VÍDEO | Una dona i la seua filla, desnonades a València i sense alternativa a la ciutat després d’un desallotjament tibant amb intervenció policial

Una dona i la seua filla de set anys afligida d’una malaltia greu van ser desallotjades dilluns de l’habitatge en què residien en règim de lloguer situat al número 100 del carrer de la Font de Sant Lluís, a València.

Unes quantes desenes d’activistes de diferents col·lectius com Montolivet Veïnal o Construint Malilla van tractar d’impedir l’execució del desnonament bloquejant l’accés al pati de l’edifici, per la qual cosa la Policia Nacional va intervindre per apartar els manifestants, alguns dels quals van caure a terra, fet que va generar moments d’enorme tensió. Una vegada desbloquejada l’entrada, la comitiva judicial va accedir a l’immoble acompanyada del propietari de l’habitatge i va procedir al desallotjament. Fonts policials van confirmar a elDiario.es que van identificar diversos dels activistes, encara que no van oferir més dades sobre el nombre d’identificacions o els motius d’aquestes.

Laura, la dona afectada, explica que estava cinc anys en l’habitatge, però que, vençut el contracte, el propietari, un particular, ha optat per no renovar-lo: “Pagava 500 euros al mes durant els tres primers anys, però després ja no va voler renovar-lo i, com que no tenia on anar pel preu dels lloguers, em vaig quedar en l’habitatge”.

I així ha estat els dos últims anys en què juntament amb les organitzacions esmentades va aconseguir ajornar el desnonament fins a tres vegades per tractar-se d’una persona vulnerable amb una menor a càrrec seu. Consultades fonts de l’Ajuntament de València sobre la situació de Laura, han explicat que en el seu moment l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (EVha) li va oferir dos habitatges socials a Sueca i a la Pobla de Farnals, però que va acabar rebutjant-los i que, en qualsevol cas, han sol·licitat un informe detallat del seu cas per analitzar possibles solucions.

Laura explica que va rebutjar els habitatges perquè en el moment en què li’ls van oferir tenia la seua filla ingressada, afligida d’una greu infecció de la qual encara no s’ha recuperat, cosa que la impossibilitava mudar-se fora de València.

Després del desnonament, s’ha traslladat amb la seua filla a casa d’una amiga de manera temporal fins que trobe una solució definitiva. Actualment, busca faena en el sector de l’hostaleria, la neteja o les cures i assegura que està disposada a pagar un lloguer social dins del que li permet la renda garantida que percep.

Desnonament paralitzat a l’avinguda dels Germans Maristes

Un altre desnonament previst per a dilluns al número 100 de l’avinguda dels Germans Maristes, instat pel fons Promontoria Coliseum, va quedar ajornat fins al mes de setembre després de presentar la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) un certificat de vulnerabilitat de la inquilina a la comitiva judicial.

Nieves ja fa 10 anys que viu amb els seus tres fills majors d’edat en aquest immoble que va llogar amb un contracte social a Solvia per 163 euros al mes: “L’habitatge va passar a les mans de Promontoria Coliseum, que ja no va voler renovar-nos el contracte i no ens dona més solució que despatxar-nos. Una de les meues filles i jo treballem, però entre les dues guanyem 1.600 euros i, quan entrem a les immobiliàries a buscar pisos de lloguer, es riuen de nosaltres, perquè per a llogar un pis de 700 euros, que ja és difícil de trobar a València i la contornada, t’exigeixen uns ingressos de 2.100 euros”.

L’afectada afirma que, malgrat estar en situació d’urgència residencial en l’EVha, com que no té menors a càrrec seu, és més complicat que li donen un habitatge a curt termini i sol·licita un lloguer social a què puga fer front amb els seus ingressos.

“No entenc que els habitatges d’entitats bancàries que estan buits i que d’alguna manera ja han sigut rendibilitzats no es destinen a les persones que, com jo, som treballadores, però no podem accedir als preus actuals del mercat de l’habitatge, siga per a compra o lloguer”, ha lamentat.

Els lloguers apugen un 132% en huit anys

Segons el portal immobiliari especialitzat Fotocasa, la Comunitat Valenciana va registrar el preu del metre quadrat d’habitatge destinat a lloguer més baix de la sèrie l’abril del 2015, amb 5,03 euros el metre quadrat. En l’actualitat, la mitjana autonòmica està en 11,53 euros, un 129% més. En el cas de la ciutat de València, també el 2015 es va registrar el preu del metre quadrat més baix, amb 5,73 euros, mentre que huit anys després s’ha disparat un 132% fins a 13,31 euros el metre quadrat. Això significa que, per exemple, un habitatge de 100 metres quadrats ha passat de costar 573 euros al mes el 2015 a 1.331 euros al mes en l’actualitat.

A més, segons les dades elaborades per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de València sobre la base dels que publica el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), la Comunitat Valenciana va registrar l’any passat 3.500 desnonaments per impagament de lloguers, incloent-hi baixos comercials, encara que són els casos menys nombrosos. El 2021 en van ser 3.800.

Malgrat aquestes dades, la nova alcaldessa de València del PP, María José Catalá, va descartar fa poc limitar els preus dels lloguers i com a mesures en matèria d’habitatge va anunciar la posada en marxa d’oficines antiocupes, un problema que a la província afectaria el 0,06% dels habitatges, i la construcció de més habitatge públic, moltes vegades vinculat al desenvolupament de grans plans urbanístics que reserven un percentatge reduït de metres quadrats a l’execució d’habitatges protegits, a pesar que, segons l’INE, la ciutat té 36.000 immobles buits.