El PP estudia com evitar escenificar el pacte amb Vox per a la investidura de Carlos Mazón abans de les eleccions

El PP analitza els terminis per a presentar el seu candidat, Carlos Mazón, a una investidura per a la qual encara no té els suports. Els populars han encarregat un informe intern per a interpretar la forqueta que deixa el reglament de les Corts Valencianes per a la sessió d’investidura i la seua votació, que coincideix de ple amb la campanya electoral. La constitució de la cambra parlamentària està fixada per al 26 de juny per decret i, a partir d’aquest moment, corre el calendari, que apunta que el debat d’investidura serà entre el 17 i el 21 de juliol, dos dies abans de la votació.

Els terminis de les Corts Valencianes són de màxims, apuntava el director de campanya del PP i diputat autonòmic Miguel Barrachina dijous, després de la trobada amb el PSPV per a demanar-li l’abstenció, així que han encarregat una anàlisi per veure el “marge”. Mazón, Barrachina i el sotssecretari d’Organització del PPCV, Juan Francisco Pérez Llorca, s’han reunit amb Arcadi España, Rebeca Torró i María José Salvador, representants del PSPV, per demanar-los l’abstenció i plantejar un acord per a la Mesa de la cambra parlamentària, esgrimint 35 punts del seu programa electoral que diuen que tenen en comú. Per contra, els socialistes apunten que tenen models “diametralment oposats” i reiteren la seua negativa a facilitar un govern de dretes. “No fem spoiler (...) Ja sabem com acaba la història: amb un pacte del PP i Vox, ha assenyalat Espanya.

Si fora pel PP, asseguren, la investidura seria com més prompte millor. “Si hui tinguérem els suports per a fer Mazón president, el faríem demà, perquè hi ha molta faena per fer”, incidia el sotssecretari d’organització. Però el PP encara no té els suports, acaba d’iniciar la ronda de contactes. Té el no del PSPV, ratificat dijous; el no de Compromís –encara que la reunió formal és dilluns– i la mà donada de Vox, amb qui es veuran dimarts. Fins hui, els populars no volen “especular” sobre aquesta aliança, encara que el partit de Carlos Flores és l’únic que manifesta intenció de col·laborar.

Atesa la proximitat de la investidura a la convocatòria electoral, els terminis són importants. Si s’estira la forqueta tant com es puga, el ple podria ser el divendres 21 de juliol, abans de la jornada de reflexió. I la votació? Podria donar-se el divendres mateix o allargar-se una mica més. De moment, són tot condicionals, encara que en l’oposició tenen clar que ha de ser abans. Amb el reglament de les Corts Valencianes a la mà, els dubtes arranquen. Són dies hàbils o naturals? I les hores? Es pot plantejar el discurs d’investidura divendres i les rèpliques dilluns?

Per als populars és important tindre clara la forqueta, perquè implica que es resolga la qüestió abans o després de les generals. No sols per saber si podran fer campanya presentant-se com a partit en el Govern autonòmic, sinó pel possible acord amb Vox i les implicacions que té incorporar la ultradreta a l’executiu, com demana la formació que encapçala Carlos Flores, que subratlla que vol un model com el de Castella i Lleó. Sense els suports del partit d’ultradreta, el PP es veu abocat a una investidura fallida en primera votació. Els populars han d’elegir si arriben a les eleccions sense president electe o amb un acord amb un partit que porta un condemnat per violència masclista com a cap de cartell, cosa que els allunya de l’estratègia de moderació que impera en les últimes setmanes. Si la votació s’estira fins a passar les cites amb les urnes, els populars no tindrien per què revelar l’acord.

