Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

El Consell haurà de pagar 39,5 milions d’euros pel capritx de Camps de salvar a la tèxtil Kelme amb diners públics

Manuel Illueca, director de l'IVF, amb el president Ximo Puig

Miguel Giménez

València —

0

El Govern valencià adquirirà, a través de l’Institut Valencià de Finances (IVF) el 54,58% de les participacions socials de l’empresa Desarrollos Urbanísticos Aguamarga SL –actualment en fase de liquidació– per un import total de 39,5 milions d’euros. I ho farà obligat per dues sentències de l’Audiència Provincial de València que obliguen l’IVF a exercir l’opció pactada el 2008 –amb el popular Francisco Camps al capdavant de la Generalitat– amb Bancaixa Habitat (actualment Banco Financiero i de Ahorro) i amb Tenedora de Inversiones y Participaciones SL (actualment participada per Banc Sabadell).

L’executiu de Camps, per a traure de la fallida l’empresa tèxtil alacantina Kelme, es va embarcar el 2008 en una operació immobiliària que ha acabat costant als valencians quasi 40 milions d’euros. La mercantil Desarrollos Urbanísticos Aguamarga SL està pendent d’autorització judicial per a procedir a la dació en paga de les finques d’Aiguamarga, el valor de taxació de les quals a penes arriba a 975.000 euros.

Origen de l’operació

El 2007, l’IVF va encapçalar una operació a tres bandes amb les extintes Bancaixa i CAM per a rescatar a Kelme, que travessava un moment molt complicat i semblava estar abocada a la fallida. L’operació va consistir en l’adquisició d’uns terrenys propietat de la companyia tèxtil a la zona d’Aiguamarga protegits pel seu valor ecològic.

La inversió global va ascendir a 35 milions d’euros, dels quals l’Institut Valencià de Finances en va aportar cinc, Bancaixa vint i la CAM els deu restants. Per fer-ho, es va constituir la mercantil Incadesa (Desarrollos Urbanísticos Aguamarga S.L.), participada per les tres entitats implicades en l’operació.

El contracte, signat el 2008, recollia una opció de venda per part de Bancaixa Habitat i Tenedora de Inversiones y Participaciones (TIP) en favor de l’entitat pública financera, una acció que tots dos socis van exercir el 2011. No obstant això, l’IVF, com a conseqüència del Decret llei 1/2011 de mesures urgents de règim econòmic financer del sector públic empresarial i fundacional, no va poder complir aquesta opció.

Via judicial

Com a conseqüència, Bancaixa Hàbitat i TIP van acudir a la via judicial. Així, després d’un llarg procés que ha durat uns quants anys, els tribunals han resolt que en sentència ferma que l’IVF ha de fer front a les obligacions contractuals i acatar l’opció de venda, cosa que implica l’adquisició del 54,58% de les participacions socials de Desarrollos Urbanísticos Aguamarga SL (el 18,22% era propietat de TIP i el 36,36% era propietat de Bancaixa Habitat). Aquesta operació comporta un desemborsament de 39,5 milions d’euros  per a l’Institut Valencià de Finances, una quantitat que l’entitat financera valenciana tenia prevista.

En les escoltes de Brugal

Es dona la circumstància que aquesta operació també apareix en els enregistraments del cas Brugal. Concretament en converses mantingudes entre l’empresari alacantí Enrique Ortiz –en l’epicentre de totes les sospites per corrupció en l’Alacant dels populars Luis Díaz Alperi i Sonia Castedo– i el llavors director general de l’IVF Enrique Pérez Boada. El responsable de l’Institut Valencià de Finances proporciona informació a Ortiz sobre l’operació planejada a tres bandes per a sanejar Kelme mitjançant la compra d’una finca situada en l’aiguamoll alacantí d’Aiguamarga .

Herències enverinades

Aquest és l’últim cas (de moment) de les herències enverinades a què ha de fer front el Consell del Botànic. Sense anar més lluny, el mes de juny passat l’executiu valencià aprovava el Compte General del 2017 que, entre altres qüestions, incloïa provisions per un import de 147,5 milions d’euros per a fer front a l’execució de sentències judicials derivades d’actuacions d’anteriors executius del PP. Entre aquests destacaven els 100 milions d’euros a què el Consell ha de fer front per l’enderrocament de les torres conegudes com a ‘Bessones 28’ a Benidorm.

Etiquetas
stats