La pilota de les ITV de Zaplana: un procés “inaudit en l’Administració pública”, segons l’Agència Antifrau

L’adjudicació de la privatització de les ITV, pilotada pel primer Govern autonòmic presidit per Eduardo Zaplana, va propiciar importants plusvàlues per a l’empresa Sedesa, de la família Cotino, que al seu torn va pagar mossegades a Luxemburg al testaferro confés de l’expolítico del PP i al seu cap de gabinet. L’expedient de la mesa de contractació va ser “inaudit en una Administració pública”, segons va afirmar una de les perites de l’Agència Valenciana Antifrau (AVA) que va analitzar el procés en funcions d’auxili judicial a la instrucció del cas Erial. La sessió del judici de dimecres va suposar un cara a cara entre tres funcionaris d’Antifrau i Vicente Escuin, catedràtic de dret administratiu de la Universitat de València designat per la defensa de Zaplana.

El primer executiu autonòmic valencià del PP, mitjançant un decret del Consell, va crear una Comissió Interdepartamental per a la Racionalització del Sector Públic, presidida per Juan Francisco García, un dels acusats que va confessar els fets després d’un pacte de conformitat amb la Fiscalia Anticorrupció. La comissió tenia l’encàrrec de valorar i proposar mesures per a la racionalització del sector públic. Tanmateix, en l’expedient de les ITV “no consta que es fera aquesta mena d’estudi” ni informes que “justificaren els processos de gestió indirecta a través de la concessió administrativa”, segons va afirmar un dels funcionaris de l’AVA.

El perit designat per la defensa de Zaplana, per part seua, va assegurar que el decret que va crear la comissió va ser “totalment legal i constitucional” per tindre reconeguda el Consell la potestat reglamentària en l’Estatut d’Autonomia. Un dels funcionaris de l’AVA va recordar que el decret “es va incomplir” per no haver-se elevat cap mena d’informe.

El mateix funcionari d’Antifrau va declarar que en l’expedient falten “documents essencials”, com ara l’avantprojecte d’explotació de serveis. “En la praxi real, aquests expedients han d’estar subscrits i firmats pels funcionaris”, va recordar el perit.

El catedràtic Vicente Escuin va adduir que l’expedient, en tot cas, “prové d’una ordre superior, del Consell”. En l’informe de l’AVA que consta en el sumari, va dir, “hi ha moltes confusions” a l’hora de retraure “defectes” a l’adjudicació que “no són atribuïbles al procés de contractació”.

La licitació també va tindre altres característiques, si més no, cridaneres. Els plecs no estaven firmats ni datats. “Els documents administratius han d’estar firmats per l’autor d’aquests en la pràctica administrativa”, va recordar el perit d’Antifrau.

Un perjudici de 9,4 milions d’euros

Els funcionaris també van qüestionar el límit del 30% de l’oferta del cànon com a criteri econòmic d’adjudicació en la puntuació. Així doncs, “els criteris objectius es queden sense cap mena de sentit”, va manifestar un dels perits. “Conculca els criteris de la licitació pública, es va decidir tot pels criteris subjectius”, va postil·lar. El funcionari d’Antifrau va xifrar en 9,4 milions d’euros el perjudici per a l’Administració.

Una altra perita de l’AVA va concloure que s’atemptava contra la lliure concurrència. “L’experiència pràctica és justament la contrària a la que veig en aquest expedient de contractació”, va afegir.

D’altra banda, tal com va informar aquest diari, l’interventor que havia qüestionat el límit del 30% de l’oferta del cànon va ser substituït sobtadament poc abans de l’última sessió de la mesa de contractació. Tant el primer interventor com el successor van declarar com a testimonis en el judici.

El perit, que va ser interventor de l’Administració local abans d’incorporar-se a Antifrau, va comentar sobre aquest tema: “És absolutament ineficient des del punt de vista pràctic, si jo fora l’interventor que he d’assumir l’última mesa seria un problema important, en dos dies és materialment impossible que pugues compaginar la teua tasca normal d’interventor i assumir una mesa d’aquesta complexitat”. “A mi no m’ha passat mai”, va afegir.

A més, en el procés de licitació es van establir “subcriteris” per a l’adjudicació que no estaven reflectits en els plecs, cosa que “atenta directament contra el principi d’igualtat i de concurrència pública”.

Tramitació “materialment impossible”

La data clau que denota la singularitat de la mesa d’adjudicació va ser el 5 de novembre de 1997. El mateix dia es va produir l’informe de proposta de l’adjudicació i la resolució. “Administrativament, és materialment impossible”, va dir un dels perits de l’AVA.

El catedràtic Vicente Escuin va adduir que els criteris de l’adjudicació tenien l’“aval extern” d’una consultora. L’informe va ser sol·licitat per Felipe del Baño, testimoni en la causa. Per contra, el funcionari de l’AVA va declarar: “És materialment impossible una tramitació administrativa amb els terminis que veiem en aquest expedient”.

Els perits de l’AVA també van explicar que no figurava en l’expedient l’avantprojecte d’explotació, “un document importantíssim, perquè marca legalment el règim economicofinancer”. D’altra banda, l’acta de contractació no estava firmada: “No és un defecte a l’ús ni normal. Mai m’he trobat una situació en què la mesa de contractació eleve una proposta a l’òrgan de contractació sense tindre cobert aquest tràmit”, va dir. El president de la mesa de contractació, nomenat per Zaplana, va ser Juan Francisco García, el seu cap de gabinet del president de la Generalitat Valenciana llavors.