PP i Vox suprimiran a la Comunitat Valenciana el mateix requisit lingüístic que Feijóo va implantar a Galícia

El Partit Popular i Vox han arribat aquesta setmana mateixa a un acord perquè Carlos Mazón siga el pròxim president de la Generalitat, un Govern autonòmic la composició del qual encara està acabant-se de perfilar i que tindrà deu conselleries –tres de les quals, a més de la vicepresidència del Consell, per al torero Vicente Barrera, cauran en mans de la formació d’extrema dreta (Cultura –de la qual s’ocuparà Barrera–, Agricultura i Justícia, Interior i Governació)–. De moment, el que s’ha fet públic és el document amb 50 mesures sobre el qual pivotarà l’acció de l’executiu valencià la pròxima legislatura valenciana.

Alguna de les decisions que adoptaran el PP i Vox, ateses les declaracions públiques en diferents mitjans dels representants de totes dues formacions –entre ells, Mazón mateix–, tornaran a posar el valencià en el focus de la polèmica tornant a utilitzar la llengua com a arma llancívola.

El pròxim cap del Consell ha reconegut en diverses entrevistes que eliminarà l’Oficina de Drets Lingüístics, creada pel Consell del Botànic el 2017 i que el dirigent popular ha qualificat reiteradament d’“oficina de policia lingüística”, a més de deixar caure que retirarà el requisit lingüístic que, per exemple, considera que no és un mèrit necessari per a Educació, “si no ets professor de valencià”. I el mateix en el cas de Sanitat, en què Mazón critica que per a aconseguir una plaça de metge “compta el mateix el valencià que el doctorat”.

Es dona la circumstància que el requisit lingüístic del valencià per a la funció pública acordat pel PSPV, Compromís i Unides Podem el mandat passat és idèntic al que va implantar el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, a Galícia. Les conselleres d’Educació en funcions, Raquel Tamarit, i d’Interior en funcions, Gabriela Bravo, explicaven fa uns mesos que per a la implementació del requisit lingüístic en la funció pública es van analitzar els models de les comunitats amb llengua pròpia, i que el gallec era el que més s’adaptava a la realitat lingüística valenciana: “Ens situa al nivell d’altres comunitats autònomes com Galícia”, apuntaven. D’aquesta manera, per exemple, en l’àmbit sanitari puntua el mateix en la comunitat que governava Feijóo el nivell quatre sobre cinc en el Certificat d’Estudis de la Llengua Gallega (CEL-GA) que el doctorat en Ciències de la Salut. En Educació, Feijóo, que sempre ha presumit de “bilingüisme cordial”, el coneixement del gallec és indispensable per a ser professor.

Realitats lingüístiques “diferents”

Preguntat sobre aquest tema per Carlos Alsina en el programa Más de uno d’Onda Cero, sobre el fet que compute el mateix el gallec que el doctorat a la comunitat autònoma de la qual Feijóo va ser president autonòmic durant tretze anys, Mazón es va limitar a dir que la realitat lingüística “és diferent en un lloc i en l’altre. Jo crec que hi ha diferència entre un mèrit i un requisit, i el que és clar és que el pes del valencià no pot comptar el mateix que una tota una carrera professional, que tot un doctorat, perquè està sent una barrera. És un requisit de facto el que ha posat la Generalitat Valenciana, i això no té molt de sentit, perquè no és executiu, no és operatiu, però, sobretot, perquè va en contra de tindre més metges, que és el que necessitem a la Comunitat Valenciana”.

I en el cas de l’Educació, sosté que si algú ha de fer classes de valencià, “se li haurà d’exigir el valencià, com si algú ha de fer classe d’anglés se li haurà d’exigir l’anglés”. I apuntava que a la província d’Alacant hi ha poblacions en què la meitat parlen valencià i la meitat anglés, “és una realitat que haurem d’atendre, fins i tot en la sanitat. Haurem de demanar a la gent que sàpia parlar anglés quan estiga en un taulell d’entrada o atenent el telèfon en un centre de salut, perquè es tracta de donar serveis a ciutadans que paguen els seus impostos i tenen dret que se’ls atenga en la seua llengua”.

“El valencià no pot ser un impediment per a les coses”, sosté, i afig: “El grau de valencià pot ser més exigible o tindre més repercussió com més prop del ciutadà està un homr, però no sé si se li pot exigir el mateix nivell de valencià a algú que està en una oficina de turisme que a un enginyer que està en un despatx de la Conselleria d’Obres Públiques dissenyant un tramvia. Entenc que són graus diferents i han de ser proporcionals al sentit comú”.

Escola Valenciana defensarà els drets de la ciutadania

Escola Valenciana ha reaccionat a la intenció del futur govern valencià del PP i Vox d’eliminar eines com l’Oficina de Drets Lingüístics: “No deixa lloc a dubtes: el nou govern considera que les persones valencianoparlants són ciutadans de segona”. L’entitat ha recordat que disposen d’una Oficina de Drets Lingüístics on continuaran atenent i denunciant les vulneracions lingüístiques: “Nosaltres continuarem estant al costat de la gent lluitant per la igualtat de drets”.