Un periodista derroca la nova versió del testimoni clau del cas Taula que exculpa el PP de València de la caixa B de Rita Barberá

La declaració d’un periodista en el judici de la peça separada A del cas Taula va derrocar la nova versió que el testimoni clau de la causa, Jesús Gordillo, va interpretar en la segona jornada de la vista. Gordillo, exassessor de l’acusat Alfonso Grau, antiga mà dreta de Rita Barberá, va aportar documentació clau per a les perquisicions sobre la pretesa caixa B del PP de València, usada per a pagar la campanya de les eleccions municipals del 2007. No obstant això, durant la seua compareixença en el judici, el testimoni es va desdir de tot, va exculpar Grau i va tirar la culpa a un empresari mort i, de passada, va acusar la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil d’haver-lo pressionat.

Per a contrastar la nova versió del testimoni clau, el fiscal anticorrupció va demanar la declaració del periodista Javier Alfonso, director de Valencia Plaza, el mitjà a què va acudir Gordillo per a filtrar documentació sensible sobre el presumpte finançament il·legal del PP de València. Jesús Gordillo es va plantar en la redacció del periòdic, després d’haver contactat amb la redactora de tribunals, amb un miler de documents sobre l’entramat empresarial de Laterne, utilitzat el 2007 per a unflar la pretesa caixa B del PP de Rita Barberá.

“Ens va explicar que havia estat empleat en Laterne, que havia utilitzat diversos procediments il·legals per a finançar il·legalment una campanya del PP local del 2007”, va relatar el periodista. La trobada va durar “entre dues hores i tres”, en què el ‘gola profunda’ va explicar detalladament la documentació.

Els periodistes li van advertir que “el que havia de fer” era aportar-la a la Fiscalia, una opció que Gordillo va descartar. Finalment, d’acord amb la gravetat de la documentació, els mateixos periodistes van portar els papers a la Fiscalia Anticorrupció i, temps després, van publicar una sèrie d’informacions sobre l’entramat de Laterne.

Javier Alfonso va assegurar davant el tribunal que no va veure Gordillo “angoixat o nerviós” ni els va dir que haguera sigut amenaçat, tal com va sostindre en la seua última declaració en el judici del cas Taula. El periodista també va confirmar que li van donar una còpia de part de la documentació en un llapis de memòria, cosa que contradiu de nou la nova versió interpretada per Gordillo davant el tribunal de la secció segona de l’Audiència Provincial de València.

Un mitjà de prova “manifestament pertinent”

Les defenses van sol·licitar a l’inici de la sessió la nul·litat de la declaració del periodista. No obstant això, el president del tribunal va explicar que es tractava de contrastar la nova versió exculpatòria de Gordillo. “És un mitjà de prova manifestament pertinent”, va dir el magistrat.

El tribunal pretén ponderar quina de les dues versions de Gordillo és la vertadera, la que va declarar en la fase d’instrucció davant l’UCO (ratificada posteriorment davant el jutge instructor) o l’última en el judici. Tot això per les “conseqüències en el relat de fets provats que finalment continga la sentència”, va postil·lar el magistrat.

En la sessió de dimecres també es va inaugurar la desfilada dels testimonis proposats per les defenses. Rafael Magán, assessor fiscal extern de la Fundació Turisme València Oficina de congressos (Ftvcb), va relatar que, després d’un requeriment de l’Agència Tributària sobre Laterne, va aportar les factures de l’empresa i l’informe que les justificava. El testimoni es va limitar a afirmar que es tractava d’un “informe amb informació” sobre les preteses faenes reflectides en les factures.

L’empresa vinculada a la caixa B del PP de València va obtindre més de 600.000 euros de la fundació municipal, finançada amb diners públics, encara que de naturalesa privada, sense que s’haja sabut a canvi de quines faenes es va pagar.

Jaume Mata, treballador de la fundació, va declarar que Laterne no va participar en l’elaboració del pla estratègic pel qual va facturar, elaborat per personal de la casa (una afirmació en la línia dels testimonis de la sessió anterior). L’ex-subdirectora Loles Edo també va afirmar que desconeixia l’existència de l’empresa Laterne en aquella època.

Eva García, cap d’Administració de la fundació, tampoc recordava Laterne, encara que va afirmar, a preguntes de l’acusació popular que exerceix Compromís, que els pagaments de factures de 500.000 euros no eren “corrents” en l’entitat. També va aclarir que “no es podia pagar en metàl·lic”.

Les “màquines destructores” de paper

Més enllà de la presumpta caixa B i la seua relació amb la fundació, les acusacions sostenen que es va produir una destrucció de documentació en el si de l’entitat mentre Anticorrupció i l’UCO investigaven l’entramat en el marc de la instrucció del cas Taula. No obstant això, Loles Edo va limitar l’eliminació de la documentació a mers “fullets obsolets”. En tot cas, Edo va assegurar que no tenia res a veure amb l’empresa Laterne.

La testimoni va confirmar que es van comprar “màquines destructores” de paper per a renovar les que tenia prèviament la fundació, que havien quedat obsoletes. Una altra treballadora de la fundació, Desamparados Martínez, va relatar que Ftvcb va contractar una empresa encarregada de destruir documentació, encara que va adduir que desconeixia el contingut de les caixes que es van emportar.

La testimoni va assegurar que Edo va donar l’ordre de comprar les trituradores de paper, tot i que no li va donar “cap motiu en particular”. La cap d’Administració de la fundació també va confirmar la compra de “màquines destructores” de papers i el trasllat de documentació a “unes naus” que acollien “fullets” o “mobiliari”.