valor que tenen aquests objectes per a mi és indescriptible (...). Jo els conservaré sempre així, i m’alegre molt de mostrar-los perquè altres vegen i sàpien pel que van passar les persones represaliades que es van quedar en la ruïna”, afig Amelia Hernández, neta d’un altre afusellat. 

El catàleg compta amb les aportacions de l’historiador Vicent Gabarda, del professor alemany Michael Fehr, director gerent del Museu de les Coses de Berlín, del periodista Vicent G. Decís i dels equips d’arqueòlegs de Paleolab i Arqueoantro, especialitzats en exhumacions de fosses de la repressió franquista, a més dels textos de l’antropòloga Andrea Moreno, de la criminòloga i experta en drets humans Lorena Menes i de la Dona Zalbidea, restauradora de material de la fossa 127 de Paterna. 

“Aquest treball aborda, per tant, set històries a través de set peces. Set de les 2.237 històries”, escriu l’artista en referència al total de víctimes de la repressió franquista en el cementeri de Paterna. “Em vaig preguntar quin tipus d’objectes devien estar vinculats a les fosses comunes en el context de Paterna, quines històries devien encapsular i quin valor devien adquirir per a les famílies que els custodiaven”, postil·la María Gomar. 

Durant la seua investigació, l’artista es va quedar impactada amb les cartes de comiat dels afusellats que conserven els familiars i que li van llegir. “Hi havia tres motius recurrents, demanaven que els recordaren i que visqueren sense rancor i insistien que morien innocents”, explica Gomar. Les cartes van servir per a nodrir la mostra col·lectiva Ambactia Memoria, comissariada per Vanesa Peña Alarcón a Berlín, on es van llegir, en alemany i castellà, nou missives de represaliats pel franquisme.