La proposta federalista valenciana: relocalitzar institucions i descentralitzar l’acció de Govern

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, conversa con el ministro de Universidades, Joan Subirats.

Espanya camina, no sense reticències, cap a un projecte d’Estat més plural. Les últimes eleccions generals han generat el parlament més divers en formacions polítiques –també, per a alguns opinadors, el més bloquejat en termes de governabilitat– i el Govern central, el primer de coalició, ha reconegut la necessitat d’un repartiment de poder més equitatiu entre els territoris. La gestió de la pandèmia ha ressuscitat les conferències de presidents autonòmics i les conferències sectorials, espais ja previstos en la Constitució, els territoris reclamen més veu en la presa de decisions i en algunes, com la Comunitat Valenciana, s’ha intensificat l’agenda federalista.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, apadrina des de fa un any fòrums i espais de debat en què avançar en la descentralització de l’Estat. La tardor passada l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), va posar de manifest la discriminació econòmica i territorial que implica la concentració d’institucions estatals a Madrid. Segons l’estudi, quasi el 79% de l’ús de l’Administració general de l’Estat està en la capital i té un impacte clar en la contractació pública: el 40% dels òrgans de contractació pública estan a Madrid, que gestionen el 75% de les licitacions públiques i el 87% de l’import adjudicat. Això dona com a resultat que el 65% de l’import adjudicat, fons públics per a infraestructures i serveis públics, va a parar a empreses amb seu social a Madrid.

L’informe ha sigut rescatat dilluns en la segona sessió del seminari L’Espanya polifònica, organitzat per la Càtedra Prospect 2030 que col·labora amb la Generalitat Valenciana, i serveix com a base per a debatre com construir un model d’Estat més just des de la perspectiva econòmica, política i social. “Allò estatal ha d’estar present en tots els territoris”, apuntava Ximo Puig en la clausura del seminari, en una continuació de la jornada celebrada a l’octubre. Fruit d’aquest primer debat, la Càtedra que apadrina la Generalitat Valenciana ha presentat una proposta de línies polítiques federalitzants que Puig assumeix com a postura de l’executiu autonòmic. L’agenda “polifònica” passa per relocalitzar institucions i descentralitzar l’acció de Govern, amb accions com traslladar la seu de Ports de l’Estat a València, el Tribunal Constitucional a Cadis, el Suprem a Castella i Lleó, el Consell d’Estat a Castella-la Manxa o el Senat a Barcelona. També planteja una xarxa museogràfica estatal i el trasllat d’agències d’investigació, per exemple a Euskadi, o la seu de la xarxa de parcs nacionals a Extremadura. El president valencià advoca per descentralitzar elements simbòlics, com la celebració de la Hispanitat en altres ciutats, i en aquest sentit ha proposat que debats electorals com els que organitza RTVE se celebren no sols a Madrid, sinó també en centres territorials com el de la Comunitat Valenciana. Les propostes, apunta l’informe, han de constituir un primer pas per a una remodelació més profunda que analitze les deficiències de la concentració i les oportunitats de noves localitzacions.

L’Espanya polifònica o l’Espanya cacofònica

Amb tot, apunten els experts participants del fòrum, entre ells el ministre d’Universitats, Joan Subirats, aquesta veu descentralitzadora es troba amb una certa resistència centralista. El Senat, concebut com a cambra de representació territorial, es converteix en una mena de segona volta en el procés legislatiu; les conferències sectorials es convoquen des del ministeri, no des de les autonomies; apareixen formacions polítiques que neguen l’Estat autonòmic o tracten de desposseir-lo de legitimitat per a existir. “La descentralització política no ha anat acompanyada de la descentralització del poder”, apuntava Subirats, que al marge de ministre és expert en polítiques públiques, i apunta que l’estructura territorial –les comunitats autònomes– no té vertadera capacitat de decisió en el marc actual.

Juntament amb el titular d’Universitats, la catedràtica de dret constitucional Ana Carmona assenyalava un dèficit de fòrums d’interacció entre comunitats autònomes, que porta a una “Espanya cacofònica” i en compte d’això advoca per buscar un espai en què les veus s’expressen de manera coral. Com a propostes, apuntava a reforçar les conferències de presidents, tindre un calendari predefinit de conferències sectorials, i, per abordar la desconcentració institucional, posar en marxa una xarxa d’infraestructures que faciliten la mobilitat, al costat d’incentius als funcionaris per al trasllat. Al seu torn, Jordi Gracia, catedràtic de literatura espanyola, va recalcar que des del punt de vista discursiu “l’enemic no pot ser Madrid”, atés que generaria una “actitud defensiva” dels dirigents de la capital i de part de la dreta espanyola, com “una ofensiva de les perifèries que volen sostraure part del poder”. En compte d’això, planteja un discurs en què la població puga “sentir-se part d’un Estat ple de diversitats”.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats