Arcadi España: “El port de València no pot estar d’esquena a la ciutat ni la ciutat d’esquena al port”

Arcadi España (Carcaixent, 1974) va ser nomenat conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat de la Generalitat Valenciana després de la segona victòria electoral de l’esquerra signant del Pacte del Botànic. L’economista, home de màxima confiança del president del Consell, manté la discreció de la seua etapa a l’ombra dels dirigents –va ser el seu cap de Gabinet la legislatura passada i ja ho havia sigut en el PSPV–, malgrat el pes polític del seu departament.

El conseller té damunt la taula el repte de reordenar el territori valencià, de desfer embolics anteriors i establir les bases d’una planificació urbanística i territorial que unifique el trencadís en què s’han convertit algunes zones.

Comencem pel primer cognom de la conselleria: la política territorial. La Comunitat Valenciana està ja anys sense planificació territorial, urbanística o metropolitana. El Govern de Botànic, quina línia està portant aquests anys?

Ja es va començar la legislatura passada amb els plans d’acció territorial: el de l’Horta, el Pativel... Són plans fonamentals per a protegir el litoral i per a ordenar les zones que necessiten una planificació supraterritorial. Ara estem avançant a planificar de manera supramunicipal Castelló, les comarques centrals i el Baix Segura; són instruments que ens permeten evitar que el creixement urbanístic es faça només des de la perspectiva municipal i no territorial.

Aquesta perspectiva municipal ha donat peu a aberracions urbanístiques.

Hi faltava visió global. Les fronteres administratives no són sempre les dels veïns, el que faça un terme municipal influeix també en el terme veí. Faltava la perspectiva global des de tots els punts de vista. El creixement no és només una qüestió urbanística, és també de paisatge, de mobilitat, de sostenibilitat. Aquesta integració de totes les visions és la que ha de marcar el creixement. Abans semblava que el creixement només era veure si en el sòl es podien construir més o menys habitatges o no. El debat ara és més complex: si s’hi pot construir, si hi ha risc d’inundabilitat, si està la mobilitat prevista en la zona i en la seua àrea d’influència.

El president de la Generalitat parlava en les Corts Valencianes de donar un impuls a l’agenda metropolitana valenciana. En quina situació està?

Vam encarregar a la Càtedra Prospect 2030 del professor Joan Romero un estudi amb experts sobre les àrees metropolitanes amb exemples d’altres zones a Europa i experiències a Espanya. Sobre la base d’aquests treballs organitzarem a final d’any una jornada d’agenda metropolitana sobre mobilitat. Volem implicar-hi tots els agents: partits polítics, institucions i societat. És molt important començar a gestar aliances. Una de les experiències d’èxit és que no hi ha un model definit i es necessiten consensos entre alcaldes, partits, experts... No és només una planificació, sinó pensar en una administració per als veïns més enllà dels límits administratius i en més eficiència en la gestió dels recursos públics.

El transport públic és essencial per a aconseguir tant aquesta idea d’àrea metropolitana com aquest objectiu de vertebració del territori. En la xarxa de Rodalia de la Comunitat Valenciana hi ha un desastre, perquè el Govern ha prioritzat les línies d’alta velocitat, i les connexions de metro i autobús, les que han de superar l’àrea urbana pura, també requereixen millores en el servei, en la sostenibilitat, en la integració tarifària... Com estan treballant en això?

Durant molts anys s’ha entés la mobilitat basada en l’alta velocitat i ha anat en perjudici d’altres inversions, com podrien ser la Rodalia i la mobilitat quotidiana. Per sort això està canviant ja, només cal veure els pressupostos generals de l’Estat per a enguany. Els nuclis de Rodalia de la Comunitat Valenciana necessiten fer un sobreesforç molt gran; jo mateix en soc usuari i conec les mancances; és cert que són canvis que no es fan en poc de temps, tarden molt a erosionar-se i molt a tornar a la normalitat, però amb el Ministeri de Transports tenim reunions constants per a reiterar la necessitat d’accelerar la millora del servei.

