La portada de mañana
Acceder
Los técnicos se topan con la resistencia de los gobiernos en la sexta ola
La Constitución que tras 43 años ni se renueva ni se cumple
OPINIÓN | Todos de puente, por Antón Losada

Del centre de València a Miami: la factura immobiliària del cas Cooperació

Brickell Avenue, en Miami, donde aguardan dos pisos de Tauroni, condenado en el Caso Cooperación.

Un xalet de 800 metres quadrats a Dénia, pisos en el centre de València, habitatges a Castelló i fins a dos apartaments a Miami. Podria ser l’oferta d’una immobiliària de luxe, però són els immobles del cas Cooperació que la Generalitat Valenciana treballa per recuperar a fi de rescabalar el deute de funcionaris, empresaris i polítics amb les arques públiques.

La faena en l’Oficina de Recuperació d’Actius de la Generalitat Valenciana, a càrrec de l’exportaveu socialista Antonio Torres, implica estar alerta de tots els moviments judicials en què s’ha personat o és part afectada. Actualment treballa en la devolució de fins a 17 milions d’euros repartits entre el cas Gürtel, una part d’Emarsa i l’última peça del cas Cooperació, que afecta els contractes a Haití. Dels casos previs, ja amb sentència ferma, l’herència encara es prolonga, atesos els constants recursos i al·legacions dels funcionaris.

Les primeres peces del cas Cooperació deixen un rastre de 12 immobles gens menyspreables que passaran a mans públiques fins a completar la factura dels diners desviats per la trama que dirigia l’exconseller del PP Rafael Blasco. L’Advocacia calcula que la responsabilitat civil ascendeix a 4,6 milions d’euros, una quantitat a què caldria sumar tres milions suplementaris per la reparació civil del mal moral causat. Entre els béns decomissats, alguns a l’espera de subhasta, hi ha propietats de l’exconseller, del seu soci Augusto César Tauroni i de tres funcionaris condemnats.

Entre els immobles està la casa de la Barraca d’Aigües Vives (Alzira), una finca de 38.000 metres quadrats i un xalet adossat que Blasco va cedir en un 99% al seu fill, Rafael Blasco Císcar. La casa, dissenyada per l’arquitecte Vicente Guallart va ser embargada en la primera de les tres peces en què s’ha jutjat el saqueig dels fons de cooperació de la Generalitat Valenciana i es va adjudicar a una immobiliària portuguesa per una licitació mínima de 624.110 euros, 300.000 menys del que va marcar el col·legi de procuradors. El valor de la subhasta exclou el segon xalet de l’interior, del qual només es pot vendre un 1% i que s’ha adjudicat per 2.001 euros en tercera subhasta.

A l’altra banda de la mar, a Miami, l’Oficina de Recuperació està en contacte amb el jutjat nord-americà per tramitar el decomís de dos pisos de l’estret col·laborador de Blasco. Tauroni va adquirir amb els fons saquejats de Cooperació dos apartaments en les luxoses Brickell Avenue i Biscayne Boulevard, amb valors estimats superiors al milió d’euros per cada immoble. El testaferro va continuar manejant a través de la seua dona, Alina Indieikina, les propietats valorades en 1,2 milions a Miami, que finalment van ser aportades en el judici com a responsabilitat patrimonial.

Juntament amb els immobles dels principals ordidors de la trama, l’oficina persegueix els béns dels funcionaris que van facilitar el saqueig. Entre aquests hi ha un xalet a Dénia, en la zona Les Rotes, amb més de 700 metres quadrats de parcel·la i 175 metres quadrats d’habitatge útil. La valoració aportada pel funcionari, Marc Llinares, és de 395.000 euros, un preu notablement inferior al de qualsevol propietat en la zona. La Generalitat Valenciana també persegueix uns quants pisos en el centre de València i a Castelló i en altres municipis de sengles províncies, amb taxacions que oscil·len entre 160.000 euros i 566.000, alguns dels quals pagats amb els diners saquejats per la Fundació Cultural i d’Estudis Socials (Cyes). Altres, com els d’Álex Hugo Catalá, Tina Sanjuán o Marcial López, s’han aportat com a responsabilitat patrimonial. El Govern valencià ja va recuperar a l’octubre tres immobles que la Fundació Cyes va comprar amb els diners procedents de dues subvencions destinades a Nicaragua; tres oficines en una primera planta de l’avinguda d’Ausiàs March de València, amb una superfície construïda de 295,90, 182 i 98,60 metres quadrats.

Les martingales dels condemnats per a evitar l’embargament són variades. Alguns afirmen que resideixen en els cèntrics immobles; altres, que no tenen cap altre habitatge a què anar, malgrat que les seues parelles o familiars tenen uns quants habitatges més. En altres casos, els condemnats addueixen que els pisos estan en règim de capitulacions, al 50% amb les seues parelles, malgrat que l’acord va arribar després del judici de les primeres peces del cas. Mentrestant, l’oficina de recuperació segueix de prop els processos i les al·legacions dels condemnats per evitar que els immobles queden als llimbs i recuperar fins a l’últim cèntim –i metre quadrat– dels 7,2 milions d’euros saquejats a les arques públiques.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats