Accions contra la perplexitat climàtica: ciutats més verdes, reducció d’emissions i regeneració de les costes

Les temperatures superiors a 40 graus que assoten Espanya aquest cap de setmana i el risc màxim d’incendis són un dels símptomes del canvi climàtic a què, segons els experts, haurem d’acostumar-nos. L’alerta meteorològica arriba dues setmanes després de les devastadores inundacions a Centreeuropa i la mateixa setmana en què s’han fet públiques les conclusions del Panell Internacional d’Experts de les Nacions Unides sobre aquest tema, l’anomenat IPCC.

L’informe dels experts de les Nacions Unides avala la postura científica consolidada en matèria del canvi climàtic: que l’acció humana resulta clau en el calfament global, que els fenòmens s’accentuaran en els pròxims anys i que és urgent prendre mesures per frenar-lo. El sisé panell assenyala el paper de l’ésser humà en el procés de calfament: “Es constata que els gasos d’efecte d’hivernacle modifiquen el balanç energètic planetari i això incentiva la pujada de temperatures en tot el planeta. Ja no hi ha escletxa per al negacionisme”, apunta Jorge Olcina, catedràtic d’anàlisi geogràfica regional en la Universitat d’Alacant.

“Entrem en una nova fase en el procés de calfament. Si fins ara ens preocupava la pujada de temperatures, el que ens ve és la modificació de la circulació atmosfèrica. Els tipus d’oratge diaris estan canviant i alguns incentiven la freqüència d’aparició a la península i el litoral espanyol de les situacions de DANA o gota freda, que cada vegada són més freqüents. Això, unit a la mediterranització del calfament, la calor acumulada en l’aigua, provocarà fenòmens de precipitació cada vegada més intensos i més freqüents”, apunta el també director del Laboratori de Climatologia d’aquesta universitat. Els fenòmens meteorològics com les DANA (depressió aïllada en nivells alts), que es van emportar unes quantes vides pel camí i van deixar destrosses milionàries a les comarques valencianes del sud, o les tempestes amb nom propi s’han convertit en un habitual. L’episodi de pluges torrencials viscut a la comarca del Baix Segura al setembre del 2019, el pitjor temporal en 140 anys a aquesta banda de la Mediterrània, va portar la Unió Europea a autoritzar unes ajudes d’emergència que van rondar els 120 milions d’euros, entre préstecs i un fons d’emergències.

Els estudiosos dels efectes del canvi climàtic apunten que no és prou implementar mesures que tracten de mitigar els efectes a llarg termini: cal adaptar les ciutats, la vida i l’activitat econòmica als símptomes i al nou context. Els missatges excessivament alarmistes ens porten a la perplexitat, companya de viatge de la inacció, i bloquegen les accions concretes que no haurien d’esperar les grans cimeres climàtiques.

Olcina coordina juntament amb el catedràtic de geografia humana de la Universitat de València Joan Romero l’estudi més gran sobre processos, riscos i polítiques contra el canvi climàtic de l’última dècada: Cambio climático en el Mediterráneo : procesos, riesgos y políticas (Tirant humanidades, 2021). En una entrevista recent amb elDiario.es, l’investigador subratllava que “tota la planificació territorial que es faça ja ha d’incorporar el canvi climàtic com un element a tindre en compte” i advocava per dos grans paquets de mesures: les de transició energètica i les d’adaptació urbanística: zones verdes a les ciutats, illes de frescor, adaptació dels edificis per a aprofitar la llum solar o millorar-ne la ventilació, a més d’introduir elements per a la canalització de l’aigua en les zones inundables. “Totes les ciutats hauran de canviar els seus sistemes de captació d’aigües pluvials; el tipus de pluja que tenim va canviant, cal redimensionar els sistemes de clavegueram i crear depòsits”, apunta el catedràtic. “La Mediterrània és una zona sensible i ens esperen unes quantes dècades de pujada de temperatures, pèrdua de confort climàtic i d’alteració del nostre clima cap a un de més extrem. El que més em preocupa, que és el procés de fons, és el calfament de l’aigua de la mar. L’aigua del Mediterrani s’ha calfat el doble que l’aire a la península Ibèrica i és una calor de fons, que tarda el doble a desaparéixer que el que fa l’aire”, en cas de reduir les emissions, apunta.