Una altra de les claus per als pròxims anys, i així ho indica la Comissió Europea, passa per la mobilitat sostenible. Un dels emissors de CO₂ a l’atmosfera més grans és el transport i ací tenim una de les palanques de lluita més grans contra el canvi climàtic: canviar el nostre model de mobilitat. Ací hem impulsat de manera ambiciosa l’aposta pel transport públic. A València tenim l’L10, de què a final d’any acabaran les obres; l’L11 i l’L12 són projectes fonamentals per a incrementar la xarxa de transport públic. La gent utilitzarà el transport públic i deixarà el cotxe a casa quan el transport públic siga eficient. L’aposta per l’eficiència és fonamental i també per la senzillesa. Ens queda poc per a signar el conveni amb Renfe perquè l’1 de gener es faça realitat el que funciona en altres llocs: una integració; que algú puga vindre amb el bitllet de Renfe i usar el metro o l’autobús. No cal posar traves als usuaris.

La integració tarifària serà plena? És a dir, valdrà el mateix bitllet amb el mateix preu en tots els modes?

Amb la targeta podràs viatjar amb el mateix preu des de qualsevol municipi de l’àrea metropolitana. No serà targeta moneder, que seria la fase final, però sí de bitllet.

Encara que no entrava en les prioritats fer el tram de la línia 10 pel centre històric de València, està buscant-se alguna solució per a la parada l’estructura de la qual està construïda davall l’aparcament del Mercat Central?

Està estudiant-ho Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. Estem avançant amb molts projectes (línies 10, 11 i 12) i aquest altre es continuarà estudiant. Quan tinguem alguna decisió presa, s’anunciarà.

Dins de la visió metropolitana i el foment del transport públic està la qüestió dels aparcaments dissuasius, proposta en què coincideixen arquitectes, urbanistes i veïns. Hi ha algun pla traçat?

Després de l’estiu presentarem els plans de València i Alacant, el de Castelló es presentarà la setmana vinent. Hem anat avançant en algunes parades de metro amb aparcaments per a bicicletes, per a tindre aquesta combinació de mobilitat. És una aposta fonamental, amb espais cuidats per a vehicles, bicicletes o patinets elèctrics. Han de ser espais fiables i tenim moltes coses per avançar.

Parlàvem abans de centralisme en les infraestructures, però en l’autonomia ens passa una cosa similar. Aquesta desconnexió amb les comarques del sud, amb el Baix Segura, va més enllà de la infraestructura pura.

Tenim buits de transport públic cridaners, com el tren de la costa, que s’han de corregir. Hem parlat amb el ministeri. És una zona complexa pel terreny, les comarques, el valor natural, el risc d’inundacions... El projecte del ministeri està en fase d’avaluació ambiental, consideren que l’any vinent estarà superada aquesta fase. Volem donar certitud als veïns d’aquestes comarques i hem plantejat al ministeri de quina manera podria participar-hi la Comunitat Valenciana per agilitar la construcció d’una infraestructura que està tants anys demanada com en un calaix. La Generalitat està disposada a participar de la redacció del projecte. Al Baix Segura hi ha una mobilitat molt basada en el vehicle privat i estem treballant en un pla de mobilitat comarcal, com hem fet en altres comarques com ara la Ribera, a pensar més enllà de València, i Alacant-Elx. Una altra errada que tenim és que hi ha molts municipis amb distàncies reduïdes en què l’única manera d’anar és amb cotxe, no hi ha tan sols un carril bici. Estem intentant emmallar aquesta situació amb uns quants carrils bici i camins per poder anar caminant, en patinet o en altres formes alternatives.

Fa poc va ser destituït el cap d’explotació de Ports de la Generalitat. Per què?

És un sotsdirector que portava una àmplia trajectòria i la directora general de Ports ha considerat que podia rellevar-lo per una altra persona.

No és un problema de falta de confiança?

La directora general em va comentar que podia posar a una altra persona amb una línia més concorde. És un canvi administratiu.

