PP, Ciutadans i Vox acusen el Consell de promocionar el sexe químic o ‘chemsex’ en una campanya de l’Institut de la Joventut

Les campanyes sobre joventut i sexualitat són un tema incendiari en les Corts Valencianes. Després de la pregunta oral sobre sexe anal que va fer Vox al president de la Generalitat, Ximo Puig, en què acusaven l’executiu autonòmic de “promocionar el sexe anal”, els tres grups de la dreta parlamentària han fet la mateixa acusació en un debat gairebé una hora sobre el sexe químic (chemsex), una pràctica sexual que implica el consum de drogues i sobre la qual alerta el Ministeri de Sanitat. PP, Ciutadans i Vox han presentat sengles preguntes parlamentàries a la Conselleria d’Igualtat, responsable en matèria de joventut, i a la Conselleria de Sanitat, arran d’una xarrada de l’Institut Valencià de la Joventut sobre aquesta pràctica, considerant que l’executiu autonòmic promou pràctiques nocives per a la salut.

L’IVAJ, organisme dependent del departament que dirigeix Mónica Oltra, va organitzar una jornada virtual sobre els riscos del sexe químic amb recomanacions per a reduir riscos associats a aquesta pràctica amb una associació pels drets sexuals i un psicòleg del servei Orienta LGTBI. “La pràctica del sexe químic sempre té certs riscos associats. Ara bé, com ja sabem, les prohibicions no evitaran que hi haja gent que el practique”, apunta l’organisme de joventut, que planteja que, si s’ha d’efectuar aquesta pràctica, es faça en un entorn segur, de manera consensuada, establint límits i coneixent els orígens i els efectes de les drogues.

El Partit Popular ha acusat el Govern autonòmic d’“animar” al consum de drogues amb aquesta campanya, mentre que Ciutadans creu que es “promocionen les drogues”. “L’esquerra ha pervertit l’IVAJ”, ha considerat Juan Carlos Caballero, del PP, que considera que es promou “la dependència de l’Estat i de les drogues”. El diputat Fernando Llopis, de Ciutadans, ironitzava si en els centres de salut es convidaria els pacients a “fumar-se un porret” i “comprar-lo al camell de confiança”, perquè va demanar que la resposta parlamentària l’efectuara el conseller de Sanitat, que ha delegat en Oltra aquesta intervenció. Tots dos grups han alertat en les seues intervencions dels riscos associats al consum de drogues, apuntant que es relacionen amb abusos sexuals i problemes de salut mental.

En l’últim torn, el grup parlamentari Vox considera que en el Consell estan “obsessionats” amb el sexe, per difondre tallers sexoafectius, bolloparties i xarrades sobre sexualitat. “Han de dissuadir-ne del consum” i “ficar a la presó els que trafiquen”, ha denunciat Ángeles Criado, que creu que els partits d’esquerra “volen una joventut malalta, dependent i submisa”, que han convertit l’IVAJ en un instrument per a “destrossar joves” i de “perversió i degradació”, una manera d’eliminar els valors de la joventut en què “drogar-se, el sexe amb qualsevol, l’avortament, l’eutanàsia, tot s’hi val”. La parlamentària ha vinculat aquesta pràctica a malalties com el VIH, hepatitis, problemes cardíacs i les agressions sexuals i ha llegit un fragment d’una columna que Javier Giner, director, guionista i escriptor, va publicar en elDiario.es, sobre el sexe químic i els riscos associats, en què l’autor demana una reflexió profunda, assossegada i que no estigmatitze.

Giner, addicte recuperat que conta la seua història en Yo, adicto (Paidós), exposa en la tribuna que en alguns casos la pràctica del sexe químic deriva en una “espiral destructiva” en què no hi ha gaudi, sinó que es relacionen amb l’“autodestrucció” i l’addició. En aquesta línia, l’escriptor apunta els problemes estructurals que s’amaguen darrere de les addiccions, i enuncia: “Aquest és un senyal inequívoc que, al contrari del que alguns diuen, certes pràctiques i addiccions estan íntimament relacionades amb el dolor i el sofriment, no amb el plaer ni amb la llibertat. De voler escapar desesperadament d’una falta d’afectes, d’una falta de futur, d’estabilitat… i amaguen problemes molt més profunds que l’ús de les substàncies o el sexe. Problemes sistèmics com la precarietat material i emocional que tenen poc a veure amb l’individu i molt amb la societat que construïm entre tots”. I en el mateix article, així com en missatges successius que ha llançat sobre el mateix tema, reclama que no s’aborde des de l’estigma: “Sé perfectament que demonitzar l’ús de substàncies o l’assenyalament no serveix de res. Però quan al teu al voltant comproves les dimensions del problema, urgeix alçar la veu i almenys dir: alerta, hi ha un problema i ens afecta a tots”.

En resposta a les acusacions de la dreta, la vicepresidenta del Consell ha defensat que es tracta d’una campanya de prevenció que es du a terme amb experts, i ha apuntat que “és una campanya útil” i no promociona el consum de drogues, sinó que tracta de reduir els riscos associats al sexe químic amb informació. La política “està per a gestionar la realitat”, ha incidit Oltra, que en les seues polítiques rebutja la perspectiva prohibicionista i punitivista, i ha recordat que aquestes campanyes es fan en altres administracions públiques i comunitats autònomes i subratlla que busquen “evitar un mal més gran”. En definitiva, que enunciar un tema no és promocionar-lo.

El delegat del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, Joan Ramon Villalbí, va alertar en un seminari recent sobre sexe químic del poder destructiu de la metamfetamina, que està relacionada amb els brots psicòtics i les paranoies. Malgrat que s’empra de manera minoritària, va matisar Villalbí en una jornada recollida per El País, aquesta droga sintètica té potencial per a convertir-se en un problema greu. Juntament amb ell, els experts en Salut Pública van reclamar abordar el problema de manera integral, posant el focus en la prevenció –-també de les malalties de transmissió sexual–, però sense estigmatitzar el col·lectiu LGTBI.