El PSPV agita les discrepàncies del PP amb Vox per la Llei de senyals d’identitat que criminalitza l’oposició

La majoria amb què compta el popular Carlos Mazón en el parlament valencià, gràcies al pacte amb Vox, no li assegura un debat pacífic amb els seus socis per la resurrecció de la Llei de senyals d’identitat, un dels punts de l’acord programàtic amb el partit de Santiago Abascal.

Després que les Corts Valencianes, presidides per Llanos Massó, acceptaren tramitar una proposta d’iniciativa legislativa popular (ILP) per a una proposta de norma identitària que criminalitza l’oposició, impulsada per un dissident de Vox abanderat de l’anticatalanisme, el PSPV-PSOE vol saber si l’executiu de Mazón pensa ressuscitar la polèmica llei que va aprovar el Govern d’Alberto Fabra el 2015, derogada pel Pacte del Botànic.

Els socialistes valencians han registrat una interpel·lació al vicepresident primer i conseller de Cultura, l’extorero de Vox Vicente Barrera, perquè explique en seu parlamentària la política en matèria de senyals d’identitat valencians. La interpel·lació, registrada per la diputada socialista Mercedes Caballero, busca incidir en les diferències de fons entre el PP i Vox pel blaverisme, un calador de vots en què intenten pescar totes dues formacions.

El PSPV-PSOE també ha registrat preguntes escrites sobre si l’executiu de Mazón està elaborant una Llei de senyals d’identitat i amb quines institucions o entitats està consultant per a la seua elaboració. També pregunta pels informes jurídics que avalarien la proposta.

La jugada de Juan García Sentrandreu, l’exfalangista i actual dissident de Vox, de colar una proposta d’ILP per la Llei de senyals d’identitat, amb un text d’encaix constitucional dubtós que criminalitza l’ús del terme País Valencià, reconegut en el preàmbul de l’Estatut d’Autonomia, o el reconeixement de la unitat de la llengua catalana, avalada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, ha revifat les diferències entre el PP i Vox.

Els populars van tombar el 2008, quan governaven amb majoria absoluta en la cambra autonòmica, una proposta similar impulsada pel mateix individu, un histriònic personatge de l’extrema dreta.

La llei aprovada el 2015 pel PP va ser derogada el mateix any pel primer Govern del Pacte del Botànic, presidit pel socialista Ximo Puig. Va ser una via més ràpida que el recurs davant el Tribunal Constitucional per a tombar una llei que preveia que les entitats que no eren del gust identitari dels populars perderen subvencions públiques.

L’AVL, en el punt de mira

En definitiva, es tractava d’un text inèdit en altres comunitats autònomes que l’executiu del PP es va traure de la mànega quan s’acostaven unes eleccions autonòmiques a què la formació, després de dues dècades d’hegemonia absoluta, arribava molt afeblida pels escàndols de corrupció i la crisi econòmica.

Si bé l’impulsor de la ILP és un dissident de Vox, que fins i tot va denunciar una pretesa tupinada en les primàries internes del 2020 per part de l’actual portaveu parlamentari, José María Llanos, col·loca el bipartit en un compromís pel grau de la llei. El debat, a més, posa en el punt de mira l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), el màxim òrgan estatutari sobre el valencià, una llengua que els representants actuals de l’executiu de Mazón no usen quasi mai.

El PP, tal com va amagar aquest estiu passat, i els seus socis de Vox emprenen així la senda de rebentar la pacificació del conflicte lingüístic, un èxit consolidat després de la creació de l’AVL, pilotada per Eduardo Zaplana.

Compromís va considerar “molt perillós” el camí de la Llei de senyals d’identitat. El PSPV-PSOE, per part seua, va demanar a Mazón que “deixe de plegar-se a l’estratègia de l’extrema dreta d’expandir l’odi” i esborre l’assumpte de l’agenda política.