Com es pot revertir l’èxode rural: tecnologia, formació i accessibilitat als serveis públics, entre els projectes de la Generalitat Valenciana

A la Comunitat Valenciana hi ha comarques en què la densitat de població no arriba a 5 habitants per quilòmetre quadrat. La dada xoca amb la imatge que fins fa ben poc s’ha promocionat de l’autonomia, aquell ‘Levante feliz’ amb platges a vessar i municipis plagats d’edificis i segones residències. En un 80% del territori valencià viu el 20% de la població, un 40% dels municipis tenen menys de mil habitants i un terç dels municipis estan en risc extrem de despoblació.

Les dades les desgranava Jeanette Segarra, directora general de l’Agenda Valenciana Antidespoblació, una direcció adscrita a Presidència de la Generalitat per a lluitar contra la desaparició dels municipis d’interior. Segarra exposava dijous la fotografia de la població valenciana en l’acte de presentació de l’Estratègia Avant 20-30, el paraigua d’una trentena de projectes que opten a finançament europeu en el marc dels fons Next Generation i que pretenen pal·liar l’èxode rural. “Aquesta comunitat pateix un dels desequilibris territorials més grans de l’Estat”, assenyalava.

Les conseqüències d’aquest fenomen, esmentava la directora general, són palpables: menys iniciatives empresarials, menys activitats socials, culturals, menys infraestructures, menys serveis. Un peix que es mossega la cua; a menys infraestructures, serveis i oportunitats, menys població. Per això cal “fer atractiu l’espai rural”, expressava el president de la Generalitat, Ximo Puig, que considera que els joves seran determinants en la capacitat de recuperació i en la planificació estratègica.

L’executiu autonòmic i les universitats públiques han impulsat una estratègia que identifica els principals factors de despoblació i accions per a posar-hi remei. En el document han participat enginyers agrònoms, economistes, sociòlegs i geògrafs i proposa 250 mesures –que no s’han fet públiques– per a pal·liar l’èxode rural i l’envelliment dels municipis d’interior.

Els projectes presentats tenen un pressupost estimat de 685 milions d’euros i preveuen des de l’oferta formativa de Formació Professional en àrees rurals fins al desplegament d’infraestructures de telecomunicacions –en el pla de la digitalització, un dels puntals dels fons europeus–, passant per plans de contractació per als serveis municipals. De la mà, l’estratègia contra la despoblació planteja una fiscalitat diferenciada per al medi rural en risc, incentius a empreses que s’establisquen a l’interior amb perspectiva social i promoció del cooperativisme o programes de recuperació del patrimoni, en l’eix econòmic.

En el pla mediambiental, s’estudia una Llei d’equilibri territorial per a establir mecanismes que compensen els desequilibris entre comarques, a més d’accions relacionades amb la conservació dels boscos, l’ús d’energies renovables, la qualitat de les aigües, mentre que en el camp social el Consell se centra en l’accessibilitat a serveis bàsics: educació, sanitat i serveis socials, a més de recuperar les oficines de serveis financers –l’accés als caixers–.

L’agenda servirà com a eina per a coordinar les actuacions sobre el territori per part del Govern, les comunitats autònomes i les entitats locals. Al marge de l’estratègia, segons detalla el Govern, de les més de 4.200 iniciatives rebudes pel que fa la despoblació, més de 220 procedeixen de la Comunitat Valenciana i “marquen una orientació clara cap a la transició energètica, la bioeconomia, el turisme sostenible, el desenvolupament cultural i la transformació social”.

Durant l’acte, la ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, anunciava un conveni per a crear un Centre d’Innovació Territorial a Castelló, en què administracions, empreses i emprenedors puguen activar projectes que impulsen el desenvolupament de zones afectades per les urgències del repte demogràfic. Es tracta d’un projecte pilot per a “avaluar el model d’implantació d’aquesta mena d’iniciatives sobre el territori i identificar una estratègia de treball replicable en altres àrees rurals i capaç d’adaptar-se a les particularitats de cada territori”, segons comunica el ministeri en el marc de l’estratègia per al repte demogràfic.