El Pacte del Botànic estudia reformular l’esmena sobre violència obstètrica arran de les crítiques dels ginecòlegs

L’esmena dels grups del Pacte del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida) per a considerar la violència obstètrica –la que es dona durant l’embaràs o el part– com a violència contra les dones ha provocat un malestar intens entre els professionals mèdics. La responsable de la comissió de violència de gènere de l’Hospital La Fe ha presentat dilluns la dimissió com a presidenta de l’òrgan i carrega contra la proposta, que s’haurà de debatre en les Corts Valencianes al desembre. Ana Monzó, experta en ginecologia, considera que la norma “té un fonament irreal, és injusta, ens criminalitza com a professionals i tindrà conseqüències molt negatives en la nostra relació de respecte i confiança mútua amb les dones (embarassades o no) a qui atenem” i especialment, indica “sobre la salut de les gestants i les seues criatures”.

La doctora, part de la comissió des del 2015 i presidenta des del 2019, considera un contrasentit “continuar liderant un projecte que lluita per l’erradicació de la violència de gènere i, alhora, se’m considere una maltractadora masclista contra les dones per desenvolupar la meua activitat professional” com a ginecòloga, segons afirma en l’escrit de dimissió a què ha tingut accés aquest diari.

L’esmena presentada dijous a la Llei d’acompanyament als pressupostos autonòmics modifica la llei integral contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana i introdueix la violència obstètrica com una forma de violència masclista, equiparant-la als maltractaments, la violència psicològica o a la mutilació genital. La proposta legislativa estableix que s’afija a l’articulat de la norma la violència obstètrica com “aquella que sense el consentiment lliure, previ i informat, en el marc de la definició de l’Organització Mundial de la Salut, pateixen les dones durant l’embaràs o el part pel fet de rebre un maltractament físic, humiliació i abús verbal, o procediments mèdics coercitius o no consentits”.

Els professionals consideren que la mesura els criminalitza per la seua ambigüitat i advoquen per la revisió dels protocols i la implementació de programes per a millorar l’atenció a les pacients. El ginecòleg Manuel Fillol considera que la prevenció de la violència ginecobstètrica ha d’impulsar-se des de la Conselleria de Sanitat amb els professionals. Fillol planteja plans de formació, un control dels protocols i les pràctiques mèdiques i un sistema d’avaluació d’aquestes. L’especialista indica que el terme violència obstètrica ha sigut reconegut per organismes internacionals, entre els quals l’OMS, que recullen males praxis en diferents països, i creu que en la professió fa falta una certa autocrítica, atés que la medicina és un camp que està en evolució constant, però considera que la introducció del concepte com a violència masclista pot trencar la relació de confiança metge-pacient. El ginecòleg considera fonamental una atenció empàtica per tots els professionals del sistema sanitari durant una intervenció tan delicada com el part i creu que la desinformació, juntament amb els prejudicis, poden generar conflictes entre els professionals i els usuaris del sistema de salut.

En la seua declaració, que pot llegir-se en l’enllaç sobre aquestes línies, l’OMS indica que “el maltractament, la negligència o la falta de respecte en el part poden constituir-se en una violació dels drets humans fonamentals de les dones, descrits en les normes i els principis internacionals de drets humans”. L’organisme fa una crida contra “el maltractament, la negligència o la falta de respecte en el part”, i reconeix que no hi ha una definició unànime sobre quines pràctiques constitueixen aquesta violència i el buit existent en els estudis a escala global. L’OMS subratlla que “en particular, les embarassades tenen dret a rebre un tracte igual de digne que altres persones, a tindre la llibertat de sol·licitar, rebre i transmetre informació, a no patir discriminació i a obtindre el més alt nivell de salut física i mental, inclosa la salut sexual i reproductiva”. Com que es tracta d’una organització global, inclou pràctiques que no es donen en tots els sistemes sanitaris, des de la retenció d’un pacient si no pot pagar l’assistència, la negativa a subministrar-li analgèsics o l’esterilització, fins altres com el “maltractament físic, una profunda humiliació i maltractament verbal”. És en la part del compliment del deure de consentiment informat per a les intervencions en què més recalcament es fa a Espanya, amb intervencions com l’episiotomia en el focus.

En els últims anys dones i col·lectius professionals han alçat la veu contra pràctiques que s’han convertit en rutinàries, malgrat que els organismes internacionals les indiquen com a extraordinàries. Intervencions com l’episiotomia –una incisió que es fa en el perineu que té com a finalitat facilitar el part–, poden provocar molèsties físiques com ara incontinència i dolor crònic i psicològiques, com l’estrés posttraumàtic. Les revisions estadístiques indiquen que aquestes pràctiques han anat en augment a Espanya i col·lectius d’activistes com El Part és Nostre treballen intensament per la visibilització de les males praxis. La reforma de la Llei de l’avortament en què treballa el Ministeri d’Igualtat inclourà la violència obstètrica com una mena de violència contra les dones, segons va avançar la responsable de l’Institut de les Dones estatal.

En els grups parlamentaris també hi ha divisió sobre el contingut de la norma. La branca socialista es mostra escèptica amb la proposta i reclama una definició més delimitada d’aquesta mena de violència, davant el risc de criminalització dels metges. Algunes parlamentàries consideren que la violència obstètrica és una mala praxi o negligència mèdica i ha de ser regulada com a tal, no com una forma de violència sobre les dones que es done de manera estructural, com indiquen les lleis contra la violència masclista. Des de Compromís insisteixen que la definició que marca l’esmena és la mateixa que fa servir l’Organització Mundial de la Salut i consideren bastant definida la violència, mentre que en Unides Podem reflexionen sobre el concepte i les seues possibles implicacions per als ginecòlegs i les pacients.

Dimecres, el ple de les Corts Valencianes debat una proposició no de llei presentada pels mateixos grups a proposta de Compromís per a instar el Ministeri d’Igualtat que incloga aquestes males praxis en la reforma de la Llei de l’avortament i instar el Govern d’Espanya a incloure les recomanacions de l’Estratègia per l’atenció al part normal en els continguts de la formació MIR i la formació EIR d’especialitats d’obstetrícia i ginecologia, pediatria i formació continuada. El malestar en els col·lectius professionals provocat per la proposta de modificació de la llei de violència contra les dones ha fet que la proposta trontolle.