El triple agent dels socialistes valencians en el cas Azud

Manolo Mata, portaveu socialista en les Corts Valencianes i penalista prestigiós, va intervindre fa poc en el programa L’hora fosca de la cadena autonòmica À Punt dedicat al cas Maeso, en què va tindre un paper rellevant com a lletrat. En algunes de les imatges d’arxiu del judici al doctor Maeso se’l veu com un rejovenit penalista en plena acció. L’advocat Manolo, una mica més envellit, però igual d’astut (o més), ha tornat a ballar-la suplantant el portaveu Mata i s’ha ficat aquesta setmana en un regat tremend de conseqüències imprevisibles –que afronta amb alegria ben vistosa– per haver acceptat exercir la codefensa de l’empresari Jaime Febrer, un dels eixos del cas Azud sobre corrupció i urbanisme a l’Ajuntament de València durant l’era de la difunta alcaldessa Rita Barberá.

El sumari de la causa, encara secret, apunta a una mena de Tangentòpoli valenciana amb escenaris clau com el despatx de José María Corbín, cunyat de Barberá, epicentre de la presumpta trama de mossegades. Si algun dia alguna productora decideix adaptar el cas Azud al format sèrie, la primera temporada versaria sobre els manejos del cercle de l’exalcaldessa mentre que la segona temporada incorporaria personatges nous i trames noves.

Mentre que la primera fase de la instrucció s’ha centrat en la gestió de l’urbanisme per part del PP, la segona tanda de detencions ha inclòs càrrecs socialistes rellevants com l’ex-sotsdelegat del Govern a València, Rafael Rubio, o l’advocat José Luis Vera. L’exresponsable de finances de la formació, Josep María Catalunya, figura com a investigat. El focus de la trama s’ha mogut així dels populars als socialistes, que ja es van salvar pels pèls (prescripció) de la investigació sobre l’agència Crespo Gomar.

La decisió de Mata, coneguda dimecres en una compareixença sorprenent, ha escandalitzat els uns i els altres. El penalista, conegut per la seua llegendària capacitat dialèctica, va exposar: “Crec que és legal, crec que és ètic garantir el millor dret de defensa i fins i tot és estètic. Però tot és opinable”.

D’opinions, n’hi ha hagut, i per a tots els gustos, en el seu partit i en el Palau de la Generalitat. Les fonts consultades per aquest diari en les files socialistes coincideixen que el portaveu parlamentari travessa aquest toll sol al volant i sense GPS i destaquen la proverbial capacitat de Mata per a ficar-se en embolics monumentals (i eixir-ne viu).

Un exemple divertit de la seua temerària xarrameca en la roda de premsa que va oferir (i a la qual la seua companya socialista Carmen Martínez acudia amb una mescla d’inquietud i pressa perquè acabara) és la reivindicació del paper dels polítics que compatibilitzaven l’escó amb l’exercici de l’advocacia en els primers anys de la democràcia. “Ser advocat i polític, al principi de la democràcia, era fenomenal” va dir Mata, a qui no se li va ocórrer un exemple més idoni que el de Txema Montero, diputat i lletrat d’Herri Batasuna, cosa que a qualsevol cap de premsa en aquesta tessitura podria haver provocat problemes cardíacs severs. La resta de la compareixença va ser tan explosiva que ni tan sols la premsa de dretes es va dignar a al·ludir a aquest detall.

La decisió de Mata és, a més, insòlita. La situació tan cridanera empeny el síndic a una més que probable compareixença en la comissió d’investigació sobre el cas Azud. Així doncs, el portaveu socialista compareixeria en qualitat de lletrat, en un parlament en què té escó, i amb la intenció ja anunciada de no revelar cap secret professional sobre una causa que, de moment, continua sota secret de sumari.

El portaveu Mata també es va escudar en el fet que “tots els penalistes” de València estan ficats en el cas. De fet, la tribu dels penalistes valencians ja prepara la minuta per als seus clients, tant empresaris com polítics del bipartidisme. Virgilio Latorre ha assumit la defensa de l’ex-sotsdelegat del Govern, mentre que l’empresària Mónica Montero, posada en llibertat aquesta setmana, ha contractat Vicente Grima. Javier Boix, degà dels penalistes en aquesta mena de procediments, també és un dels advocats del cas Azud. En un bloc compacte figuren com a investigats el cunyat de Barberá i les seues nebodes.

El polític socialista comparteix despatx amb la seua dona, després d’haver renunciat a la dedicació exclusiva en la cambra autonòmica, i defensa dos militants socialistes en el cas Alqueria. L’advocat va especificar que no havia consultat la decisió amb el president Ximo Puig. Mata, el client del qual comparteix cel·la en la presó de Picassent amb Rafael Rubio, també va deixar anar algunes claus de l’estratègia de defensa, encara que més aviat semblava al·ludir a la del partit, les clavegueres del qual s’han vist assenyalades directament.

“És impossible que jo obtinga una informació d’un pretés finançament il·legal del Partit Socialista en una època en què aquest delicte no existia”, va dir en referència a la visita al seu client i a una clara aposta per l’estratègia de la prescripció. El delicte de finançament il·legal, raona Mata, no existia en l’època investigada, que es remunta a fa més d’una dècada, en un argumentari calcat del que va salvar els socialistes (i el Bloc) del fang de Crespo Gomar.

L’alçament del secret de sumari permetrà als lletrats modular per on van els tirs. I a Mata li servirà en la seua ambivalent condició d’advocat i de dirigent del PSPV-PSOE per a calibrar el mal (si és que n’hi haguera) que el resultat de les perquisicions pot suposar per al partit en matèria de converses indecoroses, ingressos opacs o tresoreria inconfessable.

El seu client no és un personatge qualsevol, ni molt menys de segona fila en la pretesa trama. Febrer, a qui Mata va visitar en el centre penitenciari Antonio Asunción, a Picassent, pel fet de no poder resistir la “intriga” que li causava el personatge, va impulsar nombroses actuacions urbanístiques i mantenia inversions fins i tot en la Rivera Maya. La seua agenda, segons ha transcendit per les filtracions (que “només poden provindre o de la Fiscalia o de l’UCO”, va dir a manera d’encàrrec el portaveu socialista), ha servit als investigadors per a seguir el rastre de les presumptes mossegades.

La segona fase del cas Azud ha eclipsat els protagonistes inicials del cas: el clan politicoeconòmic Corbín-Barberá i l’antiga mà dreta de l’alcaldessa difunta, Alfonso Grau, convertit en un vell conegut de la Fiscalia Anticorrupció. En aquest moviment del focus del PP al PSPV-PSOE, Mata ha arribat al cas Azud per a quedar-s’hi. “Probablement això dure més que tota l’etapa que estic de diputat ací”, va advertir en la compareixença inaudita.

Com tot bon agent doble (o triple) de les trames literàries, els superiors de Mata no saben ben bé a què responen els seus moviments. Ell va dir que el cas Azud és “apassionant jurídicament”. “Un tema en què m’agrada estar”, va comentar. La seua prioritat, diu, és la defensa de Febrer, que, al cap i a la fi, és qui l’ha contractat. En la balança entre el partit i el seu client, Mata va semblar advocar, mai més ben dit, pel Manolo penalista.