Dos anys d’À Punt: la radiotelevisió valenciana supera la “borrasca” fundacional i consolida els espais informatius en temps de crisis

El 10 de juny de 2018 els valencians recuperaven una part important del servei públic de comunicació: la televisió pública valenciana arrancava les seues emissions regulars, quasi un any després que ho fera la ràdio. Batejada com a À Punt, la nova cadena va començar les emissions provisionals amb un especial informatiu en què es presentava l’equip que hui lidera les audiències de la cadena.

Recuperar el servei públic audiovisual que el PP havia enterrat amb el tancament de Canal 9 va ser una promesa electoral de l’esquerra valenciana que es va començar a complir a la fi del 2015, amb la llei de recuperació de la radiotelevisió. Abans que À Punt començara a emetre, la dreta política i una bona part dels mitjans valencians ja s’havien instal·lat en una actitud hostil cap a la nova cadena pública, amb un Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (ens que sosté la cadena) en polèmica permanent i moltes crítiques a Empar Marco, la primera directora general de la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació de la Comunitat Valenciana, l’empresa pública que produeix À Punt. Marco va abandonar el lloc el 8 de març passat quan va finalitzar el seu contracte i en el segon concurs públic va ser elegit director general Alfred Costa.

En el seu primer any d’emissions, la televisió fregava una mitjana del 2,2% d’audiència, a penes havia fet campanyes de promoció de les emissions i tenia problemes tècnics en diverses comarques, on sintonitzar-la era missió impossible. Quasi tant com que al Baix Segura i altres comarques castellanoparlants captara interés per la seua programació. Per aquest motiu un dels últims projectes de Marco, que va arribar a plantejar de manera vetlada, foren algun tipus d’emissió en castellà orientada a aqueixes comarques.

Amb la promoció del valencià i l’oferta d’un servei públic com a fonaments del projecte, À Punt es va instal·lar, després d’anys d’absència d’un canal autonòmic, en el mateix centre de producció de l’antiga Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) a Burjassot, amb la seua oxidada estructura. Es va qüestionar la inexperiència de Marco en la gestió d’una corporació audiovisual, la seua procedència de la TV-3, la seua afinitat amb el valencianisme polític, els ingressos escassos en publicitat, així com l’estructuració de la plantilla; una qüestió que estava més o menys orientada abans de la seua arribada, ja que els extreballadors de Canal 9 tindrien un pes important en la reconstrucció de la cadena pública. L’exdirectora tenia enemics dins del Consell Rector, fins i tot entre els proposats per partits del Pacte del Botànic que li van donar el seu suport, i més que afinitat, va generar antipatia en l’equip de Ximo Puig en la presidència de la Generalitat Valenciana.

El pressupost i la difícil sintonia política amb l’executiu autonòmic i la majoria parlamentària d’esquerres van ser un altre problema per a Marco, que va tindre uns quants enfrontaments a l’hora de demanar més recursos per a la radiotelevisió, una cadena que, segons la llei, ha d’estar entre el 0,3 i el 0,6% del total d’inversions previstes de la Generalitat Valenciana.

La borrasca fundacional, que va incloure crítiques d’algunes productores audiovisuals per les anades i vingudes amb els projectes o una certa desafecció associada a la mala imatge ciutadana de Canal 9, provocada per anys de manipulació al servei dels governs del PP, no va evitar que es posara en marxa un mitjà de comunicació públic plural, sense les manipulacions ni el sectarisme, i sobretot sense la corrupció que van caracteritzar Canal 9 en el llarg període de govern del PP.

Amb aquestes cartes, en un tauler gens fàcil en què jugar, la cadena pública ha anat treballant-se una marca pas a pas amb espais de divulgació, entreteniment i, especialment, l’equip d’informatius. La pluralitat, que en Canal 9 era una paraula fora del diccionari de l’ens, ha quedat demostrada segons l’auditoria externa. Les xifres d’audiència mitjana dels últims mesos han duplicat les originàries i la cadena pública aconsegueix acaparar l’atenció dels valencians en períodes de crisi o de rellevància especial. Així va ser en les eleccions municipals del 2019, on l’espai dedicat al seguiment i l’anàlisi va registrar una quota màxima del 7,4%, mentre que el debat dels candidats valencians al Congrés va registrar pics del 5% (prop de 240.000 espectadors), una xifra considerable per a un debat de dues hores de duració, encara que encara allunyada de la mitjana d’altres autonòmiques.

