Rosa Pérez, líder d’Esquerra Unida: “S’ha constatat que les aliances eren imprescindibles”

Rosa Pérez Garijo (Catarroja, 1972) ha sigut reelegida coordinadora d’Esquerra Unida dissabte, incrementant els suports que va obtindre en l’última Assemblea de la formació. Quan la diputada provincial a València llavors va prendre les regnes de la formació, la seua representació institucional se cenyia als municipis i a les diputacions. Esquerra Unida havia desaparegut de les Corts Valencianes i travessava una crisi acrescuda pel viatge a Cuba del seu exdirigent, David Rodríguez, costejat amb fons de la diputació d’Alacant.

Quatre anys després la formació ha recuperat la seua representació en el parlament autonòmic sota la marca Unides Podem i la diputada provincial llavors s’asseu en el Govern valencià com a consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica. En conversa amb elDiario.es, Pérez Garijo analitza la nova etapa al capdavant d’Esquerra Unida.

Ha sigut reelegida coordinadora d’Esquerra Unida amb el suport del 70% del Consell Nacional. En l’última assemblea, l’organització estava quasi dividida en dues meitats. Està ara més cohesionada?

Els resultats mostren un suport contundent. Ens sentim reforçats. S’ha avançat moltíssim en quatre anys. Llavors estàvem fora de les Corts Valencianes, no teníem veu en el Govern del Pacte del Botànic, les àrees de gestió no funcionaven... Era un futur incert. Vam estar decidits a anar sumant, a construir la unitat de l’esquerra per al bloc històric del canvi. Hem sigut fonamentals per a tornar a posar a Esquerra Unida en el mapa polític. Ara toca enfortir i seguir.

L’entrada en les Corts Valencianes i en el Govern del Botànic ha sigut un impuls?

Jo solc dir que es pot haver ocupat el nostre espai electoral, però no el nostre espai polític. Les polítiques que ha defensat Esquerra Unida, com la reversió de les privatitzacions dels serveis públics o la memòria democràtica, sempre han sigut la nostra bandera.

En aquests quatre anys sense representació parlamentària, el municipalisme ha sigut fonamental per a mantindre Esquerra Unida.

Efectivament. Som una organització fonamentalment municipalista, una organització estructurada. Tenim alcaldies històriques i on no governem hem fet una oposició contundent. Ara, per primera vegada, tenim representació autonòmica.

La política d’aliances amb Podem va generar certes reticències quan es va plantejar. Com s’ha rebut ara en l’Assemblea?

S’ha constatat que les aliances eren imprescindibles. Nosaltres, insistisc, sempre hem defensat la unitat de l’esquerra, el desig d’anar a espais més amplis, en la línia del projecte que planteja la vicepresidenta del Govern, Yolanda Díaz. Crec que a la militància d’Esquerra Unida la il·lusiona.

Creu que hi ha suport a aquest projecte?

Crec que hi ha un suport evident.

Això implicaria anar també amb Compromís a unes eleccions generals. Hi estarien disposats?

Ja hem anat amb ells a dues eleccions generals, amb les candidatures A la Valenciana i És el Moment. I fa quatre anys, el 2018, vam plantejar un acord en aquesta línia, encara que finalment només s’hi va sumar Podem.

I en unes eleccions autonòmiques?

Crec que cal ampliar els espais de confluència, perquè estem en un moment d’emergència democràtica per l’auge de l’extrema dreta. Toca treballar en aliances grans que empenyen les polítiques democràtiques. També en unes eleccions autonòmiques.

Seria curiós veure a la formació que es va escindir d’Esquerra Unida tornar a pactar amb Esquerra Unida en les Corts Valencianes.

Bé, ha passat molt de temps i la situació és diferent. Crec que tots hem de mirar per damunt per poder avançar. Cal fer un exercici de responsabilitat per veure què necessita el País Valencià, que no és la suma de la dreta amb l’extrema dreta. Ja tenim exemples d’aquestes aliances, ací no s’ha posat un cordó sanitari.

Què ha aportat Esquerra Unida al Govern del Pacte del Botànic i quin el Botànic per a Esquerra Unida?

Hem aportat polítiques com els pressupostos participatius, polítiques de memòria democràtica i d’augment de pressupostos en cooperació. Fora de l’àmbit de la conselleria, hem empés la reversió de l’hospital de Torrevella, polítiques d’impostos, la taxa turística... Tots ens influïm. El Botànic ha desenvolupat polítiques que sempre hem reivindicat des d’Esquerra Unida.

Si hi haguera una reedició del Govern del Botànic, li agradaria gestionar altres àrees?

Clar que ens agradaria tindre més àrees. Tots volem tindre més força. Però estic molt satisfeta amb el treball de la conselleria.

A l’Assemblea es va presentar una llista alternativa. Com integraran aquest terç que no està conforme amb el seu projecte?

En Esquerra Unida ens falten mans; com més en siguem, millor. Tot el que vulga treballar-hi podrà fer-ho.

En el programa advoquen per recuperar la fundació d’estudis. Cap a on volen reorientar-la?

La fundació va funcionar bastant bé fins que es va quedar sense activitat. La vam recuperar fa ja un any i ha sigut un espai per a la formació i els debats.

En l’informe de gestió posen el focus en la lluita contra les desigualtats i l’auge de l’extrema dreta. Quina agenda tenen?

Nosaltres sempre hem combatut el feixisme, des de la mobilització social i des del Govern. Vam posar les primeres sancions per exhibició de símbols feixistes, en una vulneració clara de la Llei de memòria democràtica. És una manera de combatre l’extrema dreta, però vull remarcar que és una faena de tota la societat, perquè posa en perill la convivència democràtica. Hem de sumar tota la societat, com va fer el València expulsant els ultres o amb la carta a l’arquebisbat per evitar la celebració de les misses franquistes.

I pel que fa a les desigualtats?

Sempre hem defensat l’enfortiment de les polítiques redistributives; la desigualtat es combat des dels carrers i des dels ajuntaments. Per exemple, avançar en polítiques educatives també és avançar contra la desigualtat. No hi ha una sola política.

Aquest és el segon any que participa en l’elaboració d’uns pressupostos autonòmics, que s’aproven dimecres. Quin en balanç fa?

Estic satisfeta per l’augment del pressupost en polítiques de cooperació, participació i qualitat democràtica, en línia amb l’Agenda 2030. I doblement satisfeta, perquè han sigut els primers pressupostos que s’han fet amb participació ciutadana. Totes les conselleries s’han bolcat a assumir aquestes partides i ha sigut possible gràcies al convenciment de tot el Consell.