Com que tot sembla estar subjecte a interpretació, és important saber qui interpretarà els terminis. La Mesa de les Corts Valencianes haurà de constituir-se el 26 de juny i l’elecció de la presidència, les vicepresidències i les secretaries donarà una pista de cap a on bufa el vent. El PP pot pactar un repartiment dels llocs amb el PSPV, atés que són el partit més votat, o acordar que tots dos cedisquen un lloc a Compromís i Vox. L’entrada de la ultradreta en la Mesa del parlament és una possibilitat que s’ha plantejat en la trobada de dijous, cosa que als socialistes no els fa molta gràcia: “Ens corresponen dos membres”, ha apuntat María José Salvador, una de les diputades del PSPV que ha participat en la trobada. Salvador, vicepresidenta de la cambra la legislatura passada, ha defensat que la composició de la Mesa s’estableix “per majories” i que ara “la foto fixa” és que correspondrien tres llocs al PP i dos al seu grup, encara que assegura que els socialistes no han abordat aquesta qüestió. La maniobra dels populars consisteix a apel·lar a la representació de totes les forces polítiques en la Mesa, plantejant als socialistes que renuncien a un lloc en favor de Compromís i fer ells el mateix per incloure Vox. “Seria convenient i bo que tots els partits hi estigueren representats”, ha apuntat Pérez Llorca, que insisteix que Mazón vol “un govern transversal, no de blocs”.

Una altra opció per al PP és imitar el que el PSPV va fer el 2015, l’any dels experiments, quan els socialistes van tindre una presidència expressa fins a arribar a un acord de govern –el socialista Francesc Colomer va dimitir perquè presidira el parlament el valencianista Enric Morera–. Aquell any Ximo Puig va ser investit amb els vots justos de Podem, que no va voler entrar en el Consell, i va prestar els suports per facilitar el Govern del Botànic.

Preguntats per l’acord amb Vox, els populars continuen estirant el termini. “Nosaltres no hem tingut contacte encara amb Vox. En tindrem dimarts. No especularem amb això”, ha incidit Pérez Llorca. Sobre si negociaran amb el seu cap de llista, Carlos Flores, condemnat per violència psicològica el 2002, els populars apunten que no saben qui anirà a la trobada. I insisteixen en les ofertes a banda i banda de l’hemicicle: “Volem un govern transversal, no volem una política de blocs”.

Què diu el reglament de les Corts Valencianes?

Per a la investidura, el reglament de les Corts Valencianes estableix: “Els grups parlamentaris podran presentar davant la Mesa de les Corts Valencianes les propostes de candidats, en el termini de dotze dies comptats a partir de la data de constitució de les Corts Valencianes”. I continua: “Transcorregut el termini, la Presidència de les Corts Valencianes, escoltada la Junta de Síndics, fixarà la data de celebració del ple d’investidura entre els tres i els set dies següents a la finalització d’aquest termini, proposant com a candidat o candidata el que en les consultes fetes haja obtingut més suport per part dels grups polítics”. Passats aquests dies, es convoca la sessió parlamentària i el candidat exposa el seu programa. Quan acaba, la Presidència de les Corts Valencianes suspendrà la sessió “per un temps no superior a vint-i-quatre hores”. Quan es reprén, intervenen els grups parlamentaris, tots, i el president replica, en conjunt o per separat. En acabar, la Presidència fixa l’hora de la votació; si hi ha majoria absoluta, es nomena el president; si no, se suspén la sessió 48 hores i es torna a votar per buscar la majoria simple. Si no s’aconsegueix aquesta majoria –més sís que nos–, el parlament té dos mesos per a reprendre el procés.

Per a la Mesa de les Corts, El partit que vulga presidir la cambra necessita 50 diputats en primera votació i, si no s’aconsegueix, la Presidència es dirimeix entre els dos diputats que hagen obtingut més vots i resulta triada l’opció més votada. El reglament indica: per a les vicepresidències, els diputats i diputades podran presentar a la Mesa diverses candidatures tancades compostes necessàriament per dues persones de diferent sexe. Cada diputat o diputada podrà votar una de les candidatures presentades. Fet l’escrutini, s’ordenaran les candidatures segons el nombre de vots rebuts. Resultarà triada per a la vicepresidència primera la persona de la candidatura més votada d’un sexe diferent del de la Presidència de la Mesa. Per a la vicepresidència segona resultarà triada la persona de la segona candidatura més votada de sexe diferent del de la persona que ocupe la vicepresidència primera. I el mateix procés es fa amb els dos secretaris.