Creu que en el cas del port de València, després dels informes d’Intervenció i l’Advocacia de l’Estat que han obligat a anul·lar la permuta de les concessions a Boluda, el president de l’Autoritat Portuària, Aurelio Martínez, té la credibilitat necessària per a portar avant l’ampliació?

Hem de ser conscients que el Port és una Administració Pública, part de l’Estat, no una empresa privada. Té els seus mecanismes, la seua Intervenció i la seua Advocacia, que han de vetlar pel compliment de la legalitat. Si hi ha hagut alguna cosa aprovada i explicada en el consell d’administració del Port, és ací on el president i els tècnics hauran de donar les explicacions, sempre amb total transparència.

El president Ximo Puig va suggerir que hauria de comparéixer en les Corts Valencianes per explicar l’embolic.

Crec que Aurelio Martínez és una persona que sempre s’ha oferit a donar explicacions i reunir-se amb totes les persones que li ho han demanat i continua en aquesta línia.

Aquella petició que va fer el president del trasllat de la seu de Ports de l’Estat a la Comunitat Valenciana té alguna cosa a veure amb aquests conflictes?

No. És el discurs manifestat pel president des de fa molt de temps. Sempre s’ha reclamat una descentralització de determinats organismes en el territori, com l’institut d’Oceanografia o Ports de l’Estat. És una qüestió de pura lògica, com passa a Alemanya o els Estats Units, amb un fort component federal. És més eficient i contribueix a generar més sentiment de pertinença.

El conseller d’Economia, Rafael Climent, va comentar en una entrevista amb aquest diari que no havia vist una sola dada que avalara l’ampliació del port. Vosté n’ha vist?

L’ampliació del port és la culminació, el dic està construït des de fa molts anys. És un procés que està moltíssims anys treballant-se. D’informes, n’hi ha per a tots els gustos i opinions també, cal anar als elements fonamentals. Tots sabem que el port és un motor econòmic indubtable, però jo sempre he dit que el port del futur ha de tindre quatre components: el primer és la transparència en totes les seues operacions, en tots els processos administratius.

Ara no existeix aquesta transparència?

Totes les administracions hem d’anar avançant, tot és millorable, no hi ha cap model perfecte. La Generalitat, l’Ajuntament, el Port, han d’anar avançant a ser com més transparents millor. En segon lloc, ha de ser un port competitiu; 40.000 famílies viuen del port, no sols del personal que treballa en el recinte, sinó empreses menudes i grans que gràcies a això poden exportar a preus raonables a tothom. En tercer lloc, ha de ser sostenible, i més un port que està en el nucli urbà, a la Mediterrània, on ens hem de prendre de debò la lluita contra el canvi climàtic. Té alguna experiència amb l’hidrogen i cal avançar en el ferrocarril per reduir el trànsit i en una sèrie de transformadors perquè els vaixells paren motors en operacions de càrrega i descàrrega. L’últim apartat és que ha de compartir part dels beneficis que té amb la seua àrea d’influència. El Port participarà en el finançament del Parc de Desembocadura, en la prolongació de la línia 10 des de Natzaret i ha d’aportar 15 milions d’euros per regenerar les platges que estan afectades per la seua activitat.

No xoquen les premisses de la competitivitat i de la sostenibilitat amb el projecte d’ampliació, és a dir, no seria més competitiu i sostenible millorar-ne l’eficiència actual sense executar aquesta enorme ampliació?

Jo crec que el Port està avançant. Si ens fixem, el Port ja va modificar substancialment el projecte que tenia per a culminar l’ampliació quan va eliminar la prolongació del dic de recer i el dragatge del canal d’accés i em consta que continuen treballant en aquest projecte després de rebre l’informe de Ports de l’Estat. Jo confie que s’han de complir aquests quatre requisits (transparència, competitivitat, sostenibilitat i compartir beneficis) que, a parer meu, és com han d’actuar els grans ports i, sobretot, amb un compliment estricte de la normativa municipal,.

Llavors, s’ha d’ampliar sí o sí?

L’ampliació ja està feta, que és el que pot afectar les costes.

