De la Fe a Ernest Lluch: l’antiga ciutat sanitària franquista de València es reconverteix en un complex d’avantguarda en salut pública

L’espai sanitari que substitueix l’antic hospital La Fe de València va prenent forma. La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública licitarà en les pròximes setmanes la demolició dels edificis que componen l’antic complex hospitalari, que passarà a convertir-se en un centre de salut d’especialitats amb atenció multidisciplinària, sobre el que va ser l’hospital de referència des del tardofranquisme.

Sanitat dona per acabades les obres de retirada de l’amiant del pavelló central i de l’edifici de rehabilitació i ordenarà la demolició de tots els edificis, llevat del de l’escola d’infermeria, que està més apartat, per a desenvolupar el complex sanitari Ernest Lluch. A més, indiquen fonts del departament que dirigeix Miguel Mínguez, aquest edifici pot servir per a hipotètics pics d’atenció a conseqüència de la pandèmia, per la qual cosa l’enderrocament es farà més endavant.

El complex sanitari de Campanar-Ernest Lluch va començar a projectar-se amb la consellera llavors Carmen Montón, i batejat amb el nom de Lluch, que va ser el ministre que va fer universal l’assistència sanitària a Espanya, com un centre multidisciplinari que substituiria el model hospitalari franquista. La Ciutat Sanitària La Fe de València es va construir el 1968 en el que llavors eren els afores de la ciutat, entre un polígon industrial i la séquia de Mestalla, després d’expropiar una desena d’habitatges. Inaugurat el 1969, constava d’una residència general (el pavelló central), l’aparcament, el Servei d’Urgències, magatzems adaptats per a isòtops radioactius, l’Escola d’Infermeres i Matrones, la Maternitat, l’Hospital Infantil, els magatzems generals, els laboratoris d’investigació i el Centre d’Investigació. El nom, segons recull l’arxiu de la Generalitat, buscava ser una fórmula curta i fàcil de recordar, imitant l’Hospital La Paz. Tenia quan es va obrir 17.270 hospitalitzats.

El macrocomplex va estar actiu a Campanar fins a la dècada passada, en què es va traslladar al barri de Malilla, i es va convertir en centre hospital de referència a Espanya. Sobre els fonaments del vell centre, Sanitat construeix per fases un nou edifici per a Salut Pública i un altre per a la Inspecció de Serveis Sanitaris. Posteriorment, la previsió és executar per aquest ordre l’hospital de crònics amb 150 llits, el centre de rehabilitació integral amb capacitat per a atendre una població de 350.000 pacients i els quatre hospitals de dia de salut mental i el centre de trobada de pacients.

El nou espai prestarà servei d’urgències per als barris de Campanar, les Tendetes i el Calvari, i uns quants centres que combinen l’atenció quirúrgica ràpida amb espais per a la rehabilitació, la cronicitat o la salut mental, en línia amb les prioritats marcades des del Sistema Nacional de Salut.

El pla inicial del Govern del Botànic era aprofitar els edificis i sotmetre’ls a una rehabilitació integral, però arran d’un informe encarregat al Col·legi d’Arquitectes es va concloure que la cosa més convenient era derrocar la major part dels immobles, llevat del d’informàtica i dosimetria, per l’alt cost que suposaria la rehabilitació i el manteniment, més elevat que el de la nova construcció.

El centre de salut Campanar II tindrà una superfície de 5.602 metres quadrats i atendrà una població de 31.000 habitants del departament de salut València-La Fe. Es dotarà de 34 consultes de medicina de família, 6 consultes pediàtriques, una unitat d’odontologia preventiva, una sala d’extraccions, tractaments i cures. D’altra banda, el centre d’especialitats serà el primer a integrar en un mateix espai els serveis de radiologia, TAC, ressonància magnètica i Cirurgia Major Ambulatòria amb quatre quiròfans. Aquest centre tindrà una superfície de 9.957 metres quadrats i atendrà una població de 250.000 habitants.