Treballar menys, viure més: “Cal abordar els efectes negatius de l’entronització del treball”

“Cal posar el treball al servei de les persones, no les persones al servei del treball”. L’economista Joan Sanchis s’ha especialitzat en el disseny de polítiques públiques dirigides a incentivar la reducció de la jornada laboral, una reivindicació de la classe obrera que s’ha estancat amb el canvi de segle. Sanchis s’ocupa d’aquestes qüestions en els serveis Labora del Govern valencià, on es preparen les primeres experiències pilot de reducció de jornada impulsades per un executiu autonòmic, i acaba de publicar Quatre dies. Treballar menys per a viure en un món millor (Sembra Llibres), una invitació a valorar noves formes de treball remunerat.

El teletreball i les noves tecnologies han canviat la manera d’entendre el treball, apunta l’economista en conversa amb elDiario.es. “Hi ha sensació que allò qualitatiu, les condicions són més importants, que hi ha un canvi de prioritats i no importa només el salari”, exposa Sanchis, que creu que el canvi ha vingut impulsat per la pandèmia i observa que en els sectors en què hi ha més demanda d’ocupació i es competeix per talent s’ofereixen millors condicions laborals al marge de la retribució.

El treball remunerat és un eix de la identitat, cosa que sovint emprem per a definir-nos com a subjectes. En un context cada vegada més precaritzat, aquesta mitificació té conseqüències i impacta en la manera com ens percebem: una professió no prestigiada genera vergonya; un desocupat se sent un fracàs, un no ningú. Alhora, s’estenen altres síndromes com el burnout, l’estar cremat, que aborda el filòsof sud-coreà Byung-Chul Han entre els anomenats subjectes autoexplotats i que ompli les consultes psiquiàtriques. “Cal que abordem els efectes negatius de l’entronització del treball”, apunta Sanchis, en referència a la salut mental i la igualtat d’oportunitats. “Si el treball és el nostre DNI, la porta d’accés a l’estat de benestar, però no tenim garanties que n’hi haja per a tothom, tenim un problema”, subratlla.

Així doncs, l’autor planteja un canvi de la relació amb el treball i el temps que hi dediquem, amb models de vida més lents en què es valore l’oci, la creativitat, la formació o la cultura. “El treball ha de ser una plataforma, no una rèmora que ens furte temps”. En aquest sentit, abordar altres formes d’obtenció d’ingressos resulta fonamental, com la renda bàsica universal i formes de redistribució de la riquesa.

L’autor planteja dubtes sobre l’impacte d’aquestes polítiques en la perspectiva de gènere i en la precarietat laboral i salarial, però considera que el debat ha d’afrontar-se, que “l’urgent no pot tapar l’important”, i advoca per una legislació laboral que permeta la flexibilitat i polítiques d’increment de la productivitat, que facen el treball més eficient.

“El model ideal és que la legislació laboral avance i que cada persona, segons les seues necessitats, tinga possibilitat de triar”, considera Sanchis, que apunta models com la jornada de quatre dies, de 32 hores o fórmules variables de treball segons la càrrega setmanal, rebaixant el presencialisme o amb models de treball per torns en sectors com l’hostaleria. El mercat laboral s’ha diversificat i també les situacions personals, familiars i els models de criança i cures, que requereixen un marc de treball que permeta combinar diferents esferes. El llibre, que ix a la venda aquest febrer, subratlla que en el context actual millorar la qualitat de vida passa per reduir el temps de treball.