Però la terminal de contenidors, que és la que generarà un important moviment de trànsit i també afecta, no està feta.

Exacte, això és el que cal anar veient i és una de les coses que el Port en aquest projecte ha de tindre en compte. No sols has de veure, que això ho ha dit moltes vegades l’alcalde de València, Joan Ribó, que s’acabe de construir la nova terminal, sinó que ha de tindre en compte l’impacte que això pot tindre en la mobilitat i en el trànsit. S’ha d’avançar al mateix temps en l’augment del trànsit ferroviari, garantir totes les mesures de sostenibilitat. Això és el que ha de veure el Port.

Precisament l’alcalde ja ha dit que, si no es fa una altra declaració d’impacte ambiental (DIA) per analitzar tots aquests punts, votarà en contra del projecte. No seria greu que el Port, tot i això, aprovara el projecte d’ampliació en contra de la ciutat?

Per descomptat, el port no pot estar d’esquena a la ciutat ni la ciutat d’esquena al port. Per això deia això de participar. Hi ha representants dels ajuntaments en el consell d’administració del Port.

Llavors caldria fer una altra DIA?

És que amb això de les declaracions d’impacte ambiental... he dit moltes vegades que, per exemple, en aquesta conselleria són necessàries per a construir carreteres i per a moltes altres coses. A mi no se m’ocorre, perquè no és el meu paper, dir a un tècnic si cal una altra DIA. Són els tècnics els que, valorant els criteris establits en la llei, decideixen si cal una altra DIA, si ha caducat o no ha caducat, o si s’ha modificat el projecte i això invalida la DIA amb què es feia. Això és una qüestió tècnica i cal deixar-la als tècnics, tant als del port de València com de Ports de l’Estat. Si conclouen que les modificacions dutes a terme respecte del projecte original fan que aquesta DIA continue sent vàlida, és l’opinió dels tècnics, no és la tasca d’un polític valorar si hi cal. En tot cas cal donar tots els elements de tranquil·litat i de transparència perquè el que fa que un projecte siga creïble és la transparència i el coneixement per part dels ciutadans del que està fent-se i com està fent-se.

No és una mica contradictori amb la declaració d’emergència climàtica que han fet el Govern i la Generalitat Valenciana tractar de portar avant un projecte com l’ampliació del port, a més amb una DIA de l’any 2007 basada en una llei del 1986 que ja no existeix?

Bé, amb el tema de la DIA he expressat el meu punt de vista amb claredat. Respecte a l’emergència climàtica, que crec que és la gran prioritat d’aquest segle i d’aquesta generació, hem de ser conscients que ha d’haver-hi una transició ecològica justa. Això és: no tots els sectors tenen el mateix impacte en el medi ambient. Jo n’he posat sempre un exemple clar: no és la mateixa empremta ecològica la que deixa un dentista que un transportista i els dos són professionals que necessitem per a la nostra manera de viure. El que hem de fer és ajudar els sectors i els projectes que contaminen més a no ser-ho i ací la clau és la innovació. Aquesta és la clau dels pròxims anys: fer compatible el manteniment d’activitats essencials per al funcionament de les nostres societats amb el respecte al medi ambient i a evitar aquest consum de recursos naturals, que a vegades creiem il·limitat i no ho és.

Canviant de tema, pel que fa amb l’actuació territorial estratègica (ATE) del València CF, la Conselleria d’Economia s’ha pronunciat clarament sobre la conveniència que continue vigent fins a l’any 2025 com l’opció que atorga més seguretat jurídica a totes les parts. Coincideix amb aquest plantejament?

