La ciutat de València apel·la a un pacte verd perquè la transició ecològica no augmente les desigualtats

La ciutat de València, que aspira a ser una urbs climàticament neutra el 2030 i capital verda europea el 2024, advoca per un pacte verd perquè aquestes transicions no agreugen les desigualtats entre els seus habitants. L’alcalde, Joan Ribó, considera que les transformacions que aborde la ciutat han d’anar de la mà d’una “transició social justa”, present en totes les polítiques públiques perquè aquestes no afecten negativament els ciutadans.

Ribó ha reclamat un acord entre formacions polítiques que excedisquen els cicles electorals en la clausura del Fòrum Urbà València 2030, una iniciativa de participació pública pionera que el consistori ha desenvolupat durant el mes de maig. El fòrum, un espai de debat col·lectiu, ha abordat els reptes de la ciutat, amb una anàlisi des de la perspectiva dels Objectius de Desenvolupament Sostenible com a punt de partida.

L’anomenada missió climàtica de València abordarà les polítiques de transició per assolir els objectius europeus, una línia accelerada pels fons europeus de recuperació. “És un projecte de ciutat i, per això, necessitem lideratges distribuïts en tots els nivells de govern, sectors, activitats i àmbits de la nostra vida quotidiana”, apuntava l’alcalde en la defensa de l’acord verd, juntament amb els vicealcaldes Sandra Gómez i Sergi Campillo. El dirigent crida les universitats, empreses, associacions i societat civil a implicar-se en la construcció d’un model urbà just, en què s’utilitzen les eines d’innovació i digitalització per a una ciutat més saludables.

No obstant això, ha recalcat, “el compromís de ciutat amb la transició ecològica i la lluita contra el canvi climàtic és gran, però no s’hi val fer-lo de qualsevol manera”. Per això ha insistit en un pacte a gran escala: “Hem d’arribar a un gran consens perquè les transicions no augmenten les desigualtats sinó que, ans al contrari, contribuïsquen a reduir-les, perquè, quan una part de la població queda exclosa, ens allunyem del desenvolupament sostenible”.

El fòrum ha comptat amb la participació d’unes 1.500 persones en les jornades successives del mes de maig, “un diàleg històric per a debatre i reflexionar la nostra ciutat”, que ha d’impulsar “espais de relacions i diàleg que faciliten la cooperació i la solidaritat entre generacions”, segons Sergi Campillo. De la seua banda, Gómez ha apuntat que “l’urbanisme dona i lleva drets i modela formes de relació i, per això, no podem deixar que la febra rendibilitzadora que hem patit en altres èpoques torne a fer-se la propietària de les nostres ciutats”.