La Sindicatura de Comptes alerta que el 2019 el 61% del personal sanitari era temporal i adverteix que examinarà “a consciència” els contractes d’emergència de la pandèmia

Malgrat que els informes de la Sindicatura de Comptes avaluen l’exercici anterior al seu lliurament, l’informe de fiscalització de l’organisme estatutari del 2019 ja adverteix algunes qüestions relacionades amb la pandèmia. El responsable de la institució, Vicent Cucarella, assenyalava dimecres en la seua presentació que ja l’any passat la temporalitat del personal sanitari era “molt elevada”: un 61% dels treballadors de Salut Pública eren temporals, xifra que augmentarà notablement el 2020 amb els contractes d’emergència de la pandèmia, que van esgotar les borses de metges i infermers.

En els últims anys, des del 2012, la temporalitat ha crescut 20 punts, segons l’avaluació de l’organisme, que recorda que la pandèmia ha posat de manifest que els serveis públics són essencials: “Ara ens adonem de la importància de tindre un personal en les condicions adequades i amb bons mitjans”, expressava el responsable.

Una altra de les qüestions premonitòries és la dels contractes d’emergència. Segons va explicar Cucarella als mitjans, en la revisió de l’exercici passat han detectat com a incompliments recurrents de l’Administració pública els referits a aquesta forma de contractació, sense que es justificaren els criteris. En el marc de la contractació pública, cal avançar en la transparència en els procediments de convocatòria i en la justificació dels criteris de selecció.

El procediment d’urgència ha sigut habitual aquest 2020 marcat per l’emergència sanitària i ho serà el 2021, atés que la Llei d’acompanyament als pressupostos del Botànic ha inclòs que els contractes associats a la Covid es tramiten per aquesta via. Així doncs, Cucarella vaticinava que en el pròxim informe es prestarà una atenció especial a aquests contractes, encara que considerava que “en molts casos sí que es compleixen els requisits, perquè la pandèmia se’ns ha tirat damunt”.

Així mateix, el síndic insta el Consell incrementar la inversió en ciberseguretat i contra els ciberatacs i, encara que assegura que la situació és bona, crida a no abaixar la guàrdia, atés que la digitalització de l’Administració és imminent i la seguretat en les dades dels ciutadans depén d’ella.

Una altra de les qüestions que l’informe destaca és l’anomenat enriquiment injust, les despeses contretes sense cobertura pressupostària que es donen, per exemple, quan venç el contracte d’una concessió, però aquesta continua prestant el servei i l’Administració ha de pagar-lo. A 31 de desembre de 2019, aquestes despeses ascendeixen a 945,2 milions d’euros, segons l’ens fiscalitzador i “vulneren el que es disposa en la normativa d’aplicació, si bé hi ha la possibilitat de convalidar les obligacions d’exercicis anteriors mitjançant autorització expressa del Consell. En l’exercici 2019 s’han tramitat expedients de rescabalament per enriquiment injust, per un import conjunt de 1.443,0 milions d’euros, dels quals 490,4 milions corresponen a anys anteriors”.

La Sindicatura també retrau algunes subvencions no justificades del tot. En concret, adverteix que “les fitxes pressupostàries de transferències i subvencions previstes en la Llei de pressupostos de la Generalitat de l’exercici 2019 no recullen la forma de concessió en 60 línies de subvencions, per un import conjunt de 2.469,1 milions d’euros. Les subvencions de concessió directa han de tindre el caràcter excepcional que els atribueix la normativa d’aplicació”, assenyala.