Si fem una mica de repàs, tenim l’informe de l’Ajuntament de València, que és molt important, perquè, juntament amb Economia, són els encarregats del seguiment i control de l’ATE i aquest informe és clar. Després tenim dos informes d’aquesta conselleria que s’han remés a la d’Economia: l’un és sobre les penalitats per incompliment de la fase 1 i el segon informe és sobre l’escrit de petició de pròrroga que va presentar el club. I el tercer informe és el que ha emés la Conselleria d’Economia en contestació a l’escrit del València CF. Amb tot això, ara el que tenim en l’horitzó més pròxim és la finalització del termini a l’agost de la fase 2 (acabament del nou estadi i del poliesportiu de Benicalap), que és evident que no es complirà. El que toca ara, després de tots aquests informes, és el que estan treballant els tècnics sobretot des del punt de vista jurídic. Es tracta de quin marge té l’Administració una vegada vença formalment el termini. I en aquesta part estem ara, en l’estudi per part dels tècnics de la Generalitat, jurídicament, de quina és la situació a la vista de tots els informes que hi ha hagut i de tota la normativa que hi ha.

Llavors, aquest informe sí que podria entrar a valorar o a aconsellar la conveniència d’anul·lar l’ATE?

El que es valora ara des del punt de vista tècnic i jurídic és, amb els informes que ja hi ha i amb la normativa aplicable a l’ATE, què hem de fer jurídicament per tindre certesa que complim estrictament la legalitat, que és també el que ha dit moltes vegades el conseller d’Economia i que és la nostra obligació, el compliment de la legalitat i la salvaguarda de l’interés públic. Això és el que està estudiant-se ara amb tots els informes que ja hi ha amb un termini significatiu que és el de l’incompliment de la fase 2.

Podria ser llavors d’una multa econòmica a la nul·litat del pla?

Exacte, això és el que està veient-se, el ventall de possibilitats que té la normativa de quines són les opcions.

A vosté li consta també que hi haja empresaris interessats a comprar el club, tal com va reconéixer el conseller d’Economia, Rafael Climent?

Per descomptat, no hi he tingut cap relació, ni m’han demanat cap reunió ningú de Meriton, ningú de la propietat del club s’ha dirigit a aquesta conselleria. Em consta, perquè així ho ha dit el conseller d’Economia, que ha tingut contactes amb la propietat del València CF i jo no tinc cap informació més que la que ha comentat el conseller Climent, a qui sí que li ha arribat un cert interés pel club, però jo no tinc cap informació sobre això.

En quina situació està el Pativel després del recurs que va presentar l’Advocacia de la Generalitat contra la sentència que el va anul·lar?

El Tribunal Superior de Justícia va declarar nul el pla d’acció territorial de la infraestructura verda del litoral (Pativel), la Generalitat va presentar un recurs i estem a l’espera de l’admissió a tràmit o no per part del tribunal. Estem en aquesta fase d’espera, però el que és clar és que el Pativel continua en vigor fins que es pronuncie el tribunal. Això és també un missatge de tranquil·litat per a tota la gent que pot estar preocupada per si hi ha una desprotecció del litoral. Per tant, segueix en vigor fins que es pronuncie el tribunal, nosaltres confiem que s’admeta a tràmit el recurs que va presentar la Generalitat i a partir d’ací anirem veient.

Sobre el Corredor Mediterrani, els empresaris fa temps que es mouen per exigir que es complisquen els terminis. L’eixida de José Luis Ábalos del Ministeri de Transports pot posar en risc els compromisos adquirits o com pot afectar aquesta eixida el projecte?

Jo crec que els compromisos que hi ha són del Govern d’Espanya, més enllà dels ministres. És evident que amb el ministre Ábalos s’han fet avanços substancials en moltes actuacions en la Comunitat Valenciana, des de l’AP7 fins al desbloqueig d’alguns projectes emblemàtics com són el canal d’accés o els estudis del túnel passant, de la doble plataforma. Crec que són passos significatius, com també que tinguem per primera vegada en els pressupostos el 10% de les inversions regionalitzades, sota la direcció del senyor Ábalos en el ministeri. Ara amb el relleu decidit pel president del Govern confiem, com és normal, que aquests compromisos adquirits pel Govern d’Espanya amb el Corredor Mediterrani es mantinguen.

Han posat l’accent els empresaris en els problemes que poden suposar per al Corredor els retards de la doble plataforma Castelló-València, de l’ampliació del túnel de la Serradora i del túnel passant. Té informació de com van aquests projectes?

