La presidenta de l’associació de familiars de la fossa valenciana més gran del franquisme: “L’Estat havia d’haver fet tota la faena que he fet jo”

És la fossa del franquisme més gran del territori valencià. “És essencial trobar les famílies per fer les proves d’ADN i poder identificar el nombre més gran de persones”, diu María Navarro, presidenta de l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa 126 de Paterna (València). La Generalitat Valenciana prepara la licitació de les faenes d’exhumació i identificació dels cossos de la fossa comuna més gran del franquisme en un cementeri valencià, que conté, aproximadament, 243 republicans afusellats en la postguerra. 

Mentrestant, l’associació de familiars, en paral·lel a la de la fossa 21, continua amb el treball de localització de descendents de les víctimes. “Ja tenim localitzats familiars de 63 víctimes”, apunta Navarro. [La llista dels afusellats en la fossa 126 figura al final d’aquesta informació i els descendents poden posar-se en contacte mitjançant correu electrònic: familiarsfossa126paterna@gmail.com].

L’associació va nàixer fa un parell d’anys amb l’ànim de seguir el rastre d’altres exhumacions anteriors al cementeri de Paterna. La presidenta busca el cos del seu avi, el regidor comunista a Picanya José Navarro Ángel. L’avi de María Navarro va ser detingut el 8 d’abril de 1939, empresonat a la presó del Puig i després en la de Sant Miquel dels Reis. El 12 de setembre el van afusellar i el van tirar a la fossa del cementeri de Paterna. “Al cap de dos anys de l’afusellament, a la meua àvia li arriba una carta d’indult, però ja no va servir de res. La tortura arribava a fins inusitats, m’imagine l’impacte de la meua àvia quan als 30 anys i escaig li assassinen el marit”, conta la presidenta de l’associació. Ara cada vegada veu més pròxima l’enyorada possibilitat d’enterrar-los junts. 

A la fossa van anar parar cinc sacas diferents: “Hi ha dies que s’assassinaven 33, 44 o 66 persones, és esborronador imaginar-te aquell moment”, assenyala Navarro. “Ara ho porte millor, però al principi només de parlar del tema se’m tancava gola i només tenia ganes de plorar”, afig. Els treballs de l’associació van començar consultant les dades que figuren en les investigacions de l’historiador Vicent Gabarda, el primer que va recopilar els noms dels afusellats pel franquisme a terres valencianes. 

Els responsables de l’associació han fet circular la llista dels afusellats per Facebook i WhatsApp i així, a poc a poc, han anat contactant amb descendents de les víctimes, generalment d’edat avançada. Uns quants ajuntaments, com els de Llíria o Algemesí, van col·laborar en la cerca. “Amb aquesta poca difusió ja han començat a aparéixer familiars”, indica Navarro.

El contacte amb els familiars localitzats té un fort component emocional. “Em va telefonar una neta i em va dir que sa mare està entusiasmada, li ha donat una alegria, li vaig contestar amb un àudio de WhatsApp i vaig haver de parar per les ganes de plorar que em venien. Li permetrem que recupere els ossos de son pare”. “Quant que han patit els fills i les viudes”, lamenta María Navarro, que recorda que “les viudes les van matar en vida, les van abocar a humiliacions, vexacions, misèria i fam”. 

Les associacions de familiars conten, des de fa més aïna poc de temps, amb el finançament de la Generalitat Valenciana per a l’exhumació de les fosses i la identificació dels cossos. “Una democràcia no pot tindre morts en les fosses, molts fills s’han mort amb la pena”, critica Navarro. “És que és l’Estat qui havia d’haver fet tot el treball que he fet jo”, postil·la. 

De moment, els membres de l’associació encreuen les dades de l’historiador Vicent Gabarda, autor del mític estudi Els afusellaments al País Valencià, 1938-1956 (Alfons el Magnànim, 1992), amb els d’altres llistes d’afusellats, perquè, molta sovint, hi ha errades lleus en els pocs registres disponibles que dificulten la cerca. Fa uns dies, la neta d’un dels afusellats, oriünda d’Algemesí, es va posar en contacte amb María Navarro i li va dir que sospitava que Ricardo Pous Cifre, un dels afusellats de la comarca de la Ribera Baixa que figura en la llista, es deia en realitat Ricardo Pons Cifre. Era el seu avi, que està ja huit dècades enterrat en la fossa 126 del cementeri de Paterna.

 Cartell_Fossa126 -03 FEBRER by eldiario.es on Scribd