València projecta 1,2 milions de metres quadrats en zones verdes, l’equivalent a 165 camps de futbol

Amb la vista posada en la possibilitat que València siga Capital Verda Europea l’any 2024, carrera per la qual ja està entre les ciutats finalistes, l’Ajuntament impulsarà l’any que ve diversos projectes de renaturalització en les seues principals avingudes, d’ampliació dels seus grans parcs i de construcció d’altres de nous.

Fonts de la Regidoria de Desenvolupament Urbà que dirigeix la vicealcaldessa Sandra Gómez han explicat a elDiario.es que l’objectiu és la millora de les condicions ambientals de la ciutat, reduint la temperatura ambient, les condicions d’humitat, millorar la gestió de l’aigua de pluja i mitigar els efectes de tempestes, onades de calor i altres esdeveniments climàtics que es preveuen en el futur pròxim.

En definitiva, dotar els barris d’espais lliures més verds i saludables, espais de socialització i d’activitat que fomenten la vida activa.

Les mateixes fonts han informat que tenen en projecte actuacions que suposaran un augment de més d’1,2 milions de metres quadrats (165 camps de futbol) en forma de grans zones verdes que afecten 17 barris de la ciutat, que inclouen a més dotacions esportives i culturals, integrant el patrimoni cultural i històric dels barris.

En concret es tracta de les actuacions previstes al Parc de Desembocadura, Parc de Benicalap i Parc de les Carolines. Totes començaran a executar-se al llarg de l’any que ve. A aquestes se suma el corredor verd de Federico García Lorca que sorgirà una vegada queden soterrats els accessos ferroviaris mitjançant el canal d’accés. En aquest cas, l’any que ve quedarà finalitzada la redacció del projecte.

A més, es plantarà arbratge i vegetació en més d’11 quilòmetres lineals de grans vies i avingudes de la ciutat, on fins ara no n’hi havia, recuperant a més espai per als vianants. Aquestes actuacions es duran a terme en les avingudes de Pérez Galdós, del Port, d’Ausiàs March, en l’eix de la plaça de Sant Agustí i l’avinguda de l’Oest i en el Bulevard Cultural (carrers de Xàtiva i Guillem de Castro).

A més, més a llarg termini, hi ha altres zones verdes previstes en els instruments de planejament que desenvolupen el que fins ara són solars i buits urbans de la ciutat, per convertir-los en noves peces urbanes amb habitatges, dotacions i espais verds.

Com a exemple estan alguns dels plans d’actuació integrats (PAI) en desenvolupament en què es preveu l’execució de zones verdes i la inclusió d’arbratge i vegetació als seus carrers. Un de destacat és el PAI del Grau, on s’han canviat els criteris de planejament per consolidar un gran delta verda de més de 85.000 metres quadrats com a ampliació del Jardí del Túria.

Un altre exemple és el nou pla especial de Benimaclet, on s’aposta per la creació d’un gran parc i espais lliures.

La vicealcaldessa de València i responsable de l’àrea d’Urbanisme, Sandra Gómez, comenta a aquest diari que impulsa un nou model urbanístic per a “igualar els barris, millorar la qualitat dels habitatges i recuperar l’espai públic”, tant per “convertir-lo en un espai amable per als vianants com per combatre els efectes del canvi climàtic”.

“El model de desenvolupament urbà de la ciutat de València és hui una referència nacional i va ser una de les ciutats triades per a participar en el marc dels nous urbanismes del segle XXI per a les grans urbs d’Espanya que es va celebrar el mes de juny passat a Madrid”, destaca.

Gómez assegura que l’“ambiciós pla de renaturalització i recuperació d’espai públic que impulsem els socialistes des d’Urbanisme aposta per millorar la qualitat de vida a la nostra ciutat”. “Estem transformant el model de ciutat: de ser una ciutat radial a ser una ciutat policèntrica, que aposta per la mescla d’usos, compacta, de 15 minuts, i que descarta continuar generant nous sectors urbanitzables a costa de destruir la nostra horta, i que aposta per millorar els nostres barris, dotant-los de nous serveis públics per igualar les oportunitats dels seus veïns i veïnes”, explica la dirigent socialista.

A més, afirma que “els socialistes volem combatre el canvi climàtic des de l’urbanisme recuperant i renaturalitzant l’espai públic, convertint en zona de vianants les seues places, generant nous parcs i jardins”.

Un model de sostenibilitat que, segons explica, també s’extrapola a la millora de la qualitat de l’habitatge, en què l’aposta és “generar nous parcs d’habitatge públic de lloguer accessible, augmentar els percentatges d’habitatge de protecció pública i canviar les ordenances perquè les noves realitats i famílies es reflectisquen en el disseny dels nostres habitatges, fent-les també més eficients des d’un punt de vista del consum energètic”.