Esquerra Unida convoca una assemblea extraordinària per a renovar la seua direcció després de l’eixida del Govern valencià

Les aigües baixen revoltes per Esquerra Unida després de l’eixida del Govern valencià. La formació que dirigeix Rosa Pérez Garijo celebrarà una assemblea extraordinària per a renovar la seua direcció el març vinent, com estava previst, una cita a què acudeix amb una bretxa notable en l’òrgan de gestió.

La formació està en un procés intern complex des que el gener passat dimitiren cinc membres de l’executiva, perderen el maig la representació en les Corts Valencianes de nou –aquesta vegada de la mà de Podem en la coalició Unides Podem– i isqueren del Govern autonòmic. En quatre anys, Esquerra Unida ha passat de ser una formació extraparlamentària a gestionar una conselleria, i de nou la pedra ha començat a redolar costera avall, situant-se en el punt inicial.

En aquest context, sis mesos després de la pèrdua d’espai institucional, el partit va celebrar el seu Consell Polític dissabte. El màxim òrgan entre assemblees (l’equivalent a un congrés) va acordar la renovació de la direcció amb caràcter extraordinari i va avaluar el mandat de Pérez Garijo, amb un sector crític que s’ha eixamplat en els dos últims anys. L’exconsellera va tirar avant l’informe de gestió política per la mínima, i també per la mínima la seua proposta per a l’assemblea extraordinària: el document d’anàlisi amb les aportacions de les comarques es va aprovar amb 51 vots a favor entre 97 participants, 45 en contra i una abstenció; mentre que la proposta de renovació va tindre 50 vots a favor i 45 vots en contra, amb una participació de 95 de les 98 persones que componen l’òrgan. El partit va renovar la confiança en Pérez Garijo el desembre del 2021 en unes primàries en què va obtindre el 71% dels suports de la militància. En aquesta assemblea, l’informe de gestió de la consellera llavors va obtindre un 78% de suport.

En un comunicat, Pérez Garijo manifesta “una aposta clara per l’enfortiment de l’organització a través de la participació directa de la militància”. “El nostre desig més gran és que la militància puga elegir una nova direcció per a enfortir internament la nostra organització i afrontar els reptes del context polític i aquest nou cicle que a penes acaba d’iniciar-se”, assegura l’exconsellera, que redobla l’aposta per la coalició amb Sumar, com la direcció federal d’Esquerra Unida.

Els integrants del sector crític van reclamar la dimissió de Pérez Garijo i la constitució d’una gestora, assegurant que en la formació falta “debat polític” i van rebutjar que aquest procés es limite a “canviar persones”. Aquest sector considera que l’exconsellera ja ha tingut bastant de desgast, que ha perdut la legitimitat i l’acusen de mantindre l’organització partida per la meitat. A més, al·leguen falta de rendició de comptes per part del responsable de finances d’EUPV, “més encara tenint en compte la falta de recursos” després de perdre la representació en la Generalitat, o la “falta de transparència” a l’hora de comunicar la trobada “sense recollir el sentit del debat que s’ha produït”. L’òrgan de govern no s’havia reunit des de juny, poc després de les eleccions que van confirmar el declivi electoral de l’esquerra valenciana i la pèrdua de l’executiu.

La formació passa per una crisi constant des que el gener passat cinc membres de l’executiva dimitiren dels seus càrrecs orgànics, una dimissió en cascada iniciada amb el cessament del sotssecretari de la Conselleria de Transparència que dirigia Pérez Garijo. Amb l’eixida de la institució, es va iniciar l’eixida orgànica. Els dimissionaris eren, al seu torn, els pocs membres del partit que detenien llavors responsabilitat en la Generalitat o en les Corts Valencianes –la portaveu parlamentària llavors, el secretari autonòmic de Transparència, el director general de Memòria Democràtica, el sotssecretari de la conselleria que va ser destituït un mes arrere– a més de la responsable de Joventut en el partit, sense càrrec públic. Cap va dimitir de les seues responsabilitats en la Generalitat o les Corts Valencianes i la seua marxa orgànica va ser interpretada com una forma de pressió a la coordinadora en la formació.