El Govern valencià obligarà els amos d’habitatges buits a destinar-los a ús públic o per a lloguer social

El Govern valencià forçarà els grans tenidors d’habitatges buits a traure’ls al mercat en lloguer assequible o cedir-los per a ús públic. La Conselleria d’Habitatge, que dirigeix el vicepresident segon, Héctor Illueca, d’Unides Podem, portarà divendres al ple del Consell la mesura que sancionarà els propietaris de 10 habitatges o més que romanguen deshabitats de manera injustificada més d’un any i que crea el portal immobiliari de l’Administració valenciana, una eina per a fomentar els lloguers a preus baixos i traure al mercat prop de 20.000 pisos buits.

En el marc del pla per al foment del lloguer, l’executiu del Pacte del Botànic, la coalició del PSPV, Compromís i Unides Podem, activarà en les pròximes setmanes els mecanismes de mobilització d’habitatges buits en compliment de la Llei de funció social de l’habitatge, aprovada la legislatura passada.

El vicepresident segon i conseller d’Habitatge ultima el decret que desplega la norma, amb la qual hi hagué certes discrepàncies amb el Tribunal Constitucional. L’òrgan constitucional va tombar l’article de la llei que permetia l’expropiació dels habitatges buits a grans tenidors, per la qual cosa l’executiu ha de recórrer a mesures sancionadores i de foment del lloguer per reduir el mapa de pisos buits en l’autonomia i els preus en un mercat que està un lustre de pujada consecutiva.

El decret busca augmentar l’oferta d’habitatge a preus assequibles per garantir la seua funció social –un dret constitucional– i ho fa pressionant els grans propietaris, bé a través de beneficis fiscals, bé a través de càrregues i sancions. El decret defineix com a gran tenidor “la persona física o jurídica que exercisca una activitat econòmica en l’àmbit immobiliari i dispose de més de deu habitatges en qualsevol règim o modalitat de gaudi en els termes previstos en la legislació reguladora de la funció social de l’habitatge”, incloent-hi els que estiguen en societats sota el seu control.

Obligació d’informar cada sis mesos

Els grans tenidors tindran l’obligació legal d’informar semestralment dels habitatges buits a càrrec seu, perquè la Generalitat Valenciana els incorpore a un registre d’habitatges buits. Aquest registre informatitzat servirà per a planificar les polítiques públiques i fer seguiment de les sancions. Una vegada l’habitatge s’haja declarat deshabitat, els propietaris podran oferir-lo a l’Administració perquè forme part del parc públic o per incorporar-la en el portal immobiliari, la Xarxa Lloga’m, beneficiant-se d’exempcions fiscals. Si en el termini de sis mesos l’habitatge continua deshabitat i no forma part de cap dels plans, la conselleria activarà les sancions, equivalents al preu del lloguer.

En concret, la sanció “serà equivalent al preu mensual per metre quadrat d’un lloguer establit per als habitatges de protecció pública de règim general, multiplicat pel nombre de metres quadrats útils de superfície de l’habitatge corresponent i per la quantitat de mesos transcorreguts des del pagament anterior mentre es mantinga la situació d’habitatge deshabitat”. Per a la declaració d’habitatges deshabitats, les companyies encarregades dels subministraments tindran l’obligació de col·laborar amb la Generalitat quan se’ls requerisca informació.

Per al vicepresident segon i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Héctor Illueca, l’aprovació del decret d’habitatges buits “suposarà retornar l’ús social a aquests habitatges, que no poden quedar a l’atzar de les voluntats especulatives dels grans propietaris”. En aquest sentit, ha afirmat que “amb la gran necessitat d’oferta que hi ha i el preu desproporcionat que tenen els lloguers a les nostres ciutats, no ens podem permetre que aquests habitatges no tinguen un ús social”

En paral·lel a les obligacions dels grans tenidors, el departament que dirigeix Héctor Illueca desenvolupa altres mesures per al foment del lloguer assequible: la creació d’un portal immobiliari públic, amb una renda màxima fixada; les ajudes a rehabilitació d’habitatges de particulars per a incorporar-se al parc públic –amb notables mancances estructurals–; la creació d’una xarxa d’habitatges per a emergències i les ajudes directes als inquilins perquè el lloguer no supose més d’un 25% dels ingressos de la unitat familiar.