Tinc pendent abans que acabe aquest mes una reunió amb el coordinador del Corredor Mediterrani per fer repàs de totes aquestes actuacions i veure els compromisos que es van adquirir l’última vegada que va estar ací el ministre. La part més avançada és el canal d’accés i després l’altre té una complexitat molt gran, però també és positiu que s’haja desbloquejat i ja vaja a sotmetre’s a informació pública el projecte, perquè per descomptat tenim ací un coll ferroviari.

Ens pot fer una pinzellada de com serà el canal d’accés el projecte inicial del qual està pendent d’eixir a informació pública?

És una qüestió del ministeri que ha de contar en el si de la Societat Parc Central.

El president Pedro Sánchez ha explicat els canvis en el Govern al partit i a la resta de les federacions socialistes?

No em consta, llevat que hagen fet una executiva del PSOE, que crec que no han fet després dels canvis.

El van sorprendre aquests canvis, tant l’eixida d’Ábalos com l’entrada de Diana Morant?

Bé, més que sorpresa... Si es veu la història dels diferents canvis en els governs, sempre són així. El grau de sorpresa pot variar, però al final són canvis que el president del Govern considera que són necessaris a cada moment i els aplica. Estàvem a gust amb l’anterior Govern i per descomptat també ho estem amb aquest. Crec que resulta positiva la incorporació de perfils de dones líders i a més amb una visió municipalista que em sembla molt important.

I el va sorprendre veure el seu nom com a possible candidat a un ministeri?

(Somriu) Jo crec que en aquesta professió és bastant difícil sorprendre’s. Jo crec que el president del Govern ha triat bé i ha elegit una molt bona ministra, que ha sigut també una molt bona alcaldessa de Gandia.

Vosté va ser la legislatura passada el cervell del president en el seu gabinet. En aquest mandat la gestió s’ha centrat en les coses urgents, en la pandèmia, però en algun moment la pandèmia passarà i caldrà fer front als canvis estructurals.

Sí, l’agenda immediata serà per als dos pròxims anys, perquè la pandèmia és el que hem de véncer ara. Després caldrà afrontar la recuperació econòmica i de l’ocupació, amb una oportunitat com no hi ha hagut en molt de temps amb els recursos que ens dona la Unió Europea perquè aqueixa recuperació no siga per a tornar al mateix estat que teníem abans. Teníem una situació que ve d’una crisi, hi ha acomiadaments, i la recuperació ha de ser per a anar a un model diferent. Tenim els recursos i la direcció política i el consens perquè el punt de recuperació siga amb un model econòmic diferent, que assumisca ja d’una vegada la transició ecològica, la innovació i el creixement de la productivitat. Amb els fons comunitaris hem d’aprofitar perquè l’eixida de la crisi no siga només una recuperació de l’activitat econòmica, sinó que siga més sostenible, més creadora d’ocupació i d’ocupació de qualitat. I aquest és el repte que tenim ara i per això hem d’aprofitar bé aquests fons.

El president Puig, com a secretari general, va dir la setmana passada en l’executiva del PSPV que s’obria un temps nou, un temps de recuperació, de keynesianisme intel·ligent. Com s’integrarà tot això en el partit? I, quant a l’altra integració, la de les famílies polítiques, com la veu?

Hi ha molts missatges. El partit està caminant des dels moments més convulsos que va haver-hi. Jo crec que totes aquestes cicatrius d’aquests processos interns estan tancant-se i ara jo crec que el partit, tots els corrents i les sensibilitats són conscients de la responsabilitat que té un partit com el socialista a la Comunitat Valenciana i a Espanya, en un moment en què governem, d’afrontar els debats de veritat, que són uns debats no interns, sinó que són externs. I aquesta sensació de responsabilitat és la que ens portarà a treballar en un congrés que siga pensant en els valencians i les valencianes, no en nosaltres mateixos. Aquest ha de ser un congrés que marque un rellançament i una actualització del projecte dels socialistes valencians.