La cadena va registrar pics d’audiència, especialment en els espais informatius, durant els dos episodis de gota freda –la DANA– al setembre i el temporal del gener. La cobertura informativa va disparar l’audiència de l’espai del migdia, presentat per Victoria Maso, fins al 10% de quota de pantalla.

Amb la cobertura de la crisi sanitària els valencians han tornat a la informació de proximitat. Segons les dades de la televisió pública, un total de 2,3 milions d’espectadors han sintonitzat À Punt el mes de maig, malgrat la caiguda del consum televisiu a Espanya i la Comunitat Valenciana –d’un 14 i un 12%, respectivament–. L’informatiu del migdia, À Punt NTC Migdia, és l’informatiu més vist de la cadena i ha crescut un 4% des d’abril, amb un 7,8% de quota de pantalla. El dia de més audiència d’À Punt al maig va ser el divendres 8, amb un 4,5% de quota de pantalla i 733.000 espectadors, segons les dades de la cadena. El creixement, adverteixen, també és en línia, amb un 63% de diferència respecte al maig de l’any passat.

A l’abril la cadena va oferir les dades del quadrimestre, que xifrava en un 44% el creixement dels espectadors, amb una quota del 3,3%. La pujada respecte al mateix període de l’any passat ha sigut del 73%, indiquen des de la cadena pública, que afigen que els informatius van tindre una mitjana de 133.000 espectadors diaris en el període esmentat. Des que es va decretar l’estat d’alarma amb les mesures de confinament consegüents, la cadena pública ha exercit de proveïdora d’imatge via pool a la resta dels mitjans de comunicació.

Nova direcció i fronts oberts

L’esclat de la crisi sanitària derivada de la COVID-19 va coincidir amb el traspàs de poders en la radiotelevisió pública. Alfred Costa va començar a treballar com a director de la cadena des del 8 de març –encara que abans s’havia donat una transició i col·laboració entre tots dos–. Aqueixa setmana es van suspendre les Falles, es van tancar les fronteres i es van decretar les primeres mesures de confinament. Costa, acabat d’estrenar en el càrrec, encara no ha tingut temps de començar a posar en marxa el seu projecte.

El pla que Costa va presentar en les Corts Valencianes s’autoexigeix no baixar del 3% d’audiència mitjana en televisió. Per fer-ho, plantejava potenciar les connexions en directe, la proximitat i l’entreteniment. De moment, aquest dimecres la cadena tindrà programació especial amb Andreu Buenafuente –amo de la productora El Terrat, que produeix diversos formats per a la cadena– i l’actor Álvaro Morte, protagonista de “La casa de papel”, una ficció espanyola de Netflix que ha sigut un èxit en el mercat audiovisual.

Passada l’emergència sanitària, Costa haurà d’afrontar unes quantes batalles: audiència, pressupost i plantilla. Per al primer front ha triat Raquel Ejerique, exdirectora d’Investigació en eldiario.es, responsable d’Informatius de la cadena pública: un perfil amb què es busca reforçar els continguts propis i aconseguir exclusives per a la cadena pública, cosa que la dotarà de més rellevància.

Tant Costa com la seua predecessora han fet èmfasi en el fet que amb els recursos actuals és complex posar en marxa una televisió amb continguts de qualitat i han reclamat a les Corts Valencianes que augmenten la inversió en la cadena pública. Respecte a la qüestió d’ingressos publicitaris, el contracte programa i el codi ètic de la televisió suposen una limitació seriosa a la publicitat que pot exhibir-s’hi, limitant així el seu camp per a obtindre ingressos. Alcohol, apostes o anuncis sexistes, els protagonistes de la publicitat en mitjans generalistes, tenen vetada l’exhibició en À Punt Mèdia, d’acord amb la seua consideració de servei públic.

D’altra banda, el cost del personal supera el límit legal establit en termes percentuals, una de les raons per a reclamar més pressupost. La llei inclou una limitació pressupostària: el personal no pot ‘costar’ més d’un 30% de la despesa de la corporació, la qual cosa deixa poques solucions i no totes desitjables: més pressupost global per a la cadena, menys treballadors o empleats pitjor pagats. Fa dos anys, els grups del Botànic i Ciutadans van establir una moratòria perquè, mentre À Punt no rebera entre el 0,3 i el 0,6% del pressupost de la Generalitat, com marca la norma, l’apartat de limitació de personal no fora de compliment estricte. Superat l’estiu, quedarà veure si els actors del Botànic accepten augmentar la inversió.