En la mateixa línia es manifesta l’ambientòleg Andreu Escrivà, que creu que el problema està tan a prop que resulta complex d’enfocar per a l’ull humà. El divulgador aporta exemples bàsics sobre els efectes tangibles del canvi climàtic, com els canvis de temporada agrícola, les alteracions en la fermentació del raïm, l’avançament de la verema o els canvis en els cicles migratoris dels ocells o els temporals amb nom propi. Escrivà, autor de Y ahora qué hago (Capitan Swing, 2021) un manual per a passar a l’acció climàtica i bandejar el bloqueig o l’anomenada “ansietat climàtica”, assenyala que hi ha actuacions que poden posar-se en marxa immediatament per sufocar uns certs efectes i anar cap a unes ciutats habitables: “Cal fer les ciutats més verdes, habilitar refugis climàtics –espais frescos en què protegir-se de les zones de calor–, situar ombratges, reduir el trànsit i implementar punts d’aigua segurs i gratuïts”. “Les ciutats han d’oferir una solució pública al problema”, subratlla. La seua fórmula és clara: menys cotxes, menys asfalt i més zones verdes.

Els experts apunten que sectors econòmics fonamentals han d’escometre aquestes mateixes transformacions. Escrivà recorda l’estudi de Maria José Estrela, recollit en l’informe esmentat abans, que posa en relleu que en les conques del Xúquer i del Túria les precipitacions han descendit un 25%, fet que indica que caldrà modificar els cultius per adaptar-los al nou context i per mantindre la qualitat de les exportacions agrícoles. L’ambientòleg, en línia amb els informes, apunta que el turisme és una activitat de pes a Espanya i que, si augmenten més les temperatures, pot experimentar una regressió: “Ningú hi vindrà a estar a 44 graus o a ofegar-se en una ciutat”, ironitza.

Els efectes que preveu l’informe de canvi climàtic també s’observen en paratges naturals com l’Albufera o la Devesa del Saler, dos espais protegits que, a més, s’utilitzen com a reclam turístic. Eulàlia Sanjaume és catedràtica de geografia física a la Universitat de València i experta en costes i sedimentologia, amb participació en nombrosos grups d’investigació. Sanjaume reitera que “les conclusions han de llegir-se en el seu context” i, abans d’arribar al límit que planteja l’IPCC, adoptar mesures per frenar-ho. “La natura té canvis lents, però, quan se supera un llindar, no es pot tornar arrere”, indica l’experta, que insta a posar en marxa accions concretes en la recuperació de les costes.

“Les platges estan en l’UCI. Cal posar-hi remei, però un remei ben fet”. Sanjaume fa anys que examina els processos a les platges valencianes i la influència de les infraestructures i es mostra crítica amb les fórmules de recuperació com els espigons o els trasllats d’arena. En compte d’això, advoca per dragar els pantans, netejar-ne l’aigua i transportar els sediments a les platges perquè es regeneren. Aquesta regeneració, insisteix, ha de fer-se en la part submergida, no sols en la superfície.

La investigadora explica que la mar cada vegada erosiona més les platges, un fenomen que s’accentua amb els temporals –com es va comprovar en les destrosses en els passejos marítims l’any passat– i que resulta complex de resoldre en platges d’arena fina com al Saler i la zona sud de València. “Abans l’energia de l’onada es dissipava, ara arriba directa a la vora, perquè el pendent és més gran. Cal començar a regenerar una platja submergida. L’arena neta dels pantans ha de dur-se a la mar”, insisteix. A més, se suma com a problema la urbanització de les costes en primera línia, que en aquest paratge natural va destruir les dunes. “La duna és el millor element per a mantindre la platja estable. Cal regenerar les dunes, fer-ne unes quantes alineacions, perquè no desapareguen amb el primer temporal”, indica.

L’informe del panell d’experts de les Nacions Unides posa de manifest que l’acció humana ha sigut clau en la contribució al calfament global, que accentua els efectes del canvi climàtic. Però les seues conclusions tenen una doble lectura: de la mateixa manera que la mà humana ha contribuït al problema, pot fer-ho a la resposta. Els experts consultats ho tenen clar: davant la perplexitat, acció.