Sis deficiències del contracte amb Ribera Salud que van aconsellar a la Generalitat Valenciana recuperar la gestió de l’hospital de Torrevella

La recuperació pública de la gestió dels departaments de salut privatitzats pel PP que va començar amb l’hospital d’Alzira el 2018 i ha seguit amb el de Torrevella, difícilment tindrà marxa arrere en els que encara queden de gestió indirecta, és a dir, els de Dénia, Elx i Manises.

Tots els informes tècnics i jurídics de la Generalitat Valenciana fets amb motiu de la reversió de Torrevella coincideixen a desaconsellar la pròrroga amb les empreses gestores, en aquest cas i en el d’Alzira Ribera Salud, i a avalar la gestió directa de la Conselleria de Sanitat com a millor opció.

Així doncs, tal com va informar en exclusiva elDiario.es, un primer informe de la Sotsdirecció General de Recursos Econòmics de Sanitat desmunta tot el sistema concessional pel fet de concloure, entre altres qüestions, que el model concessional té deficiències contractuals que ja han suposat un cost no previst de 118 milions per a les arques públiques i que la pròrroga implicaria el pagament d’infraestructures ja amortitzades.

A més, un segon informe del mateix departament de juny del 2021 aprofundeix en les deficiències esmentades en el cas del contracte de Torrevella, per la qual cosa n’aconsella la reversió. En concret, són sis les deficiències que destaca el document a què ha tingut accés aquest diari.

Segons recull, “si bé el contracte i el plec de condicions administratives particulars (d’ara en avant PCAP) com en el plec de prescripcions tècniques (d’ara en avant PPT) estableixen una sèrie de mecanismes de control, en la pràctica aquests mecanismes no s’han materialitzat. Però a més d’aquesta dificultat en el control del model, han de destacar-se altres deficiències significatives del contracte de concessió”.

En primer lloc, “el contracte no diferencia entre la inversió nova i la de reposició, el grau d’amortització o l’adquisició dels actius mitjançant instruments financers, entre altres”.

A més, “no preveu criteris per a avaluar la qualitat de la prestació del servei, per la qual cosa l’Administració queda desproveïda d’una eina essencial per a valorar l’execució correcta del contracte. Qüestió aquesta que també es reflecteix en l’informe provisional de la Sindicatura de Comptes, unit a l’expedient”.

També hi ha una “absència de penalitats en la prestació de l’atenció sanitària” i afig que “si bé la clàusula 20 PCAP regula les penalitats (penalitzacions o sancions), aquestes només recullen les relatives a retards en la construcció de l’obra, sense preveure’n cap relativa a l’objecte principal del contracte, que és la prestació de l’assistència sanitària”. Aquest aspecte també ha sigut posat de manifest per la Sindicatura de Comptes.

En quart lloc, el contracte conté “una regulació deficient del procediment de liquidació”, ja que “els plecs preveuen un procediment de liquidació amb uns terminis de lliurament difícils de complir, atés el volum d’informació que ha de conciliar-se prèviament entre la concessionària i l’Administració”.

Amb caràcter general, “les clàusules del contracte són ambigües i imprecises, i generen problemes d’execució pel fet de ser susceptibles d’interpretacions dispars”. Ha calgut “elevar consultes als òrgans de la Generalitat a què s’atribueix funcions d’assessorament i consulta (Advocacia de la Generalitat i Consell Jurídic Consultiu)” i posa com a exemple que “per a la determinació de la capita s’empren termes com ara població de dret i població protegida; en la revisió de preu, s’utilitzen termes com ara pressupost aprovat o despesa sanitària; la clàusula 5 del PCAP, quan regula el termini de la concessió amb relació a la pròrroga, es remet a l’avantprojecte d’explotació i plec de prescripcions tècniques, sense que aquest continga cap referència a com ha de procedir-se, entre altres”.

Finalment, l’informe econòmic financer annex a l’avantprojecte d’explotació “no distingia en el càlcul de la capita el percentatge que corresponia a la prestació sanitària i el percentatge relatiu a l’amortització de la inversió”. Qüestió que es considera “rellevant per al desenvolupament normal del contracte i les incidències de caràcter econòmic que puguen sorgir en el llarg període d’una contractació per a 15 anys”.