Quatre espais memorialistes per a recordar a Xàtiva la barbàrie del feixisme

Divendres Xàtiva feia el seu acte d’homenatge a les huit persones veïnes de la ciutat deportades als camps de concentració nazis de Mauthausen-Gusen i Dachau. Aquest acte es fa en la localitat des de l’any 2019, en què es va erigir el monument per a recordar les víctimes de la barbàrie feixista, però no és l’únic espai memorialista de la ciutat. De fet, encara s’hi sumaran altres espais fins a arribar a quatre en diversos enclavaments de Xàtiva.

El pioner de tots va ser ‘Aixopluc’, el monument situat davant l’estació de trens el 2007 i signat per l’artista Miquel Mollà, que representa de manera esquemàtica dos braços intentant protegir-se de les bombes que cauen del cel. L’espai es va erigir en record de les 145 víctimes del bombardeig feixista del 12 de febrer de 1939 sobre l’estació del tren de Xàtiva, en les últimes raneres de la Guerra Civil. Aquest espai és el que concentra cada any al voltant d’aquesta data l’homenatge de la ciutat a les víctimes, i hi acudeixen familiars i supervivents que encara queden d’aquella massacre, xiquets fa 84 anys.

La instal·lació d’aquest homenatge no va estar exempta de polèmica en el seu moment, ja que llavors governava la ciutat el PP d’Alfonso Rus, que no va cedir cap espai per al projecte impulsat des del Consell de la Joventut de Xàtiva. La solució es va trobar instal·lant-lo en un lloc que era propietat d’Adif, dependent del Govern central, llavors encapçalat pel socialista José Luis Rodríguez Zapatero.

El 2019 es va instal·lar el segon espai, el dedicat als xativins i xativines deportats als camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. Aquest memorial consisteix en un penja-robes clàssic hiperrealista que manté penjats un barret, dues gorres, una boina i una bufanda, acompanyades d’una maleta en terra que serveix de banc per als visitants.

Aquest homenatge instal·lat en la plaça de l’Arquebisbe Mayoral, segons l’autor, l’artista plàstic Alfred Mayoral, representa “la ruptura de les vides d’uns joves que van deixar la seua família i la seua vida convençuts que l’única resposta possible és la defensa de la llibertat i el progrés contra el feixisme”.

Nous llocs per a la memòria

Els monuments anteriors tenen dies assenyalats per a fer els homenatges, en el primer el 12 de febrer, data en què el 1939 es va produir la carnisseria del bombardeig, i el segon el 27 de gener, dia en què l’any 1945 es va alliberar el camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau. Però la data del 28 de març la Generalitat Valenciana també la va institucionalitzar com el Dia de les Víctimes de la Guerra Civil i del franquisme, triant la data de la mort del poeta oriolà Miguel Hernández el 1942.

Aquesta data tindrà així també els seus propis espais memorialistes a Xàtiva, en aquest cas dos: l’un per a recordar els afusellats durant la repressió franquista, i l’altre on van ser enterrats aquests i altres víctimes en una fossa comuna.

Aquest 28 de març servirà per a inaugurar l’escultura ‘En defensa de la vida’ feta per l’artista xativina Inmaculada Abarca i que se situarà en el passeig de l’avinguda de les Corts Valencianes, un enclavament pròxim a la coneguda com a Casa Blanca, lloc on es van fer els 81 afusellaments dels represaliats de Xàtiva i de localitats veïnes, entre aquestes l’últim alcalde de la República a la ciutat, Jovino Fernández.

Aquesta escultura està feta en acer patinable i tindrà una alçària d’uns quatre metres. Els rostres formen una mena de corona que respon al títol de l’obra, amb branques que semblen sorgir de la terra i estableixen una relació de protecció. “L’escultura té retrats genèrics que busquen recuperar la identitat de tota aquesta gent, transmetent l’aspecte metafòric del que suposa la natura per a nosaltres, ja que durant la primavera tot torna a renàixer i a ressorgir”, explica Abarca.

A més, al voltant de l’escultura de Corts Valencianes es col·locaran 81 plaques amb els noms de totes i cadascuna de les persones que van ser afusellades.

La segona escultura també s’inaugurarà en un espai de la memòria del cementeri municipal per honrar les persones que van ser afusellades durant el franquisme i llançades a fosses comunes tant a Xàtiva (arran del bombardeig de l’estació i després de la guerra) com a Paterna. En aquest espai, que es denominarà ‘El jardí de la memòria’, es col·locarà una segona escultura que també comptarà amb una al·legoria vegetal i es titularà ‘Sempre viva’, fent al·lusió al sorgiment d’una flor que es manté sempre viva, malgrat estar seca, per continuar creixent.

L’alcalde de Xàtiva, el socialista Roger Cerdà, afirma que “els actes de memòria històrica persegueixen que aflore la veritat i que es consagre el principi de la dignitat de les víctimes com un altre dret humà. No és revengisme, sinó prevenció”. Amb això també adverteix que “hem de previndre que es reescriga la història, com ja estan intentant algunes forces polítiques afins al totalitarisme, llançant falsedats que pretenen desacreditar els avanços democràtics en el camp de la recuperació de la memòria”.