L’hegemonia electoral del PP, davant d’una amenaça real
Si el mes de desembre passat, els dubtes que se cernien sobre el futur electoral del Partit Popular se centraven a saber quin era l’avantatge que traurien als seus perseguidors, en aquesta repetició de campanya l’objectiu està clar: mantenir l’hegemonia en les urnes de les últimes dues dècades. Malgrat que les enquestes (encara que no totes) continuen apuntant al PP com la llista més votada i amb un nombre més gran d’escons (com a mínim un més que A la Valenciana, la coalició de Compromís, Podem i Esquerra Unida), hi ha alguns diputats en disputa que podrien fer voltejar la situació (almenys un per Castelló i un altre per València).
Mai com ara els populars s’havien vist tan seriosament amenaçats en les urnes per una altra formació que els destalona. Les raons són diverses.
En primer lloc, trobem un Partit Popular desgastat en tots els àmbits: A Espanya, Mariano Rajoy ha estat incapaç de formar Govern –a pesar d’haver guanyat les eleccions del 20 de desembre– perquè ningú vol pactar amb un president marcat per les retallades d’una legislatura en què ha gaudit de majoria absoluta ni amb un partit esguitat per nombrosos casos de corrupció per tot el país. A la Comunitat Valenciana, el PP a penes té rellevància en les institucions (ha perdut la Generalitat, els ajuntaments d’Alacant, Castelló i València i la Diputació de València) i està agitat pels casos de corrupció. Poc després del 20D esclatava l’operació Taula per les irregularitats en Imelsa i les seues derivacions en el grup municipal a València pel presumpte finançament il·legal del partit, a la qual cosa se suma que cada setmana veiem desfilar pels jutjats exalts càrrecs del PP valencià: Nóos, Gürtel, Valmor, Emarsa, Brugal...
En segon lloc hi ha els ‘agents externs’. Si bé és cert que Ciutadans, ara liderat pel mediàtic i polèmic Toni Cantó, no ha acabat d’aprofitar-se de la debilitat del Partit Popular que lidera Isabel Bonig, A la Valenciana sí que sembla que aprofita aquesta oportunitat. Els partits de l’esquerra valenciana –llevat del PSPV– s’han unit per disputar el lideratge electoral en clau autonòmica als populars. El mes de desembre passat, Compromís i Podem –sota el paraigua d’És el moment– ja van sobrepassar els socialistes, i ara sumen Esquerra Unida (110.000 vots els comicis passats que es van quedar sense representació) amb l’objectiu d’assaltar el lideratge electoral del PP.
El Partit Popular, conscient del que es juga, ha optat per optimitzar recursos en una campanya que ha fugit dels grans actes d’altres cites, quan era capaç de reunir més de 10.000 persones en espais com la plaça de Bous de València. D’aquesta manera, Mariano Rajoy –que protagonitzarà l'acte principal de campanya a València aquest divendres– visitava la localitat de Torrevella fa uns dies, on va celebrar un modest míting davant d’uns centenars de persones mal comptats. A més, els ministres en funcions Cristóbal Montoro (amb empresaris) i Iñigo Méndez de Vigo (amb l'ensenyament concertat) també han tingut encontres sectorials aquests últims dies a València.
Pel que fa als missatges utilitzats pels populars, la candidatura del qual al Congrés per València encapçala de nou l’exalcaldessa d’Alzira Elena Bastidas, hi trobem els clàssics: les crítiques al Consell que denominen del Titanic, a qui acusen de radical i d’extremista, i en aquesta ocasió se suma la defensa de la llibertat educativa, amb la seua posició al costat de la concertada, i religiosa. En definitiva, poques novetats en el discurs i unes expectatives electorals en principi preocupants per als populars. D’ací a uns dies eixirem de dubtes.
