La pressió hospitalària augmenta a la Comunitat Valenciana: el General d’Alacant, Vinaròs i la Marina Baixa comencen a ajornar operacions

L’augment de la pressió hospitalària causada per l’escalada d’ingressos per COVID-19 comença a afectar el funcionament normal dels departaments de salut més afectats per la incidència de la pandèmia.

I n’hi ha per a això i per a molt més. tenint en compte l’evolució de les dades. En l’últim mes, els hospitals valencians han multiplicat per tres els ingressos per COVID, que han passat de 289 a 823 persones ingressades en planta i de 55 a 147 pacients en la Unitat de Cures Intensives (UCI). A aquests pacients s’uneixen els que ingressen per altres patologies o intervencions quirúrgiques.

En aquest sentit, fins dijous passat 16 de desembre, els hospitals valencians tenien 512 llits habilitats en vigilància intensiva, una xifra que es pot ampliar en cas de necessitat fins a 800 places. D’aquestes 512 places, en quedaven lliures 123, la qual cosa es tradueix en una ocupació del 74,61%. És a dir, hi havia 389 pacients en UCI dels quals, segons les dades del Ministeri de Sanitat, 150 són malalts de coronavirus.

Aquesta situació ha fet que alguns hospitals s’hagen vist obligats a començar a ajornar intervencions quirúrgiques no urgents. Segons han informat fonts de Comissions Obreres (CCOO), aquest seria el cas de l’Hospital General d’Alacant, on s’han començat a suspendre a les vesprades les operacions que requerisquen ingrés.

En el cas de l’hospital de Vinaròs, divendres passat 17 de desembre l’UCI estava completa i es van haver de derivar 2 pacients al General de Castelló i 2 més a l’hospital de la Plana. A més, s’han suspés les intervencions programades. A l’hospital de la Marina Baixa, les intervencions ja fa dues setmanes que han disminuït i es fan només les urgents.

Sobre aquest tema, el responsable de negociació col·lectiva de la Federació de Sanitat de CCOO-PV ha comentat que “no és el moment de conservadorismes en la contractació de personal que atenga la ciutadania” i ha demanat que es contracte “tot el personal que calga per a cobrir les necessitats de la població”.

L’augment dels ingressos ve derivat de l’increment exponencial de la incidència acumulada, que es va situar dilluns en 668 casos per cada 100.000 habitants (última dada del divendres 17 de desembre) en els últims catorze dies en el territori valencià per 609 de mitjana a Espanya, la qual cosa situa el territori valencià en risc extrem de contagi quatre mesos després. La incidència acumulada fa un mes a la Comunitat Valenciana era de 133 casos (132 en el conjunt d’Espanya).

El president del Govern valencià, Ximo Puig, va fer dilluns una crida a la prudència i a la corresponsabilitat en les celebracions de Nadal, però també a la calma fent una comparativa de la situació actual amb la de l’any passat. El dirigent socialista considera que el moment actual “és greu”, però, gràcies a la vacunació, queda lluny del pic d’incidència. Puig considera que “cal fugir dels alarmismes” i que el context “no és comparable amb el que hem superat”. En el pitjor moment de la pandèmia, ha recordat, “vam tindre 4.800 hospitalitzats, set vegades els que hi ha ara”.

L’executiu valencià reforçarà els centres de vacunació, amb 42 punts mòbils distribuïts per la geografia valenciana, i continuarà amb la vacunació infantil fins a dijous. “Tenim 4,2 milions de valencians amb la pauta completa i tindrem més d’1,3 milions de terceres dosis aquesta setmana”, ha valorat.

Puig, que participa dimecres en la conferència de presidents autonòmics convocada pel president del Govern, Pedro Sánchez, per analitzar la situació de la pandèmia, va anunciar també que s’ha sol·licitat autorització al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) per a ampliar l’obligatorietat de l’ús del passaport COVID per a accedir a cinemes, gimnasos i instal·lacions esportives.

La llista d’espera quirúrgica baixa en els últims mesos

El temps de demora per a ser intervingut quirúrgicament en un hospital públic de la Comunitat Valenciana continua reduint-se. En concret, durant el mes de novembre, la demora mitjana total per a passar per quiròfan als hospitals valencians se situa en 94 dies, 13 menys que el mes d’octubre (107) i 26 menys que al novembre de l’any passat (120). Es tracta de la demora més baixa des de l’inici de la pandèmia, al març del 2020.

Aquesta reducció de l’espera mitjana per a ser intervingut quirúrgicament es reflecteix en tots els departaments de salut i és especialment significativa a Elda (-30%), la Ribera (-21%) i Gandia (-21%).

La secretària autonòmica d’Eficiència i Tecnologia Sanitària, Concha Andrés, ha comentat que “aquestes bones dades cal valorar-les amb prudència, ja que cal estar molt atents a la situació epidemiològica, que pot condicionar l’activitat assistencial, encara que en tot cas, sempre estan garantides les operacions urgents i no demorables”.

Pel que fa a les especialitats, les demores mitjanes s’han reduït en totes, incloses les que més sol·licituds quirúrgiques tenen: traumatologia (21 dies menys), oftalmologia (-8) i cirurgia general (-11). La disminució en els dies d’espera és considerable, a més, en cirurgia pediàtrica, amb una reducció de la demora de 14 dies, cirurgia maxil·lofacial (-13), i cirurgia plàstica, neurocirurgia i cirurgia toràcica (12 dies menys d’espera en cada especialitat).

D’altra banda, al novembre, el total de persones que han deixat d’estar en la llista d’espera es xifra en 28.013, és a dir, 2.022 més que el mes d’octubre.

Alineat amb aquesta millora, en l’últim mes, s’ha produït un increment del 10% en el nombre d’intervencions programades als hospitals del sistema sanitari públic, que han passat d’11.160 el mes d’octubre a 12.254 al novembre.

Finalment, ha augmentat un 15,3% l’activitat per autoconcert, quan el personal sanitari i no sanitari, de manera voluntària i retribuïda, allarga la jornada per fer activitats quirúrgiques. Concretament, les intervencions per autoconcert han passat de 2.819 el mes d’octubre a 3.250 al novembre.