La tímida retirada de les màscares en interiors: “Me la pose per respecte, ve molta gent major”

Dos anys després de l’esclat de la crisi sanitària, part de la població ha incorporat la màscara com un hàbit en els espais interiors. La cobertura bucal s’ha entés com un signe de protecció pròpia i aliena i per als treballadors que estan de cara al públic en el comerç tradicional, en una mostra de respecte cap als seus clients, que també són els seus veïns.

En el Mercat Central de València, epicentre turístic i del comerç de proximitat, la primera jornada sense l’obligatorietat de màscara ha deixat una tímida destapada. Per a molts comerciants el final de l’obligació és un descans; per a altres, una inquietud. La gerència del Mercat deixa en mans dels dependents decidir sobre la seua cobertura facial. Part dels botiguers, la majoria treballadors de l’alimentació, ha incorporat la màscara com un element més d’higiene laboral i una manera d’aportar seguretat als seus clients habituals. “Treballem amb producte fresc i és una mostra de respecte”, apunta Rafa, responsable d’una parada de fruita seca en l’epicentre del comerç local.

Respecte i seguretat són els conceptes més repetits entre els que opten per mantindre la màscara, mentre que els que se la retiren parlen de descans, relaxació i saturació. “És esgotador”, apunta la responsable d’una fruiteria, escèptica amb l’origen del virus, que creu que mancava de sentit mantindre l’obligació després de les aglomeracions de Falles o les vacances de Pasqua. “En el transport públic sí que té sentit”, recalca aquesta comerciant, que prefereix no donar el nom. A pocs metres de la seua parada està Remedios, que, mentre ordena el gènere de l’horta, considera que la mesura és massa primerenca. “Ací ve molta gent major”, argumenta, alhora que reconeix la fatiga de portar mig rostre cobert i haver d’eixir a l’exterior a menjar o beure. A la seua afirmació fa costat Milagros, que creu que hauria sigut millor esperar un mes més per a retirar la protecció en un lloc tan concorregut.

Els clients i els turistes fan la compra a rostre descobert, encara que alguns mantenen la màscara des que ixen de casa. En els llocs en què es consumeix menjar i beguda la màscara desapareix per complet. En el Mercat mateix, el paisatge que es dona en alguns comerços xoca amb el de la cafeteria principal i els restaurants que l’envolten en l’exterior. A l’hora de l’esmorzar la màscara se substitueix pels tovallons que netegen les boques. A pocs metres del mercat, en el quiosc de la plaça del Doctor Collado, clients i treballadors caminen a rostre descobert. “Ací s’ha donat una retirada gradual, molt poca gent la portava ja. Estem a l’aire lliure i sembla que serà tot més relaxat”, explica la venedora de premsa, que en les últimes setmanes ha observat la desaparició gradual de la màscara entre els compradors habituals.

Els clients varien la seua actitud depenent si el lloc és obert o tancat i l’aforament que tinga en el moment d’entrar. En els comerços habituals, per a molts veïns portar la boca coberta és un signe de respecte cap a les persones amb qui comparteixen espai. En altres establiments els dependents l’empren o no en funció del que sol·licita el client. “A mi em va bé per als refredats, per a la grip, fins i tot per a evitar l’olor del tabac”, conta una cambrera mentre serveix un café. Per a ella, posar-se la màscara és com posar-se una bufanda a l’hivern i fins i tot agraeix un cert grau d’anonimat. “Ja no sé si és una cosa psicològica”, planteja, fent el gest d’abrigar-se.

La mateixa tònica segueixen en la llibreria La Rossa, a Benimaclet, on mantenen la mampara al costat de les caixes i defensen l’ús de màscara en funció del que demane el client. “El criteri és usar-la si la clientela ve amb la màscara, si veiem que es mostren més aprensius. Estarem atents a com es comporte la gent. Al final, per a parlar cara a cara és una barrera al llenguatge corporal”, explica Alòdia, responsable de la llibreria.

Encara que sembla que l’ús de la màscara està vinculat a l’edat, Aina, fornera, és una de les excepcions. Aquesta jove de 28 anys indica que se sent insegura amb la retirada de la norma. “Aquest mateix hivern hem tingut uns quants contagis de Covid-19, alguns ho van passar bastant malament, i només dos mesos després ja estem així. Em sent exposada”, indica en conversa amb elDiario.es, una xarrada en què reconeix que potser està més preocupada, perquè un familiar té una malaltia autoimmune. No obstant això, creu que “el dia que els treballadors i les treballadores ens la puguem llevar serà un alleujament. En treballs físics durs –com en el seu cas, amb el forn a prop– la calor és insuportable”. La vulnerabilitat és un factor rellevant en els joves que decideixen mantindre la màscara i la distància. Beatriz, dependenta en uns grans magatzems, també es posarà la màscara: “Soc asmàtica i tinc persones de risc a prop. M’és igual que em miren rar”, afirma.

Els gimnasos són un dels espais on es mostra més alegria per a entrenar-se a rostre descobert. A l’entrada d’un centre esportiu a Russafa se succeeixen les exclamacions quan el personal respon que ja no és obligatori, si no optatiu. La màscara dificultava la respiració en uns exercicis determinats i els convertia en un assumpte més enutjós, a més de ser molesta per la calor i per la suor, explica un treballador del centre, encara que el personal del centre en portarà si ho considera oportú.

Confecomerç, l’agrupació valenciana de petits comerciants, recalca que durant la crisi sanitària “els comerços menuts han demostrat ser un dels espais més segurs, precisament per les seues característiques i grandària, per la qual cosa el sector continuarà tenint la màxima precaució i prudència, ateses les directrius marcades per les autoritats sanitàries”. L’agrupació recalca que serà responsabilitat dels clients l’ús de les màscares, i de les empreses determinar l’ús o la retirada en els seus treballadors, tenint en compte la vulnerabilitat en cada cas.

El decret del Govern deixa en mans dels comités de riscos laborals de les empreses marcar les normatives internes. La Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana, agrupació patronal, indica que les mesures es prendran en funció de la possibilitat de mantindre una distància de seguretat en el recinte de treball. Stadler València, fabricant de material ferroviari, ha decidit mantindre’n l’ús en interiors per al miler de treballadors de la seua planta a Albuixec fins a final de mes, en què s’avaluarà la situació sanitària. En el cas de Ford Almussafes, amb 5.000 empleats, es mantindrà també l’ús de la màscara en totes les plantes de fabricació, amb algunes excepcions en les oficines, en funció de les distàncies i l’aïllament entre empleats, segons fonts sindicals. “Abans de les vacances de Setmana Santa, molts treballadors ja comentaven que tenien ganes que es llevaren les màscares, perquè només ens les podem llevar a l’aire lliure, quan eixim de pausa, i mentre dinem o esmorzem”, explica un treballador de la factoria, que comenta que alguns companys consideren una cosa “estricta” que en les taules situades en l’exterior els empleats hagen d’asseure’s de dos en dos “quan en hostaleria i altres àmbits ja es poden asseure tots junts i sense màscares”.

De la seua banda, a Mercavalència, el centre agroalimentari més gran de la Comunitat Valenciana compost pels mercats centrals de peixos, fruites i hortalisses, la Tira de Comptar, Mercaflor, l’Escorxador Ecològic de Serveis i la Zona d’Activitats Complementaries (ZAC), es va recomanar que es mantinga l’ús de la màscara, llevat de l’escorxador, que sempre ha portat tapaboques per qüestions de seguretat alimentària.