Una sentència sense recórrer i un projecte que ha costat 230.000 euros: Metrovacesa s’apodera del control de pla urbanístic de Benimaclet

“Declarem com a situació jurídica individualitzada el dret de l’agrupació d’interés urbanístic (AIU), com a urbanitzador per règim de gestió dels propietaris, que es continue la tramitació de la proposta de programació presentada pel meu mandant i s’òbriga la fase d’avaluació ambiental estratègica consegüent d’acord amb els informes dels serveis tècnics municipals emesos sobre aquest tema”.

La secció primera del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) es va pronunciar així el tres de maig passat en la sentència que va obligar l’Ajuntament de València, dirigit per Compromís i el PSPV, a donar tràmit al projecte per al desenvolupament urbanístic de la zona nord de Benimaclet presentat per Metrovacesa i altres petits propietaris constituïts en AIU.

Tres anys abans, el juliol del 2020, el Govern municipal d’esquerres liderat per l’alcalde Joan Ribó va denegar l’admissió a tràmit del projecte i, per tant, l’inici de la seua tramitació ambiental per entendre que no complia els paràmetres urbanístics i ambientals reclamats pels veïns i veïnes, que exigeixen una reducció dels 1.300 habitatges projectats en edificis de fins a 30 altures i mesures per a potenciar una transició amable de la zona urbana amb l’horta.

Al mateix temps, l’empresa municipal Aumsa va convocar un concurs públic per a desenvolupar un nou planejament que va guanyar el prestigiós arquitecte José María Ezquiaga, que poc abans de les eleccions passades del 28 de maig va deixar a l’Ajuntament un primer esborrany de la seua proposta amb canvis substancials respecte del projecte de Metrovacesa. Un document pel qual el consistori ja ha abonat 230.000 euros.

No obstant això, el termini per a recórrer contra la sentència esmentada va acabar al començament d’aquest mes i ni l’anterior executiu d’esquerres en el poc marge que va tindre fins a la convocatòria electoral, ni sobretot l’actual equip de Govern municipal del PP que lidera l’alcaldessa María José Catalá han recorregut contra una sentència, per la qual cosa la promotora torna a tindre el control urbanístic del sector.

La realitat és que l’equip de Govern d’esquerres de l’Ajuntament de València ha sigut incapaç en huit anys de resoldre les seues diferències per a tirar avant un projecte urbanístic consensuat amb els veïns i veïnes, i això, unit a la desídia del nou executiu municipal del PP per pilotar l’actuació urbanística han portat el projecte a la casella d’eixida.

En aquesta línia, l’Associació Veïnal de Benimaclet, que ha sol·licitat una reunió amb Catalá, va lamentar fa poc “la inhibició” dels governs municipals, anterior i actual, per no haver recorregut contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que va dictaminar a favor que es tramite el PAI impulsat per la promotora Metrovacesa.

L’entitat va recalcar que “ha fet els seus deures en els últims anys amb propostes alternatives elaborades des de la participació veïnal i amb la col·laboració de professionals d’urbanisme, l’arquitectura, i el paisatgisme: Concurs d’Idees (2015), Benimaclet és Futur (2017), i Benimaclet, porta a l’Horta (2020)”.

En aquest sentit, reclamen que el que s’anomena participació ciutadana, “no es quede en una mera frase de campanya electoral, significa tindre en compte les observacions de les veïnes i veïns en l’elaboració dels projectes urbanístics que puguen incidir en el present i el futur dels seus barris i ciutats”.

Reaccions del PP, PSPV i Compromís

La portaveu del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de València, Sandra Gómez, va criticar que l’alcaldessa de València, María José Catalá, haja “renunciat a recórrer” contra la sentència. A més, va advertir que ha deixat “en mans d’una constructora el futur del barri de Benimaclet” i va afegir: “La seua connivència amb les constructores suposarà que perdem l’oportunitat que el disseny del PAI s’integre en la revisió de l’àrea funcional de Benimaclet perquè done resposta a les necessitats del barri, integrant-lo millor en l’horta, recuperant espai públic per a zones verdes i dotacions públiques”.

Des de Compromís, la portaveu adjunta de la coalició, Papi Robles, va exigir a la primera edil que es reunisca amb veïns i entitats de Benimaclet per consensuar el futur urbanístic del barri.

Sobre aquest tema, l’alcaldessa de València, María José Catalá, ja va comentar que en compliment de la sentència admetran a tràmit el projecte de Metrovacesa i que se sotmetrà a exposició pública, per la qual cosa totes les entitats podran fer les seues aportacions, garantint millores i canvis sobre el document inicial en aquesta línia: “L’Ajuntament no assumirà íntegrament tot el que diga Metrovacesa a Benimaclet. Es comença la tramitació, s’obri un procés d’exposició pública, d’al·legacions en què millorarem molt aquest projecte”, va remarcar la primera edil.

La proposta d’Ezquiaga

Quant a la proposta de José María Ezquiaga, l’equip de Govern municipal té previst incorporar algunes propostes en el projecte i per això està ja en converses amb Metrovacesa.

La portaveu del PSPV, Sandra Gómez, va revelar aquesta setmana els detalls de la idea del prestigiós arquitecte, cosa que va generar un enorme malestar en les files del PP, que la van acusar de sostraure el document per a presentar-lo en la seu dels socialistes.

Segons va explicar Gómez, el projecte redactat per Ezquiaga per a Benimaclet preveu duplicar les zones verdes previstes en el disseny original de Metrovacesa, mantindre l’edificabilitat per a habitatges, però en edificis de fins a huit altures, i genera més dotacions esportives i culturals com reclamaven els veïns. “Sorprén que alguns siguen més papistes que el papa. Perquè Catalá, en la seua obstinació que siguen les constructores les que dissenyen la ciutat, renuncia a l’oportunitat de fer un pla millor per a Benimaclet fins i tot quan l’empresa ja estava oberta a introduir canvis”. “La mateixa constructora volia fer canvis i Catalá ha deixat perdre l’oportunitat que tinguera un parc de ciutat, una connexió amb l’horta i una zona de generació de treball amb espai per a empreses vinculades a la universitat”, va dir.