Els partits del Pacte del Botànic busquen una reforma fiscal que rebaixe la pressió sobre rendes baixes sense beneficiar a les grans fortunes

Elaborar una proposta tributària d’acord amb unes previsions econòmiques en un context d’inestabilitat permanent és com fer punta de boixets. Fer-ho en una coalició amb tres mirades diferents, hi afig dificultat. El Govern del Pacte del Botànic té per davant dos mesos i mig per a elaborar els comptes públics que durant el 2023 servisquen per a fer front a les múltiples crisis que conviuen –l’impacte de la sanitària, l’energètica, la climàtica i l’economicosocial que s’alimenta d’elles–, i que siguen la base per a assegurar-se revalidar el mandat en les urnes, amb els comicis de primavera.

Per fer-ho, l’executiu necessita ajustar les seues previsions d’ingressos a les de despeses, en un any en què la inversió pública resulta tan crucial com trobar la fórmula perquè les famílies, un bon nombre a la vora de l’exclusió segons els informes, no sobrepassen aquesta línia. Encara que l’executiu advoca per donar resposta a la crisi amb una mirada expansionista, és en els detalls, quan s’observa amb la lupa, on apareixen les divergències. El president de la Generalitat, Ximo Puig, va anunciar dilluns la intenció d’elaborar una reforma fiscal que mitigue l’impacte de la pujada de preus, amb un augment d’un 10% en l’últim any, al qual se suma la pujada de tipus d’interés bancari i el desorbitat preu de les energies bàsiques. Durant la setmana, el president de la Generalitat va anar deixant caure que la proposta afectarà les classes mitjanes i baixes, atendrà els principis de progressivitat del sistema i seria una “ampliació” de la primera reforma que va posar en marxa el Pacte del Botànic, amb Vicent Soler com a conseller d’Hisenda. En resum, que “no té res a veure amb les reformes regressives que planteja el Partit Popular”.

Dissabte passat el Consell va celebrar el seu XIII seminari de Govern a Alcoi, on, segons va informar Puig, es va arribar a un acord per a aquesta revisió tributària, encara sense més concreció. A Compromís i Unides Podem no els agrada la retòrica de la reforma fiscal, un terme de què s’ha apropiat la dreta, que fa bandera constant de la rebaixa d’impostos. Cada vegada que el PP o Ciutadans reclamaven una baixada d’impostos apel·lant al terme, la bancada socialista, especialment l’exconseller d’Hisenda Vicent Soler, recordava que l’executiu va posar en marxa el 2016 una reforma fiscal de caràcter progressiu perquè les classes baixes pagaren menys impostos i les altes augmentaren la seua aportació a l’erari públic. La branca socialista del Govern sembla voler reapropiar-se del terme i bandejar de l’imaginari col·lectiu que la reforma fiscal siga una cosa vinculada a reduir impostos en abstracte, especialment els que beneficien les grans mercantils i les classes altes.

Els valencianistes i la coalició d’esquerres prefereix fer èmfasi en l’escut social i no entrar en marcs teòrics que, creuen, afavoreixen la dreta. El debat, a més, entela la presa de decisions d’altres mesures que ja fa anys que pul·lulen pel parlament autonòmic, com la taxa turística –ja registrada com a proposició de llei– o la taxa a les begudes ensucrades. La coalició Compromís, que gestiona la Direcció General de Tributs, treballa a adaptar els trams autonòmics i les taxes a la inflació, buscant la fórmula que l’increment de costos no es trasllade en pressió fiscal per a les rendes més baixes, reequilibrant l’esforç segons capacitat econòmica. La dificultat ve pel disseny del sistema tributari: l’IRPF funciona per trams, com una piràmide invertida –paga menys qui més avall està–, ergo, una baixada en el tram base té impacte en els escalons que van per damunt. Una idea que s’ha deixat caure per evitar aquest benefici col·lateral és la d’augmentar el tram exempt de l’IRPF en compte de canviar els percentatges, el pes del tribut.

La coalició valencianista encara no coneix en profunditat la proposta tributària, que treballa el conseller d’Hisenda, Arcadi España, amb els experts en matèria de finançament autonòmic i de la reforma tributària que assessoren el Consell, però sí que incideix en el fet que en cap cas donaran suport a una baixada general d’impostos o una revisió dels tributs de patrimoni, successions i transmissions, de caràcter autonòmic. A aquesta proposta cal sumar la baixada de taxes en educació, transport i altres àmbits que ja s’ha aprovat amb els decrets d’emergència, que es plasmaran de nou en la llei d’acompanyament, la tramitació de la qual començarà a l’octubre.